Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Un article de la Rectora

El Periódico de Catalunya conté avui un article de la Rectora Ana Ripoll on es marquen unes línies clares de quina ha de ser la manera de recuperar la convivència pacífica a la nostra universitat i escapar del pou d’intol·lerància en què ens volen fer caure una minoria d’autoritaris. Us el reprodueixo:

Defensem la universitat pública
ANA Ripoll
RECTORA DE LA UAB
Hem de ser honestos i reconèixer que les mobilitzacions estudiantils estan posant a prova la universitat pública. L’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior és una oportunitat única del sistema universitari espanyol per reordenar la seva oferta i fer-la més atractiva i més útil per als estudiants i per a la societat. Però aquesta situació ens ha col·locat en una tessitura que espero que podrem superar, i ens ha enfrontat a la pregunta següent: ¿fins on estem disposats a arribar els universitaris i els responsables polítics per defensar la universitat pública?
Com a rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona treballo per aconseguir que la meva universitat sigui excel·lent. Vull una universitat en què s’estudiï i es treballi per fer una societat millor. Una universitat líder en ciència i tecnologia, però també responsable socialment. Una universitat que vol ser actor rellevant en un sistema econòmic centrat, cada vegada més, en avantatges competitius basats en el coneixement i en l’alta productivitat dels seus ciutadans. I una universitat que combina això anterior amb la màxima responsabilitat social. Una universitat que estigui oberta a tots els grups socials i on les limitacions per formar-ne part només siguin la falta de mèrit i d’esforç.

¿Per què vull una universitat pública d’excel·lència? Perquè una universitat pública d’excel·lència és una universitat progressista: és una univrsitat que ofereix a l’estudiant amb talent, sense que importi el seu origen social, l’oportunitat de disposar de les millors instal·lacions científiques, dels millors laboratoris, les millors aules, el millor professorat, i tot plegat a un preu públic. Crec que això és ser progressista. Hi ha altres models d’universitat, però no són el meu. Aconseguir tot això exigeix una defensa explícita de la universitat pública de tots aquells que la perjudiquen. S’ha de defensar la universitat de la intolerància i de la violència de les minories. Hem de defensar sense complexos les decisions que prenguin els òrgans de govern legítims i democràtics de les nostres universitats. Hem de defensar els nostres estatuts de la mateixa manera que s’exigeix el compliment de les normes de trànsit o de les normes fiscals. Ni més ni menys.
No dubto que hi hagi universitaris que considerin que violentar la normalitat acadèmica i substituir-la per altres activitats siguin una mostra que la universitat està viva. Jo, en canvi, prefereixo pensar que estem vius quan exercim el dret a donar i a rebre classes, quan publiquem en una bona revista, quan registrem una patent o quan traduïm Virgili; o quan veig els meus estudiants consultar documentació en una biblioteca, o els veig participar en una classe, o fer esport a la universitat.

Segur que no demanaríem diàleg amb un grup de creacionistes exaltats que bloquegés una Facultat de Biociències al crit de ¡mori Darwin!. Ni toleraríem que una protesta de personal mèdic bloquegés els quiròfans d’un hospital. Exigeixo, per tant, per a la universitat pública la mateixa condició que per a altres activitats, tant públiques com privades. La universitat no és diferent. La universitat és un tema molt seriós. La universitat no és un lloc en el qual es puguin tolerar algunes conductes que si es tinguessin a fora serien intolerables. Una rectora pot fer molt, però disposa de pocs instruments per defensar la seva universitat. En realitat, disposa d’un únic instrument: la paraula. Amb la paraula demano que tots defensem la universitat. Podem i hem de fer molt, però és imprescindible que cada actor del sistema faci la part de la feina que li correspon. Les autoritats polítiques han de defensar les lleis que aproven, posar els recursos necessaris per complir-les i defensar els béns públics; els estudiants han d’estudiar per assegurar-se un futur i millorar la societat; el professorat ha d’ensenyar i investigar, i el personal d’administració i serveis ha d’ajudar a gestionar la universitat. Només si tots fem el que hem de fer, salvarem la universitat. Al món hi ha molts sistemes universitaris, però fa uns quants anys vam decidir estar a l’altura de l’Europa més desenvolupada. Actuem en conseqüència. Defensem, entre tots, la universitat pública. Cada un des de la seva responsabilitat.

Anterior

El SEPC continua la fugida endavant

Següent

L’opinió del Punt de Barcelona

  1. Atenea

    La sra Ripoll, alias no sé parlar en Català, hauria d’apendre escriure, si es que ha escrit el text aquest nefast. O sinó que deixi d’explotar les becaries que té per allà dalt fent-li comunicats i coses rares d’aquestes que fan des del Consell Govern.

    I que no faci massa enfasi que el que fan és complir les normes de la UAB, que encara etem esperant a que ens expliqui perquè feia dos anys que no es convocava el Claustra, o que ens expliqui el temita de la sindicatura de comptes, perquè els estatuts de la UAB no s’han començat a treballar.

    A més que sabrà ella de tots els estaments socials i l’accès que se’ls permet a la universitat. Prou tonteries a fer feina per la que us paguen.

  2. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Atenea,
    Tu sí que podries fer classes de català i d’escriure bé! Enfonsaves el país en dos dies. Amb frases com ”que etem esperant a que ens expliqui perquè feia dos anys que no es convocava el Claustra” se’n pot fer un curs complet.
    Quina llàstima de diners públics esmerçats en la teva educació universitària!

  3. Anna

    Jo encara no entenc perquè en comptes de contestar a la gent amb arguments sòlids es dedica a parodiar-la o corregir-la. Objectivament té molt més pes i sentit contestar amb arguments, al contrari l’única cosa que fa és tirar-se perdres a la taulada.

  4. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Anna,
    Benvinguda novament al meu blog.
    No cal que defensis l’Atenena, que suposo que ja és prou gran per defensar-se sola. Ara, entendràs que quan una persona que escriu que fa pena critica una altra perquè escriu malament el mínim que mereix és una paròdia. És allò que es diu “predicar amb l’exemple”.
    Contestaria els seus arguments, però el problema és que no n’hi ha cap d’argument. ¿Què es pot contestar a això dels ‘negres’? ¿O a això de les “coses rares d’aquestes que fan des del Consell Govern”?
    Sobre el tema del “Claustra”, estic d’acord que no està gens bé que no es convoqui més sovint (jo sóc claustral, abans electe i ara membre nat), perquè en desvirtua l’estructura de funcionament de la universitat. La rectora n’és parcialment responsable com a membre de l’equip anterior: cal exigir-li que el convoqui de manera regular i que ho faci per explicar el ”temita de la sindicatura de comptes”. Suposo que el ‘temita’ fa referència a les irregularitats comptables i desviaments de la contenció pressupostària què tenen totes les universitats catalanes, inclosa la UAB. És un punt important que caldria explicar, perquè els diners públics són sagrats i cal donar compte de fins a l’últim cèntim d’euro. Si no ho fem, ens tirem pedres a la teulada, perquè no tindrem cap autoritat moral per reclamar un finançament just i més inversions públiques.
    Ara, l’últim punt, el dels estatuts. Cal reformar els estatuts per adequar-los a les reformes de la LOU, però també a la futura reforma de la LUC, que encara no s’ha enviat al Parlament i sembla que potser s’haurà d’esperar a la pròxima legislatura. Potser és el motiu del retard (encara que segur que en podem pensar un de més sinistre i conspiratiu, esclar).
    Ara, ja que parlem de reformes d’estatuts, aprofito per demanar-te que recordis als teus companys de l’Assemblea de Lletres que encara no tenen reglament i estan, doncs, incomplint el Reglament de la Facultat. I ells no tenen l’excusa de la reforma de la LUC! Em sembla coherent aplicar-se un el que demana als altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén