1.-Aquest bloc va néixer directament d’un curs per a alcaldes i regidors . Està vinculat , per tant, al món local per origen i per vocació. Per això, em va saber greu veure la fotografia de la constitució del consistori de la població on visc: l’Alcalde i els regidors, amb la seva banda tradicional, darrera una tanca d’obres que els separava d’uns senyors que estaven fent càmping a la plaça de l’Ajuntament.
.
Les eleccions municipals a aquest municipi van tenir una participació propera al cinquanta per cent (amb un augment del 4% respecte a les eleccions municipals anteriors). Van votar més de 72.000 persones. Sincerament, crec que tots mereixíem la fotografia neta davant de la Casa consistorial, comme il faut. És clar que, posats a consolar-se, pitjor sort va tenir el regidor d’Elorrio que va haver de sortir per cames.
—
2.-Evidentment, l’actual sistema democràtic és clarament millorable. Ha de perfeccionar-se, a més, perquè té al davant una transformació econòmica sense precedents. Com avisava el mestre Leonard Cohen, venen temps difícils i molts us lliurareu a la beguda. Seguint amb el xarel·lo, és lamentable pressentir que el vi agre de l’antipolítica se servirà a moltes taules: al bar que heu anat tota la vida i a les tavernes brutes de les cantonades fosques…
—
3.-Una associació freudiana em porta a triar una imatge de la gran manifestació a París del 30 de maig del 1968, après l’anarchie. Va ser organitzada pels comités de défense de la république i els historiadors francesos parlen d’un milió de persones al carrer. En primera línia, es poden reconèixer, entre d’altres, M.Poniatowski (que seria després Ministre de l’Interior), M.Schumann (que havia desembarcat a Normandia i que fou un col·laborador directe de De Gaulle a Anglaterra) i André Malraux, que no necessita presentació. Amb una estètica una mica camp, llueixen satisfets la tricolor sense tanques. Potser la decadència comença quan es perd la tensió, el nervi i l’orgull republicà.