Xavier Rambla Sociologia

Altre lloc Blogs.uab.cat

oct. 28 2017

Analysing HEIs and educational IOs and NGOs for global development: some tools

Posted in Educació i polítiques socials by Xavier Rambla |

GLOBED is an Erasmus+ master on Education Policies for Global Development (link). In their second year students undertake an internship in Higher Education Institutions (HEIs), International Organisations (IOs) and Non-Governmental Organisations (NGOs) who work in this area. This activity is assessed according to the feedback of on-site mentors as well as to the quality of their journal and their analysis of the organisation. This post takes stock of a few tools that may be helpful for this organisational analysis.

The European Framework for Quality Management is extremely useful to account for the complexity of these organisations. Years ago, HEIs simply provided education, but nowadays many are also engaged in research, knowledge transference and international cooperation. International Organisations have significantly reviewed their mission for the last decades. The array of activities they labelled as “educational planning” when the UN were created has noticeably widened. Finally, the common representation of NGOs as service providers for vulnerable target groups has also been transformed. Currently, not only NGOs undertake ressearch and advocacy, besides service provision, but they have also started a wide-ranging debate on their vision and mission.

Normally I just use this diagram to explore the potential of organisations. It basically suggests some questions as the following ones:

– Which are the core processes ? Does the organisation need to implement any key support, secondary processes to complete the core ones?

– How does the organisation define its institutional strategy (e.g. its mission)?  How do the main stakeholders intervene in defining this strategy? Is leadership a significant factor for the functioning of the organisation’

– To what extent are the strategy and the processes aligned? Does this alignment contribute to improve the results?

Sometimes organisations are involved in such a basic but demanding endeavour as defining their strategy. Strategy is crucial in a rapidly changing context. A quick look at the evolution from MDGs to SDGs simply shows to what extent the context of HEIs, IOs and NGOs working for global development has been transformed. The emergence of new philanthropists has exacerbated the trend.

SWOT analysis is an easy and instrumental tool to think about strategies. Basically, it requires to identify the strengths, weaknesses, opportunities and threats of an organisation. Some models also shed light on strategies insofar as they highlight complexity, non-linear changes and contingencies. This one sets a good illustration.

Finally, specific tools to analyse the impact of research are in the making. Recent debates have focused on the impact of HEIs, who were the main agents of research a few decades ago. But clearly IOs and NGOs are launching their own research programmes. So, accounting for the demonstrable effects of research both within and outside the academia has become a new focus of interest.


No hi ha comentaris

jul. 31 2017

Social mobility narrows down

Posted in Desigualtats by Xavier Rambla |

For decades research on social stratification has measured social mobility in a variety of countries. Contrary to initial hypotheses, the findings do not show declining statistical associations between parental social position, individuals’ level of instruction and individuals’ position. At most, these linkages have loosened in a few Scandinavian countries.

Recently, Thomas Piketty has noticed the disparity between the return of high fortunes invested in finance and the average economic growth. In his view, this disparity is likely to constrain future opportunities of social mobility. This month some evidence of this effect has been published. Apparently, social mobility is certainly narrowing down in the US and the UK.

The available corpus of sociological theory suggests a few explanations. First, financialisation and global value chains endow the elite of the income distribution to appropriate a great share of the added value. This phenomenon has been defined as exploitation. Second, the continuous tension between the expansive rights of citizenship and the advancement and retrenchment of fiscal redistribution used to compensate for exploitation, but the outcome of mainstream policies implemented since the seventies seems to have damaged the potential of citizenship. This phenomenon is normally labelled as social closure. Third, the misrecognition of social identities and the common circumstances people experience during their life course also has to do with this imbalance.

Some normative strands of social theory also contribute to understand the importance of these findings. In essence, this debate has confronted those who legitimise inequality if the agregate welfare improves with those who see a flaw of social justice in inequality. The first perspective basically prioritises economic growth and does not worry much about inequality if production levels are eventually increasing. The second perspective argues that social justice is flawed if people are not endowed with enough resources to enjoy a meaningful life. In this view, child poverty, forced labour, evictions, mass imprisonment, economic vulnerability and other correlative manifestations of inequality indicate that many people are not endowed with that mininum threshold of resources.

 

 


No hi ha comentaris

juny 06 2017

Prevenir el abandono escolar prematuro

Posted in Canvi social i globalització by Xavier Rambla |

POSTER (ABJOVES Eina 1 Prevenció cast)

Entre 2013 y 2016 el projecte ABJOVES ha estudiado varias políticas que intentan apoyar a los estudiantes expuestos al riesgo de dejar la escuela sin graduarse. Ha observado que dos factores agravan el problema indirectamente.

En primer lugar, el índice estatus económico, social y cultural (Status ESC) de las familias es el factor determinante de los rendimientos educativos en toda la muestra de la prueba PISA de la OCDE (OECD, 2003). Este índice se calcula a partir del estatus laboral de los padres, de su riqueza y de sus recursos culturales. Puesto que desde 2008 la crisis económica ha perjudicado a muchas familias, esta precariedad también amenaza los resultados académicos de sus hijos e hijas (OECD, 2016). La coyuntura económica, pues, ha actuado en sentido negativo.

En segundo lugar, la segregación socio-económica separa a los estudiantes según su clase social. La concentración del alumnado más vulnerable en unas mismas escuelas, a menudo, les empuja a abandonar (OECD, 2012). Hace diez años la burbuja inmobiliaria dispersó a la población en urbanizaciones que no reflejan la diversidad social de las ciudades más consolidadas. Hoy en día la subida de los alquileres otra vez separa a los jóvenes según los recursos de sus familias.

Para hacer frente a estos factores negativos, la OCDE y la Comisión Europea proponen políticas preventivas. En primer lugar, piden evitar la repetición de curso y el agrupamiento por nivel académico. De hecho, estos remedios son peores que la enfermedad, ya que las decisiones de repetir y agrupar muchas veces confunden los criterios académicos con prejuicios sociales y culturales.

En segundo lugar, proponen sistemas controlados de elección de escuela. Reclaman que todos los centros sigan los mismos criterios de matriculación para todo el mundo. Además, desaconsejan que envíen mensajes diferentes a diferentes públicos, y hagan la vista gorda con las irregularidades en el empadronamiento u otros procedimientos relacionados. Se trata de evitar que las escuelas más prestigiosas seleccionen a los mejores estudiantes y desanimen la entrada de quienes tienen más dificultades. En esta línea, la prevención del abandono también incide en la necesidad de distribuir los recursos de acuerdo con las necesidades de los estudiantes evitando ventajas y agravios comparativos entre tipos de centros.

En tercer lugar, la educación post-obligatoria también puede ayudar en la prevención. Aquí es preciso aproximar los itinerarios de bachillerato y educación profesional, y a su vez, facilitar la transición entre ellos. Si no acaban convenciendo a los jóvenes, es imprescindible que sus primeras opciones se puedan reconducir sin demasiados traumas.

El póster presenta estas ideas de izquierda a derecha. En general, la desigualdad agrava el riesgo de abandono prematuro (AEP), mientras que la igualdad (o las medidas dirigidas a suavizar la desigualdad) actúan en contra de este riesgo. El AEP se sitúa en el centro de las preocupaciones sobre la educación porque levanta un muro que cierra las oportunidades vitales de muchas personas.

 

 

Bibliografia

OECD (2003), “PISA Index of Economic, Social and Cultural Status (ESCS)”, in OECD Glossary of Statistical Terms, OECD Publishing, Paris. URL: https://stats.oecd.org/glossary

OECD (2012), Equity and Quality in Education: Supporting Disadvantaged Students and Schools, OECD Publishing, Paris.

OECD (2014), “Executive summary”, in OECD Employment Outlook 2014, OECD Publishing, Paris.
DOI: http://dx.doi.org/10.1787/empl_outlook-2014-3-en

OECD (2016) Inequality, URL: http://www.oecd.org/social/inequality.htm Accessed: 20 July 2016.


No hi ha comentaris

juny 02 2017

Prevenir l’abandonament escolar prematur

Posted in Educació i polítiques socials by Xavier Rambla |

PÒSTER (ABJOVES Eina 1 Prevenció v4)

Entre 2013 i 2016 el projecte ABJOVES ha estudiat diverses polítiques que intenten recolzar els estudiants exposats al risc de deixar l’escola sense graduar-se. Ha observat que dos factors agreugen el problema indirectament.

En primer lloc, l’índex estatus econòmic, social i cultural (Status ESC) de les famílies és el factor determinant dels rendiments educatius a tota la mostra de la prova PISA de l’OCDE (OECD, 2003). Aquest índex es calcula a partir de l’estatus laboral dels pares, de la seva riquesa i dels seus recursos culturals. Com que des de 2008 la crisi econòmica ha perjudicat moltes famílies, aquesta precarietat també amenaça els resultats acadèmics dels seus fills i filles (OECD, 2016). La conjuntura econòmica, doncs, ha actuat en sentit negatiu.

En segon lloc, la segregació socio-econòmica separa els estudiants segons la seva classe social. La concentració de l’alumnat més vulnerable a unes mateixes escoles, sovint, els empeny a abandonar (OECD, 2012). Fa deu anys la bombolla immobiliària va dispersar la població en urbanitzacions que no reflecteixen la diversitat social de les ciutats més consolidades. Avui dia la pujada dels lloguers altra vegada separa el jovent segons els recursos de les seves famílies.

Per fer front a aquests factors negatius, l’OCDE i la Comissió Europea proposen polítiques preventives. En primer lloc, demanen d’evitar la repetició de curs i l’agrupament per nivell acadèmic. El fet és que aquests remeis són pitjors que la malaltia, ja que les decisions de repetir i agrupar moltes vegades confonen els criteris acadèmics amb prejudicis socials i culturals.

En segon lloc, proposen sistemes controlats d’elecció d’escola. Reclamen que tots els centres segueixin els mateixos criteris de matriculació per a tothom. A més, desaconsellen que enviïn missatges diferents a diferents públics, i facin els ulls grossos davant d’irregularitats en l’empadronament o altres procediments relacionats. Es tracta d’evitar que les escoles més prestigioses seleccionin els millors estudiants i desanimin l’entrada dels qui tenen més dificultats. En aquesta línia, la prevenció de l’abandonament també fa incidència en la necessitat de distribuir els recursos d’acord amb les necessitats dels estudiants tot evitant avantatges i greuges comparatius entre tipus de centres.

En tercer lloc, l’educació post-obligatòria també pot ajudar en la prevenció. Aquí cal aproximar els itineraris de batxillerat i educació professional, i alhora, facilitar la transició entre ells. Si no acaben convencent els joves, és imprescindible que les primeres tries es puguin reconduir sense massa traumes.

El pòster presenta aquestes idees d’esquerra a dreta. En general, la desigualtat agreuja el risc d’abandonament prematur (AEP), mentre que la igualtat (o les mesures adreçades a suavitzar la desigualtat) actuen en contra d’aquest risc. L’AEP és al centre de les preocupacions sobre l’educació perquè aixeca un mur que tanca les oportunitats vitals de moltes persones.

Bibliografia

OECD (2003), “PISA Index of Economic, Social and Cultural Status (ESCS)”, in OECD Glossary of Statistical Terms, OECD Publishing, Paris. URL: https://stats.oecd.org/glossary

OECD (2012), Equity and Quality in Education: Supporting Disadvantaged Students and Schools, OECD Publishing, Paris.

OECD (2014), “Executive summary”, in OECD Employment Outlook 2014, OECD Publishing, Paris.
DOI: http://dx.doi.org/10.1787/empl_outlook-2014-3-en

OECD (2016) Inequality, URL: http://www.oecd.org/social/inequality.htm Accessed: 20 July 2016.


No hi ha comentaris

abr. 20 2017

Reflective journals in higher education: some observations

Posted in L'aprenentatge a l'educació superior by Xavier Rambla |

Personal journals have been a literary genre for a long time. In higher education, reflective journals have been used in order to raise awareness of the specifics of professional activity, for instance, medical interviews with patients, qualitative social research, or teachers self-assessment of classroom practices.

In general, reflective journals may be helpful to develop the higher-order learning outcomes. For instance, Bloom’s taxonomy distinguishes remembering, comprehending, applying, analysing and synthesizing. Remarkably, journals induce students to analyse evidence which could otherwise be taken for granted without recognising its importance. This tool also requires students to elaborate their own synthesis of a case or a particular situation.

In this entry I want to comment on three contributions of electronic journals to higher education. In other words, I want to write down some contributions of blended learning in this area.

  1. Reflective journals are useful for students and lecturers to discuss fieldwork observations in qualitative social research. Writing journals for this purpose has been a common practice for a long time. By accounting for the researchers’ observations and feelings, this technique expects to control for bias, and mostly, to construct theories through a constant dialogue with empirical evidence. Since electronic journals allow students and lecturers to share observations and feedback in a same space, they help both parties to think of the whole research process step by step. This is a promising intellectual exercise as well as careful, detailed and transparent method of academic assessment.
  2. This tool is also instrumental to report on professional internships. Normally, internships are assessed by final reports issued by both mentors in the workplace and academic supervisors. These reports mostly take into account to what extent the student fit into the placement and was able to make interesting suggestions both from the professional and the academic point of view. Electronic journals provide another opportunity to enhance these discussions and the ulterior learning insofar as they allow students and supervisors to discuss everyday experiences. This discussion may detect any problems disrupting fit for a variety of reasons (e.g. expectations, roles, miscommunication, unexpected emotional reactions). At the same time, a continous dialogue requires students to ground their specialised judgement of the experience on a huge variety of small details that otherwise would be easily overlooked.
  3. Finally, reflective journals open new opportunities for widening the array of relevant learning outcomes in the midst of academic cultures which are systematically centered on lecturing. Lecturing is a teaching instrument which may be as useful as any other one, but for complex historical reasons it has become the only one in some academic cultures. Then, it compels lecturers to elaborate on their personal view of topics. If students are to prove they attended the lectures and made sense of them, they are also implicitly required to adhere to this view. Only an excellent communication and a strong trust would allow for some room for explicit discrepancy in a written exam that assesses a series of lectures. In this context, reflective journals posit new occasions for debate and require both lecturers and students to take account of each other’s views and understandings. While lectures may be complemeted by question and answer sessions, this is normally a complementary activity after a long one-way transmission of information and professional judgements. However, if properly designed and scheduled, reflective journals may alleviate face-to-face sessions from this burden and open new spaces for different teaching and learning activities.

No hi ha comentaris

març 16 2017

Did a complex web of education policy transfer contribute to human development? Comparing Brazil and the Philippines

Posted in Educació i polítiques socials by Xavier Rambla |

For the last decades Brazil has overcome the Philippines regarding the UNDP  indexes of education and life expectancy. These disparate trends highlight the diversity of middle-income countries. Although Brazil and the Phillippines have suffered in a similar way from the so-called “middle-income trap“, their human development has not followed a correlative pattern. I have analysed the factors of these trends in a recent publication.

A particular correlation with the patterns of education policy transfer is telling. Both countries have repeatedly adopted the policies widely sponsored by the International Financial Institutions since the eighties. Some time ago the Philippines was also cited a best practice of the Green Revolution.

However, Brazil struggled to adopt a different view regarding social policies. Its main conditional cash transfer scheme, Bolsa Familia, was initially a local initiative but became a popular programme for most international organisations. The administrations of Inácio Lula da Silva and Dilma Rousseff also engaged in multi-layered consultation to design and implement Federal plans for Education, as required by the 1988 Constitution. At the same time, an array of political players built coalitions which promoted diverging but related views of education policy. Thus, the Global Campaign for Education allied with teacher unions, Federal, state and local administrations as well as international organisations such as UNESCO and the Organisation of Ibero-American States. The business community also searched for the support of the World Bank to launch the Todos pela Educaçao campaign. Did this dense network of collaboration foster an improving trend of human and educational development? Statistical trends were remarkably positive since the nineties. How was conflict managed within the frame of this civil society? Looking at the impeachment of President Rousseff, it is obvious that conflict was a powerful underlying process. This is really an intriguing case for further research


No hi ha comentaris

març 12 2017

Gestionar innovacions en la societat del coneixement

Posted in L'aprenentatge a l'educació superior by Xavier Rambla |

La “societat del coneixement” es caracteritza per un seguit de canvis socials que combinen processos visibles a les escales geogràfiques local, estatal i global. Per especialitzar-se en la gestió empresarial, la gestió pública o la intervenció social a través del tercer sector, una persona ha de comprendre fenòmens com ara l’enormitat de les finances, la configuració de cadenes globals de valor, la formació de sistemes regionals i estatals d’innovació, o bé la importància estratègia de la gestió del coneixement i la formació de xarxes urbanes globals.

Com s’aprèn a gestionar les innovacions en aquest context? Certament cal adquirir i aplicar un ventall de coneixements teòrics de diverses branques de les ciències socials. Però no n’hi ha prou. El panorama és prou complex perquè un/a professional necessiti sovint expressar la seva opinió experta sobre diversos temes. I això només s’aprèn amb una pràctica ben orientada per la teoria. A més a més, és imprescindible organitzar el propi treball amb autonomia, i comunicar idees amb eficàcia.

És molt difícil de desenvolupar aquests aprenentatges si la docència universitària consisteix tan sols a donar i rebre classes magistrals, i proposar i resoldre exercicis. Aquesta pauta normalment implica que els estudiants reparteixen la seva atenció entre llargs períodes de molt baixa intensitat i un o dos moments de màxima tensió en les corresponents èpoques d’exàmens. En canvi, per adquirir i aplicar coneixements teòrics alhora que hom aprèn a formular judicis especialitzats, organitzar-se i comunicar, cal tot un altre plantejament del treball de docència i aprenentatge. Per això és necessari prestar un nivell mitjà d’atenció a un ventall d’activitats durant tres o quatre mesos, i en tot cas baixar la guàrdia quan tan sols es tracta de completar els informes que ja s’han anat esbossant al llarg d’aquest temps. El gràfic adjunt perfila les dues pautes (corba-atencio).

Per tant, a més de classes magistrals i exercicis, aquesta mena d’aprenentatges requereixen altres eines. L’aprenentatge basat en problemes, l’elaboració de diaris, el b-learning i la participació en relacions intergeneracionals poden ser alguns instruments molt apropiats per assolir aquesta fita.


No hi ha comentaris

març 07 2017

Observar y analizar las políticas sociales

Posted in L'aprenentatge a l'educació superior by Xavier Rambla |

Las prácticas profesionales del Máster de Política Social (UAB) consisten en participar en un proyecto que una administración pública, una entidad del tercer sector o un grupo de investigación esté llevando a cabo. Esta actividad formativa pretende tender puentes entre la educación académica y el mundo profesional.

El conjunto de aprendizajes que desarrollan los/as estudiantes constituye uno de los principales fundamentos de estos puentes. Las prácticas deben enseñar a aplicar conceptos, pero también a desenvolverse en unas organizaciones que son muy distintas a la universidad que imparte el máster.

En la evaluación de estas prácticas participan el tutor/a de la entidad que recibe al estudiante, y el profesor que coordina el módulo docente que corresponde. La primera evaluación se lleva a cabo rellenando un breve formulario con escalas de valoración (de 1 a 5). La segunda requiere elaborar un diario de campo y en un breve análisis de la organización.

Al mismo tiempo que los/as estudiantes están desempeñando sus tareas en la organización, es conveniente que vayan tomando notas de varios aspectos significativos. De este modo se reduce mucho el esfuerzo de escribir un informe al terminar el periodo de estancia. Además, el diario requiere un ejercicio de observación y reflexión que agudiza varias habilidades muy necesarias para actuar en este ámbito profesional. Un buen diario se compone, al menos, de tres tipos de notas:

  • Descripciones de tareas. En la memoria de prácticas normalmente se incluye una lista de actividades que se han llevado a cabo. Pero el diario requiere dar un paso más, que no exige un gran esfuerzo, y puede sugerir muchas ideas. Por ello, conviene que estas descripciones incluyan una narración sucinta de la historia de las tareas encargadas y realizadas.
  • Observaciones basadas en conceptos. La etnografía recoge información científica a partir de la observación directa de las acciones sociales. Aunque unas prácticas profesionales no requieren en absoluto que nadie elabore una etnografía, proporcionan muchas ocasiones para relacionar los dilemas cotidianos con los conceptos teóricos que se utilizan para comprender las políticas sociales. Los módulos docentes del máster, de hecho, presentan y discuten estos conceptos.
  • Reflexiones sobre los propios aprendizajes. Algunos ejemplos de los posibles temas de dichas reflexiones pueden ser ilustrativos: la distancia entre punto inicial y el punto final, la revisión de prenociones, el descubrimiento de problemáticas desconocidas, la valoración de las propias habilidades de organizar el trabajo y/o de comunicarlo, o la capacidad de contextualizar la experiencia de colaborar con un equipo. Estos y otros temas pueden inspirar reflexiones muy interesantes.

Al finalizar su participación en la organización, los/as estudiantes tienen que escribir un breve análisis de ésta. Un análisis consiste en formular una hipótesis sobre varios aspectos, y en sugerir algunas referencias empíricas que permitan sustentarla. No se trata de demostrar nada ni de completar una investigación propiamente dicha, sino de acreditar hasta qué punto alguien puede formular un juicio especializado. Por supuesto, no es necesario argumentar el fundamento teórico de la hipótesis, y el valor de las referencias empíricas puede ser muy relativo. Un análisis de este tipo simplemente tiene que elaborar un argumento convincente, breve y claro. Tres tipos de herramientas ofrecen instrumentos para realizar este análisis.

  • El método DAFO (en inglés SWOT: Strenghts, Weaknesses, Opportunities and Threats) y el análisis sistémico (Systemic Change) sirven para captar la estrategia de una organización. Aplicarlos permite determinar si es más o menos exhaustiva y su potencial para desencadenar cambios sociales.
  • El Marco Europeo para una Gestión de Calidad (EFQM model) se basa en dos hipótesis. La primera indica que los resultados dependen de la articulación de la estrategia, el liderazgo, las alianzas externas y los recursos humanos internos con los procesos principales y los procesos de apoyo. La segunda apunta que la innovación normalmente surge al revisar estrategia de la organización teniendo en cuenta una  evaluación multidimensional de los resultados.
  • Por último, el impacto de la investigación puede ser también objeto de análisis. Este impacto es multidimensional y depende de factores sociales como la implicación de los “usuarios” de la investigación. El UK Economic and Social Research Council propone una definición muy operativa de este concepto aquí.

No hi ha comentaris

gen. 02 2017

Regular les cadenes globals de valor

Posted in Canvi social i globalització by Xavier Rambla |

Una cadena de valor abasta tot el ventall d’activitats necessàries per concebre, dissenyar, produir i vendre un producte. Inclou la manera d’obtenir les matèries primeres. A hores d’ara la majoria de cadenes de valor són globals per tal com aquestes activitats es distribueixen per tot el món (aquí). Diverses organitzacions privades intenten establir una regulació transnacional de les cadenes globals de valor. No és difícil constituir organitzacions d’aquesta mena; en general, fundar-les comporta uns costos d’instal·lació moderats (aquí).

La Universitat de Duke i un centre de negocis han endegat un projecte per tal d’afavorir la regulació voluntària per part de les empreses. La proposta consisteix a fer recomanacions precises a partir de les troballes de recerques sobre les qüestions socials, econòmiques i ambientals relacionades amb una determinada cadena de valor (aquí).

Després de la tragèdia de Rana Plaza de 2013, l’Organització Internacional del Treball i el govern de Bangla Desh han desplegat un sistema d’inspecció de les fàbriques que treballen al país per a les cadenes de valor del sector tèxtil (aquí).

És important analitzar diversos aspectes de les cadenes globals de valor, com ara els següents:

  • A qui interpel·len els Objectius de Desenvolupament Sostenible? Es poden assolir mitjançant acords entre actors privats? O cal que les autoritats públiques de les Nacions Unides intervinguin per garantir els drets humans?
  • Com poden els moviments socials incidir sobre les cadenes globals de valor?
  • Fins a quin punt els mètodes de la Universitat de Duke i de l’Organització Internacional del Treball contribueixen a bastir sistemes de governança global que siguin cosmopolites i donin respostes fortes als dilemes dels drets humans?

 


No hi ha comentaris

nov. 02 2016

La innovació, les finances i la societat civil

Posted in Canvi social i globalització by Xavier Rambla |

La societat de la informació i del coneixement atorga un valor molt elevat a la innovació. Si bé un sector reduït  de la població hi treballa per desenvolupar innovacions molt avançades, el cert és que en països com el Regne Unit gairebé la meitat de la força de treball fa un ús molt intensiu del coneixement per dur a terme la seva feina (vg. Walby, 2011). Aquestes dues menes d’activitats acaben generant nous productes i nous processos de treball. Alhora, la innovació adopta formes molt diferents segons si els dominis sòcio-tècnics de les finances i de la societat civil contribueixen a generar-la (vg. Sassen, 2012).

Les innovacions que es relacionen estretament amb les finances són les que atrauen inversors que esperen rendibilitzar una patent. Per aquesta mena d’innovacions, la clau és que l’estratègia de les empreses promotores sigui convincent (vg. model EFQM) a banda del triangle social de confiança, autoritat i cooperació que es pugui establir entre les persones que hi treballen (vg, Sennett, 2012). En la mesura que són el producte de la visió més restrictiva de l’economia del coneixement (vg. Walby, 2011), són força impermeables a les polítiques laborals i el caràcter sistèmic i geogràfic dels sistemes d’innovació (vg. Lundvall, 2007).

Quan la societat civil contribueix a la innovació, la definició dels problemes és molt plural. La peça clau de les organitzacions implicades radica en la definició participativa de l’estratègia per part d’un ventall de “stakeholders” (vg. model EFQM). La utilització del coneixement en el sentit més ampli del que pugui ser una economia del coneixement és decisiva (vg. Walby, 2011). Els sistemes nacionals d’innovació entren en contacte amb la societat civil, que aporta alguns dels elements determinants del conjunt. Aquests sistemes no estan configurats tan sols per les empreses i les interaccions entre elles sinó també per cercles molt més amplis que inclouen l’estat del benestar, l’educació, el sistema fiscal, la mobilitat i altres aspectes (vg. Lundvall, 2007) . Per exemple, moltes idees de la Amsterdam Smart City provenen de la societat civil. A més a més, als països d’Europa central i a Escandinàvia la coordinació entre els governs i dos components de la societat civil, com ara són les patronals i els sindicats, han bastit sistemes de formació professional molt efectius.

Tanmateix, les finances i la societat civil no disposen dels mateixos recursos de poder:

Thus I would argue that finance succeeds in escaping conventional formats
when two or more financial exchanges merge and thereby constitute a net-
worked platform, allowing them to maximize the utilities of network technol-
ogies (Sassen 2008, chapters 7 and 8). In this sense, I would argue that
finance has been far ahead of civil society in the use of networked technologies.
It has actually invented new formats to accommodate its use: multi-sited net-
worked platforms, where each financial centre is a node in the network. Civil
society organizations have had many obstacles put in their way towards these
types of networked arrangements. In many ways, they have been forced to
take the form of incorporated firms rather than networked platforms. There
is, in my analysis, a political issue here that is yet another variable that contrib-
utes to produce diverse socio-digital formations even when based on similar
network technologies (Sassen, 2012: pag, 4)

Aquesta anàlisi de la societat de la informació desperta un seguit de preguntes molt rellevants:

  • De quina manera la gestió de les organitzacions afavoreix innovacions més rellevants per a les finances?
  • De quina manera la gestió de les organitzacions afavoreix innovacions més rellevants per a la societat civil?
  • Els conceptes més ampli i més restringit de l’economia del coneixement modelen les connexions entre la gestió i la innovació?
  • De quina manera les polítiques laborals afavoreixen la innovació? Fins a quin punt intervenen a configurar sistemes nacionals d’innovació?
  • De quin domini sòcio-tècnic (les finances o la societat civil) sorgeixen normalment les innovacions socials digitals que fan noves aportacions a la mobilitat, els serveis a les persones i les ciutats sostenibles?

No hi ha comentaris

Next »