Els CAU ens vàrem negar a signar el 6è Conveni col·lectiu dels treballadors/es de les universitats públiques catalanes perquè significava un clar retrocés en els drets socials i econòmics de les plantilles i una acceptació tàcita de les retallades.

Amb l’excusa de que la reforma laboral eliminava les clàusules d’ultractivitat dels convenis els sindicats sistèmics es varen afanyar a signar l’actual conveni en contra dels interessos col·lectius (ULTRACTIVITAT: es refereix a què els acords i drets recollits en els convenis col·lectius caducats continuen vigents fins a la signatura d’un nou conveni. El PP ha fet tot el possible per anular aquest Continua llegint →

Una de les nostres millors eines com a treballadores per poder recuperar allò que és nostre és la força col·lectiva que tenim, la solidaritat amb les i els companys. Les xarxes de suport mutu han mostrat la seva potencialitat en diferents lluites com les de l’habitatge, on ha quedat pal·les que quan ens unim tenim prou força per canviar el rumb de les coses. Com a treballadores, hem de recuperar la nostra capacitat per unir-nos, organitzar-nos i transformar les coses. Hem de tornar a visualitzar-nos com a subjectes de canvi, igual que ho han fet els i les nostres predecessores de qui hem heretat els drets que ens estan sent espoliats avui. Al llarg de la història, hem vist com només l’organització col·lectiva, la reivindicació i la mobilització poden ajudar a aturar els cops que estem rebent com a treballadores (setmana tràgica, la II república, la vaga del metall dels 70, lluites feministes, etc.), si no ho fem, estem perduts. En aquest sentit, aquesta línia va a treballar per recuperar i teixir xarxes de solidaritat entre les treballadores del PAS, per recuperar la nostra capacitat d’organitzar-nos, de mobilitzar-nos i de resistir davant els acomiadaments i la retallada dels nostres drets. A més de teixir xarxes amb altres col·lectius de treballadores autoorganitzades, dins i fora del col·lectiu del PAS, i amb els i les estudiants en lluita. Aglutinar forces des de tots els espais possibles és la única forma d’aconseguir recuperar la dignitat com a treballadores.

Els últims equips de govern de la Universitat han buidat de la seva capacitat de decisió a òrgans que fins ara havien sigut l’espai de debat i de decisió col·lectiva de tota la comunitat universitària, tot i les més que revisables quotes per col·lectiu en aquests o les formes de participació. El claustre, per exemple, s’ha convertit en un òrgan purament informatiu, on les decisions venen ja donades des d’altres espais (equip de govern, consell de govern, etc.). Aquesta mateixa dinàmica es dóna en els espais de negociació laboral, com la delegada del comitè, on s’està perdent espai de negociació davant l´ús com a canal merament de consulta per part de l’equip de govern, o les diverses comissions de treball mixtes entre uns i altres. En aquesta línia, creiem que els òrgans de representació dels i les treballadores tampoc han generat sovint formes de participació i espais de decisió col·lectiva amb la resta dels i les treballadores. Els CAU, com a col·lectiu assembleari que som, creiem imprescindible que totes les persones puguem decidir conjuntament i de forma equitativa sobre els temes que ens afecten. Per aquesta raó, creiem necessari dotar-nos dels mecanismes que ajudin a complir els següents objectius:

a) Transparència i comunicació oberta sobre tot allò que es fa o es planteja, generant nous espais de participació i vies de comunicació entre les treballadores i els seus representants;

b) Apropament dels espais de decisió als centres de treball i als col·lectius afectats, amb major periodicitat d’assemblees pel debat i la presa de decisions;

c) Treballar per la possibilitat de participació i incidència real en la presa de decisions de la universitat, lluitant per recuperar els òrgans de decisió col·lectiva així com millorant els mecanismes de participació en aquests.

En els darrers anys, hem vist com drets com la jornada de les 35h, els ajuts a les matrícules, el nostre salari, etc. patien retallades sense precedents, perdent poder adquisitiu i condicions laborals. Unes retallades que ens hem negat a negociar, perquè ens venen com la única sortida possible davant la crisi econòmica, mentre, per altra banda, es desvien diners cap a entitats privades i fundacions que es lucren a costa de la universitat pública. Unes retallades que, a més, volen que siguin permanents i que acceptem a partir del sisè conveni d’universitats, que no hem volgut firmar. Volem lluitar per recuperar el que és nostre: lluitar per un conveni just i equitatiu i unes condicions laborals dignes que compensin el nostre treball (un salari digne pel nostre treball, una formació de qualitat i ajustada a les nostres necessitats, una jornada que ens permeti compaginar vida laboral i familiar, etc.). En aquesta línia, es treballarà per fer propostes lligades a la recuperació de drets laborals i d’unes condicions dignes de treball, que poden anar més enllà de la simple recuperació dels drets anteriors (una veritable conciliació laboral, una carrera professional digne, unes polítiques d’igualtat que frenin les discriminacions i les desigualtats estructurals que hi ha a la universitat, etc.) i de les qüestions purament econòmiques. Som conscients que moltes d’aquestes retallades venen imposades des de l’exterior, però també entenem que la Universitat pot generar mecanismes per compensar aquestes que no ha generat fins ara.

Moltes de les places que actualment s’estan cobrint per personal temporal, altrament anomenat capítol VI, són places estructurals que la Universitat necessita pel desenvolupament de les seves funcions. Aquest tipus de contractació ha permès a l’equip de govern de torn fer i desfer places al seu gust i abaratir-ne els costos, ja que les persones de Capítol VI tenen limitats molts drets que tenen els capítols I (formació, flexibilitat, ajuts de menjador, etc.) i el seu acomiadament és més barat. Per aquestes persones, aquest tipus de contractes els ha col·locat en una situació de major precarietat, sobretot al no tenir definida una continuïtat en el temps. En els darrers anys, aquesta problemàtica s’ha posat sobre la taula repetides vegades i creiem que és imprescindible seguir treballant perquè no s’eliminin més llocs de treball i perquè es reconeguin els drets de les persones que ocupen aquestes places, així com l’estructuralitat de les mateixes. Aquesta línia va en la direcció de treballar per l’eliminació de la precarietat existent en aquest grup de treballadores, lluitant per l’estructuralitat de les seves places, en contra dels acomiadaments que s’estan donant dins el col·lectiu, i pel reconeixement de les seves tasques, funcions, categories laborals i drets. A més, la reestructuració dels serveis que està plantejant l’equip de govern també posa en risc places de capítol I a l’unificar serveis i duplicar funcions i tasques. Creiem que és imprescindible que ningú se’n vagi al carrer i que les places es mantinguin i es reconegui el valor i la importància de cadascú.

Des de la nostre Secció Sindical volem treballar per desplegar un programa per poder lluitar per recuperar el que és nostre i construir una universitat amb una educació digna, pública i de qualitat.

Ens sembla clau generar formes de democràcia real i efectives obrint espais de participació i autoorganització de les persones. Tothom que ho vulgui podrà trobar el seu espai per debatre i plantejar les seves propostes de canvi. La proposta inicial dels CAU-iac es basa en 4 línies de treball principal. La seva concreció es durà a terme en grups de treball oberts a totes les persones del PAS que vulguin participar-hi. 

1. Recuperem els nostres llocs de treball i l’estructuralitat de les places.
2. Recuperem els drets laborals i un conveni just.
3. Recuperem la democràcia a la universitat i al comitè.
4. Recuperem la solidaritat, l’autoorganització i la mobilització

Continua llegint →

El que diem, el que ens dieu:

Hem demanat a algunes companyes i companys que ens facin arribar algunes paraules sobre el què implica votar als CAU per a les eleccions de demà, així com els compromisos de la gent que us representarà. Això no s’acaba demà, amb les eleccions: ben al contrari, tot just comença!

• “Hem d’establir mecanismes (i eines) per tal d’informar a les treballadores de les qüestions relatives a la situació laboral. La informació és imprescindible, no PAS una opció”
• “Cal votar als CAU perquè les decisions que afecten a les treballadores de la UAB les decidim aquí, entre totes nosaltres, i no PAS a despatxos llunyans d’organitzacions piramidals”.
• “Jo votaré als CAU perquè es tracta d’un sindicalisme assembleari, transparent i directe, on cap membre del sindicat no és PAS alliberat, ja que, creiem que la millor manera de veure la problemàtica dels treballadors es en els llocs de treball”.
• “Per la pluralitat, opinions, debat i ganes de treballar, tots comptem, no deixem PAS enrere ningú”.
• “No desistirem PAS en la lluita per recuperar el que ens han tret, tots junts, sumant!”
• “Jo votaré els CAU perquè representen un sindicalisme proper, que no està PAS lligat de mans en què les accions, on propostes es fan de forma assembleària buscant l’ interès col·lectiu sense menystenir l’opinió de ningú”.
• “Honestedat, transparència i compromís irrenunciable en la defensa col·lectiva dels i les treballadores. Això, i no PAS una altra cosa, és el que pots esperar de nosaltres”.
• “Des de els CAU reconeixem i recolzem tant els col·lectius com les assemblees de les treballadores organitzades i en garantim el treball conjunt, sense dependre PAS de cúpules”.
• “Els CAU es comprometen a no signar PAS cap acord que no sigui ratificat per les treballadores i treballadors afectats pel mateix”.
• “Per aturar els cops de les retallades i recuperar els nostres drets que ens han robat, un sindicat independent, no PAS partidista”.
• “Els CAU ens comprometem a no signar PAS, acceptar ni donar el vistiplau, cap proposta que no estigui referendada pel col·lectiu de treballadores i treballadors afectats”.
• “Els CAU som assemblearis i no ens venem PAS a cap preu. Defensem els interessos dels treballadors fins al final”.
• “No demanarem PAS, com d’altres, ‘que posis els teus interessos a les nostres mans’, si no que siguis part activa de les solucions construïdes entre totes i tots”.
• “Malgrat tenir les portes obertes a la negociació i al diàleg, no renunciarem PAS a la mobilització”.
• “Els representants dels CAU prenen el compromís de no acceptar PAS res que estigui per sota del nostre conveni col·lectiu”.

Us volem recordar la nostra cita de demà, 11 de juny, de 12:00 a 14:00 h., per a recollir totes les vostres propostes. Treu la sessió —o les sessions— que més us interessi, compartim les idees i treballem conjuntament. Consulteu el cartell amb els horaris i els temes a tracta.

_Tanmateix, us volem fer a mans la llista amb les candidates i els candidats que representaran, els CAU-Iac en les eleccions al Comitè d’Empresa del PAS laboral del proper 18 de juny.

_____________________________________________________________

Hauríem de dir que tenim la sort de treballar en una universitat pública. Hauríem de dir que les universitats sempre han estat el graner de les noves idees, el bressol del debat i de la construcció d’una societat millor i més plural. I és què, històricament, a les universitats públiques fou on tingueren lloc els moviments estudiantils que s’enfrontaren als totalitarismes i enriquiren les seves respectives societats. Per això resulta paradoxal comprovar com, molts dels que participaren d’aquells antics moviments, ara, quan són instal·lats a l’establishment —polític, però també universitari—, no dubten a fer servir la repressió com a eina per aturar qualsevol que posi en qüestió el sistema en el que volen perpetuar-se. Continua llegint →

Som-hi!!! És l’hora de posar-se mans a l’obra. Com sabeu, la secció sindical dels CAU es defineix com a assambleària i participativa, oberta sempre a treballar des de sota, sumant esforços, i comptant amb totes les veus. I així és com construïm les nostres possicions sindicals, així és com creiem que el pas de la UAB pot tenir una veritable força, tant en el marc de les negociacions, les reivindicacions i les mobilitzacions.

Per això us convidem a sumar: Si fa unes setmanes us fèiem a mans quatre apunts sobre els quatre eixos fonamentals que creiem han de basar la proposta sindical de la nostra (ja vostra) candidatura, ara us convidem, i us animem a assistir a les trobades que programem per a la propera setmana, sobre aquestes idees, per tal de completar-les i arrodonir-les. Sense vosaltres no ho podrem fer. Us esperem.

Ens veiem el proper dijous, 11 de Juny, a l’Aula 1 de la Facultat de Ciències Polítques (B1/-119, entrant pel vestíbul central, a mà esquerra), amb el següent horari:

• de 12:00 a 12:30 h. Recuperem els llocs de treball i l’estructuralitat de les places.
• de 12:30 a 13:00 h. Recuperem els drets laborals i un Conveni just.
• de 13:00 a 13:30 h. Recuperem la democràcia a la Universitat i al Comitè.
• de 13:30 a 14:00 h. Recuperem la solidaritat, la autoorganització i la mobilització.

Evidentment, podeu assistir a més d’una sessió, o a totes. Tothom hi és convidat, tothom és imprescindible. Us esperem.