Aquest 22 de juny es van celebrar les primeres jornades virtuals del projecte FROCGLOB. Tot i que en un inici estava previst realitzar-les presencialment a la UAB, la situació provocada per la pandèmia va obligar al grup AHCISP a traslladar-les a l’espai virtual. Les jornades van comptar amb la intervenció de 21 investigadors adscrits al projecte, van ser introduïdes per les dues co-coordinadores del projecte, la Montserrat Ventura i la Montserrat Clua, a més de comptar amb una presentació d’obertura a càrrec de la Verena Stolcke dedicada a reflexionar sobre el “Volkerkunde” i l’origen de les àrees culturals.





El darrer llibre d’Alex Coello de la Rosa i Josep Lluís Mateo Dieste, “In Praise of Historical Anthropology.Perspectives, Methods, and Applications to the Study of Power and Colonialism”, es basa en una convicció fonamental: l’estudi de la societat no es pot emprendre sense considerar el pes de la història, de manera que les separacions acadèmiques entre disciplines haurien de ser superades en benefici del coneixement.

L’antropologia no es pot limitar a situar el seu subjecte en el seu context immediat: el seu subjecte d’estudi es més aviat la societat com a problema històric. El llibre descriu els complexos intents de transcendir aquesta separació, tot presentant perspectives, metodologies i aplicacions directes a l’estudi de les relacions de poder i els sistemes de classificació social, parant especial atenció a la reconstrucció de les situacions colonials. Seguint la màxima exposada per John i Jean Comaroff, aquest llibre ens ajudarà a comprendre que l’antropologia històrica no és la mera fusió de les dues disciplines, l’antropologia i la història, sinó més aviat la consideració de les societats en la seva dimensió històrica, aplicant les eines de les ciències socials i les humanitats en aquesta anàlisi. En aquest sentit, el llibre repassa els complexos intents de tendir un pont entre les separacions disciplinàries i les propostes teòriques procedents de tradicions ben diferents. El text, per tant, obre les perspectives hegemòniques per tal d’incloure les ‘altres antropologies’.

Montserrat Clua ens parla de la distància social: ens haurem d’acostumar a relacionar-nos amb les altres persones aplicant un espai de seguretat? la distància física és també social? Trobareu alguns elements de resposta al blog de la Facultat de Filosofia i Lletres

Aquest dilluns 18 de maig, María Eugenia Domínguez, Professora del Departament d’Antropologia de la Universitat Federal de Santa Catarina (UFSC), Brasil i Investigadora del Núcleo de Estudos Arte, Cultura e Sociedade na América Latina e Caribe (MUSA-PPGAS/UFSC) i de l’Instituto Nacional de Ciência y Tecnologia Brasil Plural (INCT Brasil Plural, Cnpq), ha impartit la conferència “Historia indígena y ritual: caminos para pensar el tiempo y el lugar de los guaraní chaqueños”. La conferenciant, investigadora convidada al AHCISP, ha intervingut al seminari del grup de recerca per mitjans telemàtics. Malauradament, ateses les mesures de confinament decretades arran de la pandèmia per la Covid19, no ens es possible celebrar seminaris presencials fins a nou avís.

En aquest link trobareu un breu escrit de Montserrat Ventura sobre la relació entre el poble tsachila i les malalties procedents de l’exterior. El text il·lustra les dificultats que experimenten els pobles indígenes amb l’arribada de la Covid19 i com es connecta amb la seva memòria històrica i mitologia. La reflexió s’incorpora a l’espai online creat per la Facultat per convidar a pensar sobre els mals físics, socials i les seves transformacions.

El darrer llibre de Josep Lluís Mateo Dieste, membre d’AHCISP, és fruit d’un treball de recerca que analitza i presenta materials inèdits sobre la postguerra espanyola al Protectorat del Marroc durante el periode 1936-1956. Es tracta de cartes escrites per dones espanyoles i homes marroquins (musulmans i jueus), protagonistes d’una situació que desborda les interpretacions habituals no només de la postguerra espanyola, sinó de les relacions entre dones i homes, comunitats i religions en situacions colonials. Les cartes revelen unes relacions íntimes que qüestionen les barreres entre colonitzadors i colonitzats, per la qual cosa van ser censurades i perseguides per l’administració colonial.

Després d’un estudi introductori sobre el context socio-històric d’aquelles relacions, l’obra inclou una selecció de cartes, fotografies i documents que conviden a conèixer directament la visió en primera persona de les protagonistes d’aquesta història a través d’una lectura imaginativa de les fonts. El llibre, en aquest sentit, és un viatge a la vida íntima i quotidiana d’un passat que permet comprendre no només la història de les relacions hispano-marroquines, sinó també l’ambivalent història política de les emocions, de les relacions de gènere i de les tensions entre col·lectius humans.

Accés a la publicació

Aquest dimecres 6 de maig el grup AHCISP ha acollit una conferència de la Dra. Silvana de Souza Nascimento (profesora del Departamento de Antropología de la Universidad de São Paulo/Brasilia). La conferència que ha portat per títol “La frontera trans: una mirada etnográfica sobre género y corporalidad en la triple frontera amazónica/Alto Solimões”, ha estat impartida online i ha comptat amb la participació de membres del grup de recerca, docents del departament i estudiants graduats.

El passat 30 de gener membres del projecte “Fronteres culturals en un món global” (FROCGLOB) van participar en el simposi “La resistència del concepte d’àrea cultural: repensant la seva presència actual en l’acadèmia, els museus i la societat” coordinat per Montserrat Clua i Montserrat Ventura, investigadores principals del projecte, en el I Congrés Català d’Antropologia (CoCA) celebrat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. El simposi estava dedicat a reflexionar críticament sobre com l’antropologia organitza les societats que estudia en marcs classificatoris que permeten la seva comparació, i sobre com les àrees culturals han fixat geogràficament diferències i semblances entre formes culturals.
En la presentació del simposi, les coordinadores van explicar d’on sorgia el interés del grup AHCISP per les àrees culturals i van comentar els objectius del projecte en curs. Eugenia Ramírez-Goicoetxea (UNED) va centrar la seva ponència en les fronteres etno-racials que guien les proves genètiques del National Genographic Project (NGP). Josep Lluís Mateo Dieste (UAB), a partir de la categoria “The Middle East” va reflexionar sobre la dificultat de pensar les àrees culturals sense tenir en compte els contextos polítics i econòmics. En una línia semblant, Mònica Martínez Mauri (UB), analitzà la conceptualització de l’Àrea circumcarib al quart volum del Handbook of South American Indians (HSAI). Per la seva banda, Laura Fontana Sierra (UAB) va presentar la ponència “Categorías por el ‘progreso’: presencia de organismos internacionales en las comunidades mapuche de Chile y sus consecuencias” y Luciano Literas (CONICIT, Universidad de Buenos Aires), la que portava per títol “Más allá de las fronteras. Una aproximación al espacio social y político de las Pampas y Nor-Patagonia desde la antropología histórica”.


Entre el 27 i el 30 de juny 2019 el Weltmuseum de Viena (Àustria) va acollir el XII Congrés de la Society for the Anthropology of Lowland South America (SALSA). En aquesta edició, Mònica Martínez Mauri, investigadora del projecte FROCGLOB i membre del grup AHCISP, va presentar una ponència titulada “A common core of Chibchan culture? Internal organisation and conflict management among the Guna (Panama)” al panel coordinat per Juan Camilo Niño i Stephen Beckerman sobre els pobles chibchas. El congrés, i concretament aquest panel, va crear un espai de diàleg en el què desde diverses disciplines (genètica, arqueologia, lingüistíca i antropologia social) es va poder abordar la preexistència de trets comuns a l’àrea Istmo-colombiana i reflexionar sobre el concepte d’àrea cultural.

El proper 7 de maig tindrà lloc la taula rodona “Pobles Indígenes, pau, gènere i conflicte” al Museu de les Cultures del Mon, seu Montcada. La jornada preveu posar en perspectiva l’estat de la qüestió teòric sobre ontologies locals, drets dels pobles indígenes, cosmopolítica, violència de gènere, pau, conflicte i justícia transicional amb casos paradigmàtics com els de Guatemala i Colòmbia, i d’altres exemples de pobles indígenes que no han patit aquests processos. De 10:40 a 13h. es presentaran els primers resultats del projecte “Pobles indígenes, pau, gènere i conflicte: el cas de Guatemala”, finançat per l’Ajut a la Recerca en l’àmbit de la Pau (2017RICIP00025). Intervindran: Montserrat Ventura i Oller (UAB), Mònica Martínez Mauri (UB), Esther Oliver (UAB), Philip Naucke (Phillips Universitat, Marburg) i Edgar Ricardo Naranjo (UAB).