Crònica de jurisprudència XIV: constitucionalitat de les “llistes-cremallera” obligatòries (home-dona-home-dona-home-dona…)(i II)

1.-La sentència que examinem es basa en una jurisprudència prèvia, relativa a l’art. 44 bis de la LOREG (redacció introduïda per la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes) –STC 12/2008, de 29 de gener- i Llei 4/2005 del Parlament Basc, per a la igualtat de dones i homes –STC 13/2009, de 19 de gener-.

El Tribunal Constitucional considera, en primer lloc, que la pertinença a un sexe no es constitueix en condició d’elegibilitat i no afecta al dret de sufragi passiu individual.

2.-El Tribunal afirma que el contingut essencial de dret de sufragi passiu consisteix en la garantia de “que accedan al cargo público aquellos candidatos que los electores hayan elegido como sus representantes, satisfaciéndose, por tanto, dicho derecho siempre que se mantenga la debida correlación entre la voluntad del cuerpo electoral y la proclamación de los candidatos”.

En aquest sentit, el principi de composició equilibrada de les candidatures electorals “se asienta sobre un criterio natural y universal, como es el sexo”. És a dir, es tracta d’un paràmetre que, a tot arreu, divideix la societat en dos grups quantitativament equilibrats. La solució seria diferent si s’empressin altres qualitats no universals que parcel·lessin la noció de ciutadà, que és la base del sistema electoral democràtic.

Dit això, l’art. 9.2 CE habilita el legislador per a imposar una igualtat efectiva en la representació política.

3.-El Tribunal entén que la solució adoptada no vulnera la llibertat de configuració de llistes pels partits polítics. És més, “que los partidos políticos, dada su “doble condición de instrumentos de actualización del derecho subjetivo de asociación, por un lado y de cauces necesarios para el funcionamiento del sistema democrático, por otro” (STC 48/2003, de 12 de marzo, FJ 5), coadyuven por imperativo legal –esto es, por mandato del legislador constitucionalmente habilitado para la definición acabada de su estatuto jurídico- a la realización de un objetivo previsto inequívocamente en el art. 9.2 CE no es cuestión que pueda suscitar reparos de legitimidad constitucional”.

La restricció sobre el lliure funcionament dels partits polítics es considera una limitació proporcionada i,per tant, constitucionalment legítima.

Hem de concloure amb dos matisos:

-El Tribunal no amaga que la imposició de les llistes-cremallera es justifica en la remoció de la desigualtat que pateixen les dones a l’àmbit de la representació política. Per tant, “sólo se justifica en la realidad de las circunstancias sociales del momento en que se adopta, de manera que su misma eficacia habrá de redundar en la progresiva desaparición del fundamento constitucional del que ahora disfruta. Se trata, en definitiva, de una medida sólo constitucionalmente aceptable en tanto que coyuntural, en cuanto responde a la apreciación por el legislador de una situación determinada”.

Cal tenir en compte que el percentatge de  dones al Parlament d’Andalusia és –segons es recull a les al·legacions- del 31%.

.

Seria aplicable la mateixa jurisprudència a altres categories universals com els grups d’edat? Caldria assegurar una representació mínima de grups infrarrepresentats com, per exemple, els joves entre 18 i 30 anys?

Man Tugging on Woman's Skirt

Descripció: An illustration of a man tugging on a woman’s skirt.
Font: Holley, Marietta Samantha in Europe (New York: Funk and Wangalls Company, 1896).Ús autoritzat.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Drets i llibertats i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.