Exercici de Recuperació

  1. L’article anomenat “De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa: ¿ Cuando las TIC mejoran la educación?” de Bosco. A (2008) podem dir que la afirmació més accertada del parràgraf de l’article és:  El caràcter innovador de lor proyectos que incluyen tecnologías depende del punto de vista psico-didáctico desde el que se usa la tecnología y el grado de reflexión que permita sobre el desarrollo de las propias prácticas de enseñanza.Aquesta opció és la més adient ja que recull els aspectes fonamentals a les quals vol arribar l’utilització de les TIC en educació. Per una banda trobem com els projectes que es dissenyen han d’incloure aquest aspecte de psico didàctics, fen referència a l’aprenentatge a través de la didàctica com a tal, és a dir, poder utilitzar els coneixements i aprenentatges que es reben per donar una resposta que “transforma”. Per altre banda, trobem com ha de tenir un grau de reflexió pels alumnes que l’aprenen i com aquesta reflexió ha de portar al desenvolupament i l’aprenentatge d’alló que s’ha impartit.

    Per tant, podem veure com aquesta opció és la més adient ja que té els dos punts de vista necessàris per poder realitzar un aprenentatge en les TIC que sigui significatiu a la vegada que resulta entretingut.

 

2. La web 2.0 permet, potencialment, un grau elevat d’interacció entre els seus usuaris. A l’article Aparici, R. y Silva M. (2012) Pedagogía de la interactividad, de Aparici, R. y Silva M. (2012), es pot veure com tracta i aprofundeix el tema. Aquesta pedagogia de la interactivitat es basa en ser una pedagogia transmissiva tal i com el text ens mostra, la qual té uns aspectes comuns amb els medis de comunicació i els principis de la web 2.0.  Les web 2.0 tenen un gran fonament de les relacions que es donen entre els usuaris, aquesta interactivitat esta basada en una comunicació constant en la qual cada usuari és un emissor i a la vegada un receptor, per tant hi ha una constant comunicació que permet crear i interaccionar a través de totes les eines que trobem a la web 2.0, així com pot ser algunes de les aplicacions que utilitzem a diari com el Google Drive, Dropbox, i d’altres plataformes.

Per això, podem veure com els mitjans tecnològics que tenim avui en dia al nostre abast fant que la persona sigui un mitjà de comunicació en les web 2.0, ja que el propi individu pot crear i participar en allò que ell sap o bé intervenir i enriquir els coneixements del altres. A més, pot donar-se una retroalimentació, un feed-back, el qual també seria una estrategia d’interactivitat, tal i com diu el text, degut que en aquest moment s’esta donant una visió diferent per tal de reforçar el coneixement previ.

Un clar exemple de la web 2.0 que permet aquesta interactivitat serien els treballs grupals que es realitzen per Google Drive, aquest suport permet realitzar treballs en linea o no, en els quals cadascun dels usuaris poden interaccionar aportant el seu coneixment i desenvolupant per una finalitat conjunta, a més permet poder fer comentaris, per tant dona l’opció a la constant retoralimentació en la interacció que es dona entre els usuaris/es.

Finalment, a través de la següent imatge es poden veure alguns dels aspectes que es poden desenvolupar en les web 2.0 i que per tant, seran una font d’interactivitat entre els seus usuaris, degut a l’intercanvi d’informació que hi haurà entre els membres.

Resultat d'imatges de web 2.0

3. Durant l’assignatura hem pogut desenvolupar un blog, com a carpeta pròpia d’aprenentatge. Ha estat un portafoli d’activitats que ens ha servit per anat elaborant i treballant d’una manera individual les diverses pràctiques proposades per la professora. Aquesta eina inicialment per a mi, tenia un ús reproductor, ja que desenvolupava les pràctiques que em marcava, per exemple a través d’una lectura redactaves la pràctica i després la incorporaves al blog, sense haver-hi una intenció més enllà.

A mesura que han anat les sessions i que he anat controlant més el funcionament del blog, degut a que aquest aspecte també m’ha anat condicionat; el blog. ha passat a tenir un ús simbolic interactiu degut a que hi ha hagut un canvi de com veia el blog, ja que a partir d’un moment determinat ha passat a tenir una intencionalitat de com vull que es mostrin els diversos aspectes al blog, a on vull arribar amb les reflexions, l’aparença del blog, així com també l’aprofundiment en les entrades que he anat penjant.

Per tant, aquesta eina finalment si que ha funcionat perquè hi hagi un procés d’aprenentatge més actiu, i ha anat evolucionat al llarg de l’assignatura.

4. Com exercici final i de caire més reflexiu, aquesta recuperació de l’exercici escrit m’ha servit perquè em quedin els conceptes més clars i també per fer un filtratge de l’informació que vull que hi hagi. Per tant, aquest exercici m’ha permés un aprenentatge més enriquit que la primera vegada, sota el meu punt de vista, i m’ha fet pensar en la importància de la bona comunicació de les idees de forma escrita. A més segueixo pensant, com en el cas del primer exercici, com aquestes pràctiques d’exercicis en ordenador, al no estar acostumades, resulten diferents i com el fet de poder consultar els diferents recursos que tens a l’abast de forma eficaç i eficient t’ajuden a desenvolupar les idees i per tant, resulten un recur molt útil i innovador per fer exercicis individuals.

Bibliografia utilitzada:

Aparici, R. y Silva M. (2012) Pedagogía de la interactividad, Comunicar, 38, XIX, 51-58.

Bosco, A. (2008) De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa, REIRE Revista d’innovació i recerca en educación, nº1, noviembre 2008, pp.11-22

Valoració final

Valoració de l’assignatura!

La assignatura de Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement com a optativa de 4t curs, del grau d’Educació Social, m’ha permès com a fet general obtenir un aprenentatge en recursos tecnològics que fins ara desconeixia, és a dir, m’ha permès tractar nous temes com a recursos educatius que poden generar un aprenentatge molt enriquidor pels infants que podem trobar-nos. A més, també m’ha permès posar el nom a diversos fets que desconeixia i com tot té un  teoria científica al darrera, aquest fet m’ha causat un gran impacte degut a la poca bibliografia que coneixem.

A partir d’aquests aspectes més generals els quals he pogut anar aprofundint, m’he anat formulant preguntes, moltes vegades a través de la realització del portafoli de si aquesta pràctica que estem acostumats a fer és correcta i com molt d’aquest aprenentatge que ens poden donar els diversos recursos TAC, tenen una gran barrera per la por que té la societat per utilitzar-los. Aquestes serien les dues preguntes que més m’he formulat al llarg de l’assignatura i que he pogut anar construint una resposta, així com quin impacte tenen aquells recursos pels infants, trobant un aprenentatge multidisiplinari i amb una Font de coneixement oberta pels infants.

Aquests nous aprenentatges, crec que si que poden repercutir en el meu desenvolupament com a futura educadora social, degut a que és un recurs totalment útil i vàlid que permet aprofundir amb molts aspectes alhora de ser una possible Font de motivació i interès pel col·lectiu en el qual treballem. Per aquest motiu, crec que si que podré desenvolupar els diferents recursos apresos i com també em repercutirà degut a que ara puc tenir una visió més crítica en segons quines practiques educatives vegi i com poder donar l’opinió fonamentada en allò que s’ha aprés resulta encara més enriquidor i positiu.

Les classes m’han permès poder adquirir uns coneixements teòric per després enfocar-los en la pràctica en un futur com a recursos, a més m’ha permès posar etiquetes a conceptes que ja coneixia però no estaven ordenats, d’aquesta manera he pogut anat classificant i aprofundint en més conceptes com ara els llibres de text, un tema que ja coneixia de primera ma però que desconeixia molts aspectes.

El papers de les lectures, pel que fa a les lectures bàsiques ha servit per veure com hi ha molta bibliografia envers les TIC i les TAC i com també, desconeixia que hi hagués tant recolzament bibliogràfic. Per altre part, m’han servit per aprofundir en conceptes i conèixer nous temes, és a dir, podríem dir que les classes magistrals i les lectures m’han servit pel mateix, amb la diferencia de fer-ho de manera autònoma i amb més atenció.

Els diversos treballs realitzats, han sigut una font de reflexió i d’autoaprenentatge per a mi, les diverses tasques realitzades per l’avaluació han estat una manera d’aprendre d’una forma a la qual estem poc acostumades a través de l’ús de les tecnologies com a eina principal; ja que són poques classes durant la carrera que hem desenvolupat amb aquests recursos com a eina principal. Per tant, tot el treball autònom que he realitzat ha servit per duu a terme l’avaluació i per l’autoaprenentatge. En canvi, el treball en grup m’ha permès la interacció amb les meves companyes, amb elles he pogut desenvolupar un treball que transcendeix del món universitari, al qual estem acostumades, i ens ha donat l’oportunitat de crear un projecte real i poder implementar-lo i treballar en coordinació amb el centre, en aquest cas, en l’esplai la Gresca, per tal de poder definir el treball. Per tant, aquest treball m’ha permès un coneixement més enllà de plasmar el treball en paper, sinó que hem pogut incidir i relacionar-nos amb el que podria ser el nostre futur de primera ma.

En l’aprenentatge al llarg de l’assignatura hi ha hagut aspectes molt positius com per exemple, el treballar a partir de lectures obligatòries, aquest aspecte ha permès poder conèixer més a fons tot allò que s’anava tractant a l’aula. Un altre aspecte molt positiu, ha estat el treballar a través d’un cas pràctic en el projecte, aquest fet ha permès que sigui molt més vivencial i real l’experiència que hem viscut i treballat.  Per contra, un dels aspectes negatius ha estat la falta de comunicació que hem pogut viure amb el centre on realitzàvem el projecte, i com la demanda d’aquest centre era en alguns punts diferents al que se’ns damanava a nosaltres, per tant, crec que seria bo poder, tenir una reunió els tres agents implicats en aquest procés i poder realitzar un seguiment més acurat.

Un dels aspectes de millora, per a  mi, a estat quan hem realitzat les classes en l’aula en format més teòric i una segona part a les aules d’informàtica, aquest fet per mi ha suposat no saber massa bé que tocava en cada moment i estar una mica desorganitzada pel que fa a la meva tasca com alumna. Per tant, com a proposta de millora, sota el meu punt de vista, seria més senzill, poder realitzar un seguit de sessions a l’aula de format més magistral i després poder fe una segona part de l’assignatura a l’aula d’informàtica, d’aquesta manera, després de treballar i llegir sobre aquells coneixements es treballarien a l’aula i no hi haurà la sensació que he viscut jo de perdre i no saber que tocava fer.

Aquesta pràctica respon a la número 15 de l’assignatura de TAC.

Anàlisi crític Projecte

Anàlisi crític del projecte en Scratch

El següent projecte que analitzaré és el numero 2 que va exposar el primer dia, el qual desenvolupava una història  en Scratch, aquest projecte estava dirigit per la Lara, la Rosa, la Sandra i el Marc.

El projecte estava dirigit a 2n de primària, un curs on pot ser necessària per desenvolupar el pensament lògic, la creativitat i el treball en grup a través d’aquesta programació que desenvoluparien ells mateixos. Per tant, trobo que l’edat pot ser molt indiciada per duu a terme el projecte. Per altre banda, el recolzament del marc teòric ha estat molt accertat, ja que en primer lloc parlaven de perquè era innovador i el motiu pel qual era una bona pràctica, per tant, el recurs utilitzat per emmarcar el projecte ha estat molt accertada.

Tot seguit, pel que fa a la les línies del treball, ens mostra que és un projecte d’aprenentatge servei, per tal de tenir un impacte social sobre els temes que es tractin, aquest aspecte no l’entenc, no vec possible que es pugui fer un enllaç en APS a través d’un recolzament de Scratch. En cas, que es volgués portar a terme caldria que profunditzessin més en aquest aspecte per tal de deixar clar que es el que volen i busquen amb aquest model d’aprenentatge.

El Scracth desenvoluparà les competències pròpies del currículum de primària, per tant trobo aquest fet molt interessant, ja que els infants poden anar aprenent el que els hi correspon però ho poden fer d’una manera molt més dinàmica i motivadora. Aquest fet, pot ajudar a combinar rutines que és poden crear a l’aula, així com també un aprenentatge paral·lel, entre el que es fa a l’aula i el que després fan en Scratch.

Pel que fa aquest projecte, busca que el Scratch serveixi per dissenyar un tancament, és a dir, hi haurà un inici i un nus ja desenvolupat i els infants haurà de fe l’última part de tancament. Això pot estar molt positiu per les primeres sessions que es realitzin ja que només faran un desenllaç, el qual comporta que facin una part molt petita del resultat global; per tant, ha mesura que avancessin les sessions s’hauria de donar més espai als infants per tal de que al final desenvolupessin la història, sent partícips del problema que generen al principi i com el resoldran.

El projecte comptaria amb dos dossiers de guia, un pel professorat i l’altre pels alumnes, i un suport d’Scratch per desenvolupar la primera sessió, tenint-los com exemple. Els recursos que permet desenvolupar el projecte són els adequats i necessàries per poder desenvolupar-lo, ja que aquests donarà la directrius principals i servirà de guia per tots dos implicats en aquest projecte.

Finalment, pel que fa l’avaluació del projecte, és completa ja que té uns ítems definits per valorar els dossiers. A més, s’extreuen certes conclusions dels aspectes positius que ofereix l’Scracth com a eina d’innovació educativa de les web 2.0.

Aquesta pràctica respon a la 13 de l’assignatura de TAC.

Presentació i anàlisi d’ aplicacions de la web 2.0

Aplicacions de la web 2.0

En aquesta pràctica podem trobar la presentació i anàlisi de 3 aplicacions de la web 2.0. Cada una d’aquestes tenen una finalitat diferent, que m’han permés utilitzar-les en diferents moments tan per estudiar com també com a recurs a l’hora de treballar. Les aplicacions són les següents:

  • Google Drive: Aplicació de la web 2.0 que permet emmagatzemar diferents continguts a “la nube”, espai virtual que queda obert a Internet, peró amb un control perquè ningú pugui veure el que tens, per tant, és una eina de gestió. Aquesta aplicació permet poder guardar tot tipus de material com ara textos, imatge, videos… i a la vegada et permet compartir l’arxiu amb altres persones a través del mail. El meu ús amb aquesta aplicació té a veure amb la meva vida com estudiant, quan vaig entrar a la carrera desconeixia bastant el seu ús, i durant tota la carrera la he estat utilitzant com a magatzem de tots els documents relacionats amb la universitat, com ara treballs, apunts, powerpoint, documents oficials entre d’altres. A més, permet el treball en linia, és a dir, puc estar conectada a Internet realitzant un treball i una o més persones sempre i quan estigui compartit el document, poden veure el que jo vaig afegint, retocant el que s’escriu o treballant des de un altre ordenador, i inclús et permet mantenir un xat obert per poder parlar amb l’altre persona. Per tant, per mi l’ús d’aquesta aplicació és diari en totes les assignatures, per tal de realitzar els apunts a l’aula, per fer treballs en grup, per guardar powerpoints,etc. Per mi, és una eina que m’ha funcionat molt bé, i permet mantenir el teu propi ordre i alhora poder treballar amb altres persones a distància amb una connexió instantanea.

    Imatge relacionada

  • CANVA: Aplicació de la web 2.0. que permet fer tot tipus de dissenys de caire més conceptual i també artístic. Aquesta aplicació, és una aplicació web on el seu ús es fa en linia mentre estas conectat a Internet, una vegada realitzada la tasca permet descarregar-lo en diversos formats per poder-ne fer un ús directe des del teu ordenador. Per tant, aquesta eina és un recurs de gestió i publicació. El meu ús en aquesta aplicació ha estat per diversos motius. En primer lloc, per la realització de mapes conceptuals per la universitat, és a dir, permet fer mapes conceptuals com altres aplicacions, d’una forma sencilla i amb uns dissenys preestablerts que fan que sigui més fàcil construir i realitzar-lo. Per altre banda, també l’he fet servir pel món laboral, a l’hora de fer flyers per els casals d’estiu des del meu esplai, i per fer targetes per una petita empresa, així com també per realitzar un poster per un concurs de la universitat dins d’una assignatura. Per tant, aquesta aplicació té un ús molt ampli i extens, amb uns dissenys molt creatius, també prestablerts, que permeten poder crear tot tipus d’elements de caire informatiu de forma molt sencilla.

    Resultat d'imatges de logo canva

  • Pinterest: Aplicació de la web 2.0 que permet penjar, emmagatzemar i visualitzar imatges de molts temes fent ús d’un buscador. Aquesta aplicació, és una xarxa social espcífica que permet a tothom que vulgui poder buscar normalment idees per desenvolupar algunes tasques, buscar cites de textos i altres aspectes ja que té un ús molt extens. A més, permet poder-te fer un perfil i poder penjar fotografies d’alló que vols mostrar, així com també seleccionar d’altres persones i emmagatzemar-les sense necessitat de mantenir algun tipus de relació virtual amb l’altre persona com altres tipus de xarxes socials. Aquesta aplicació, per mi, té un ús totalment professional per tal d’inspirar-me en noves idees a fer amb els infants de les extraescolars de pintura en les quals treballo. L’aplicació em permet buscar imatges sobre tècniques de pintura que vull treballar i puc agafar idees sobre materials que utilitzar, dibuixos que realitzar i aspectes d’aquest tipus que serveixen com a font d’inspiració per després poder realitzar la programció trimestral.

    Resultat d'imatges de logo pintarest

Finalment, per mi les aplicacions de la web 2.0 tenen força utilitat pel meu dia a dia, ja sigui per estudiar com per treballar o per veure en el temps lliure. Trobo que cada vegada més, s’estan donant a conèixer moltes d’elles i com el buscar la que més s’adequi a la persona i l’ús que li vol fer, és important degut a l’ampli ventall de possibilitats que trobem.

Aquesta pràctica respon a la número 3 de l’assignatura de TAC.

Anàlisi d’un multimedia educatiu

Anàlisi d’un multimedia educatiu o exploració d’una eina d’autor per la creació multimedia i les seves possibilitats d’ús en algun context educatiu.

Per tal de portar a terme aquesta pràctica, primerament he estat mirant el programa multimedia educatiu del Jclic,un recurs educatiu per educació infantil, primària i secundària. Aquest programa permet seleccionar el tema que vols treballar, ofereix diversos aprenentatges en diferents idiomes, es va actualitzant amb nous continguts quasi diariament, i defineix el contingut en la matèria que tracta i al curs que correspon. Per tant, pots seleccionar els continguts que més s’adequin per repassar des de casa o bé poder fer-ne un ús a l’aula per treballar de forma diferent. A més, aquesta eina educativa té un recolçament del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC), per la qual cosa es regeix a un currículum definit pel Departament d’Ensenyament. A partir de poder veure com funciona aquest recurs i poder fer-ne ús, com si esitgues “jugant”, he pogut realitzar el següent anàlisi envers els multimèdia educatius amb la fonamentació de la lectura de dos artícles.

Resultat d'imatges de Jclic

Font: Captura de pantalla del JClic. XTEC.

L’ús de multimedies educatius tenen un gran valor afegit per l’alumnat ja que permeten tal i com diu Bosco,A (2002) ser un instrument d’ensenyament i aprenentatge pels alumnes. Tot i així, seguint fen referència a l’article Nuevas Tecnologías y enseñanza: un estudio basado en el enfoque sociocultural, de Bosco, A (2002), la tecnologia ha anat evolucionat i la implementació d’aquestes eines ha estat un procés en el qual s’ha necessitat anar fer una adaptació entre l’ús educatiu que se’ls pot extreure i la visió que és té de la tecnolgia tant pel profesorat com pels infants. Tot i així, a causa del enfoc sociocultural que li dona l’autora de l’article, envers l’enfocament sociocultural, basat en el paradigma sociocultural en educació, es pot extreure com l’ús d’aquests recursos fonamenten l’educació dels infants en dues vessants d’aprenentatge i com aquestes també es veuen determinades pel tipus de recurs que els hi mostris per aprendre.

Podem veure com les eines a l’hora d’aprendre a través de recursos tecnològics pot ser molt variat, en aquest cas podem trobar diversos exemples com ara els recursos Clic dels quals parla Bosco,A (2002), aquests recursos són fonamentats per l’acció d’apretar el cursor del ratolí de l’ordenador, poden realitzar múltiples variacions de dinàmiques per aprendre a través d’aquesta petita acció, un clar exemple seria el recurs que jo he pogut tastar a través del Jclic, on especificant un tema de continguts he pogut veure i realitzar diverses dinàmiques envers el tema específicat com ara relacionar imatge i paraules, trencaclosques, escollir opcions en una frase, escollir l’opció correcte. Per aquest motiu, podem dir com l’ús d’aquest eina permet un aprenentatge des de diverses àreas, aportan així un ensenyament integral.

Un dels altres aspectes que també és un gran recurs educatiu, és l’ús de videojocs com a eina educativa. En aquest cas, fonamentan-me amb l’article de Los videojuegos como medio de aprendizaje: un estudio de caso en matemáticas en Educación Primaria, de Capell, N.; Tejada, J. Y Bosco, A. (2017) , el qual explica l’estudi realitzat en dos cursos d’educació primària en el qual s’implementa videojoc com a eina educativa conjuntament amb el Jclic i realitza un anàlisi a partir de la comparació dels dos casos, puc veure com la part lúdica, encara més present en el cas d’utilitzar videojocs, és fonamental per l’ensenyament i la impartició d’aquestes eines educatives. En aquest cas, l’ús dels videojocs pot ser un gran recurs i una font de motivació extra tal i com diu l’article anteriorment esmentat.

Finalment, com a conclusió, podem dir com els recursos multimedia educatiu tenen un gran futur pel canvi en ensenyament que s’hauria de donar en moltes aules i com aquests a més a més, tenen bona rebuda pels alumnes i un gran ventall de possibilitats a ensenyar, remarcant sempre el bon ús i amb la guia del docent com a expert en aquests recursos.

Aquesta pràctica respon a la número 5 de l’assignatura de TAC.

Bibliografia

Bosco, A. (2002) Nuevas Tecnologías y enseñanza: un estudio basado en el enfoque sociocultural,Fuentes, 4, pp.84-100.

Capell, N.; Tejada, J. Y Bosco, A. (2017) Los videojuegos como medio de aprendizaje: un estudio de caso en matemáticas en Educación Primaria. Pixel-Bit, 52, 133-150.

Exercici escrit 9/1/2018

EXERCICI ESCRIT TECNOLOGIES DE L’APRENENTATGE I EL CONEIXEMENT

TEMA 1.

Exerci 1.

Segons l’article “ De TIC a TAC el díficil tránsito de una vocal”, de Sancho (2008) en el paràgraf donat, podríem dir que el que té més sentit en aquesta afirmació es l’opció A. Aquesta opció diu: La tecnología interactúa con los múltiples componentes que configuran las prácticas educativas, y de esa interacción depende que se convierta en una innovación educativa o no.

He escollit aquesta opció degut a que el text ens mostra com les TIC s’han anat desenvolupant a causa de la innovació educativa que hi ha hagut en els últims anys i com aquesta no ha mantingut relació amb aquells aspectes relacionats amb l’escola formal que coneixem sinó que ha mantingut una correlació amb el desenvolupament de la tecnologia en si, sense tenir en compte altres factors, com pot ser el context , les concepcions d’ensenyament i aprenentatge.

Per altre banda, cal entendre la tecnolgia com aquells mecanismes que donen informació, per tant, va molt més enllà dels aspectes materials i com la tecnologia ha anat evolucionant des de la segona guerra mundial. D’aquesta manera podem veure com s’ha anat superant i canviant al llarg dels anys a través de l’ús aplicat que li hem donat, i el terreny que ha guanyat en la pràctica educativa a la qual s’ha anat afegint més lentament.  Finalment, podem dir que va haver-hi un canvi de TIC a TAC per tal de que es dongues més cabuda als aspectes pedagògics i no tant en la tecnologia i el seu ús.

Exerci 2.

Els programes multimedia de exercitació i els llibres de text digitals s’associen degut a que els dos, són recursos educatius digitals. Aquests dos recursos poden ser eines per l’aprenantge dels infants en les aules, a través de la interacció i l’utilització de tots dos recursos. A través de la bibliogràfica bàsica de l’assignatura, podem veure diversos exemples de l’utilització d’aquests recursos. Un clar exemple és l’estudi explicat en l’article de Los videojuegos como medio de aprendizaje: un estudio de caso en matemáticas en Educación Primaria, de Capell, N.; Tejada, J. i Bosco, A. (2017).  En aquest article és tracta com els l’utilització de programes multimedia educatius, en aquest cas d’un videojoc, poden ser una eina de recolçament en l’aprenantge de matèries, com ara les matemàtiques, i com l’utilització d’aquest recurs fomenta la motivació dels infants en el seu ús com eina d’aprenentage. Per altre banda, un altre exemple seria l’article Explorando la percepción de estudiantes y profesor sobre el libro de texto electrónico en Educación Primaria de Minelli-De-Oliveira, J.,Camacho-i Martí, m. y Gisbert-Cervera, M. (2014), el qual explica, entre altres aspectes, com l’ús de llibres digitals a l’aula permet un aprenentatge multimodal, entés com l’aprenentatge de diversos elements a la vegada.

Per tant, podem afirmar l’importància que té poder realitzar un ensenyament-aprenentatge en un escenari transformador a través d’aquests recursos, sempre i quan hi hagi una bona pràctica i adaptació a l’aula i el seu ensenyament per tal de que el procés E-A és vegi  beneficiat i en especial, el receptor principal, els alumnes.

Execrci 3.

Una de les eines de la web 2.0 que he utilitzat, ha estat el VideoScribe, aquesta eina l’he utilitzat per tal de fer un ús reproductiu per tal de mostrar les competències que hauríem d’assolir com educadors socials envers les TAC (Pràctica en el BLOG). L’ús d’aquesta eina va ser per tal de canviar el model de video convencional que venim mostrant i com a través d’eines d’ús repoductor que podem trobar facilment per Internet i la seva facilitat d’utilització permeten poder fer presentacions de forma innovadora i més dinàmica.

Exercici 4.

En termes d’aprenentatge, aquest exercici m’ha aportat realitzar una pràctica dins la universitat que mai havia provat a través de realitzar un exercici escrit a l’aula en ordenadors, fen ús de tots els materials necessàris pel desenvolupament d’aquest, d’una forma innovadora a través de la consulta d’articles i apunts per Internet. Aquesta pràctica m’ha aportat també un aprenentatge en recerca, degut a que has de consultar els diferents recursos que tens a l’abast de forma eficaç i eficient ja que tens un temps determinat, i com aquest factor mai l’havia experimentat, degut a que quan realitzem recerca sempre anem fen amb un temps indeterminat.

Bibliografia utilitzada

Sancho Gil, J.M (2008) De TIC a TAC el difícil tránsito de una vocal, Investigación en la Escula, 64, 19-30.

Minelli-De-Oliveira, J.,Camacho-i Martí, m. y Gisbert-Cervera, M. (2014) Explorando la percepción de estudiantes y profesor sobre el libro de texto electrónico en Educación Primaria. Comunicar, 42, 87-95.

Capell, N.; Tejada, J. Y Bosco, A. (2017)  Los videojuegos como medio de aprendizaje: un estudio de caso en matemáticas en Educación Primaria. Pixel-Bit, 52, 133-150.

Apunts de l’assignatura de TAC, realitzats al llarg del semestre. Elaboració pròpia.

 

 

Robòtica com proposta educativa

Reflexió vinculada a la robòtica com proposta educativa.  

Avui en dia la robòtica està en boca de molts infants i molts educadors, a través d’aquesta s’aconsegueix una primera noció sobre l’ús de la tecnologia digitalitzada, així com saber fer programació al ordenador, fer moure un robot,per tant, podem afirmar que l’ús de la robòtica en infància està en augment.

Segons Pittí, K et al. (2010) la robòtica educativa té un caràcter polivalent i multidisciplinari que s’utilitza com a eina de recolzament per l’aprenentatge novedos de les noves generacions. Aquesta eina, serveix per portar a terme un aprenentatge en un escenari concret fomentant-lo de forma activa i lúdica que permet als participants millorar la seva comprensió de la tecnologia, potenciar habilitats i desenvolupar la creativitat. Partint d’aquest enfocament i basant-nos en el projecte que estem desenvolupant a l’assignatura on realitzem un projecte en Scratch, crec que és necessari poder reflexionar i veure els aspectes positius i també negatius de la robòtica com proposta educativa.

Resultat d'imatges de robotica educativa ABELLA

Font: Bee-Bot, l’abella robot. Agora,XTEC.

En primer lloc, la robòtica educativa com a eina d’aprenentatge pels infants pot resultar mol útil si es dona un efecte i valor necessari en el seu desenvolupament, és a dir, no ens servirà qualsevol tipus d’exercici amb aquest material si no hi ha una fonamentació educativa darrere.

En segon lloc, des del meu punt de vista, crec que la robòtica educativa té un cost molt elevat a dia d’avui, és per aquest motiu que s’ha de donar oportunitat a poder crear i construir la pròpia robòtica, tal i com ja existeix a través de robòtica amb materials reciclats amb un cost mínim per tal de poder treballar-la des de la llar. Per aquest mateix motiu, és necessari que la robòtica no només s’imparteixi com un aspecte centrat en infants sinó que també és pugui utilitzar en adults per problemàtiques que poden sorgir com la codificació d’un nou programa al ordenador…

En últim lloc, és important que es segueixi evolucionant a nivell bibliogràfic en robòtica educativa, ja que de moment, pel que he pogut observar i ha poca bibliografia i la majoria dels articles estan centrats en processos d’aprenentatge d’aquesta.  A més, crec que és necessari, i remarcant com un aspecte a treballar, l’ús dels materials en robòtica infantil, degut a que molts dels objectes manipulatius en robòtica infantil no acaben d’estar pensats per tot el ventall d’infants, per tant, sobretot s’hauria de reforçar la robòtica educativa en primera infància des del meu punt de vista.

Aquesta pràctica respon a la número 12 de l’assignatura de TAC.

Bibliografia utilitzada:

Pittí, K., Curto Diego, B., & Moreno Rodilla, V. (2010). Experiencias construccionistas con robótica educativa en el Centro Internacional de Tecnologías Avanzadas. Teoría de la Educación. Educación y Cultura en la Sociedad de la Información, 11(1).

Cabello Ochoa, S. (2015). Robòtica a l’educació infantil i primària. Visió des d’un centre de recursos pedagògics (Master’s thesis).

És una bona pràctica?

Anàlisi de l’experiència de les tecnologies digitals per determinar si és o no una bona pràctica amb TIC.

Aquest anys, realitzo les pràctiques d’educadora social en un espai social per a gent gran amb malalties neurodegeneratives com ara bé l’Alzheimer. Aquestes pràctiques les realitzo al barri de Gràcia a Barcelona. La gent gran va allà durant el matí per fer activitats d’estimulació cognitiva, física i sensorial on moltes vegades s’utilitzen les noves tecnologies com a suport visual o fonamentació de la sessió.

En aquest cas la tecnologia es tractada per un desenvolupament cognitiu de les persones per tractar certs coneixements i per tant, desenvolupar processos educatius d’aquells aspectes necessaris per estimular la memòria.

Molta d’aquesta tecnologia que s’utilitza en l’Espai Social són suports audiovisuals on es poden veure diverses imatges per tal d’establir una conversa entre els participants, així com també fer activitats didàctiques per saber quina és la paraula correcte, fer càlcul mental,activitats amb música…tot a través de plataformes on- line de recursos educatius o presentacions multimèdies realitzades pels educadors.

Aquestes pràctiques responen a un procés d’innovació que s’ha portat a terme en els últims anys, ja que fa 10-15 no existien tants suports, ni teníem coneixença sobre aquests,és a dir ens hem anat desenvolupant com a societat per poder, cada vegada més, crear productes a través de la tecnologia per obtenir un resultat, és a dir, és eficaç.

Per altra banda, també podem veure com tot i aquesta correcte pràctica que és porta en el centre a través de la tecnologia, també té una gran fonamentació qui la porti a terme i l’adaptació que tinguin els materials als destinataris, degut a que l’ús de les TIC ha passat a ser d’un recurs instrumental a un de cognitiu i la tecnologia utilitzada ha de tenir un recolzament educatiu i acompanyat per poder extreure aquesta essència.

Per tant, podríem dir que les tecnologies que s’utilitzen en aquest centre responen a una bona pràctica amb TIC, degut a que responen a les necessitats i demandes que presenta el col·lectiu, aplicant així un nou rol i paper als educadors del centre per tal de desenvolupar les sessions amb aquests materials.

Aquesta pràctica respon a la número 2 de l’assignatura de TAC.

Bibliografia utilitzada:

Bosco, A. (2008) De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa, REIRE Revista d’innovació i recerca en educación, nº1, noviembre 2008, pp.11-22.

Boza Carreño, A. Y Toscano Cruz, M de la O. (2011) Buenas prácticas en  integración de las TIC en educación en Andalucía: Dos estudios de caso. VI congreso virtual de AIDIPE. Seminario Internacional de Políticas Educativas Iberoamericanas.

Competències digitals

A continuación es mostren les competències digitals que hauriem de tenir com educadores socials.

Aquesta presentació multimedia realitzada a través de VideoScribe, una eina molt útil per realitzar videos de forma diferent.  Aquest video, mostra les competències digitals que hauríem de tenir com educadores socials.

L’enllaç per poder veure el video, és el següent:

https://youtu.be/_L_I-3Y0Ud4

Respon a la pràctica 1 de l’assignatura de TAC.