Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Titulars que et deixen corglaçat

Avui se m’ha acudit obrir la pestanya de ‘Darreres notícies’ de Vilaweb que tinc al navegador i em trobo amb aquest titular que m’ha glaçat la sang:

La fiscalia vol jutjar a Fabra per tràfic d’influències, suborn i frau fiscal

No, no és que hi hagin posat el complement directe amb ‘a’ (o que l’hagin ‘ficat’, que diuen i escriuen ara). M’ha vingut un calfred pensant que durien el Geni Ordenador del Català (o el que en quedés) davant dels tribunals. Una possibilitat cada cop menys remota, si atenem a les intencions de Garzón de citar a declarar el dictador (o l’anterior cap d’estat o el caudillo, segons les conviccions polítiques de cadascú; jo trio el primer). Després, seguint el consell que acostumo a donar als meus alumnes, he llegit la notícia i m’he quedat més tranquil (bé, la foto que acompanya la notícia no tranquil·litza gaire: si hem de creure en les aparences, el fotografiat sembla clar que triaria la fórmula ‘el caudillo’ i és digna de l’anàlisi sagnant del Javier Marías):

El dirigent popular i president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va intermediar amb diverses instàncies polítiques a favor d’un empresari amic seu, segons el fiscal

Demano, sisplau, als redactors de Vilaweb que tinguin una mica de compensió amb els filòlegs d’una certa edat, que encara tenim un únic Fabra com a referent.

Anterior

Els estudis de llengua i literatura catalanes (Filologia Catalana), una opció de futur

Següent

L’última classe de Joan Solà

  1. Rafa

    Doncs no seria el primer cop que s’imputa i es processa a un mort. A l’Edat Mitjana tinc entès que l’Església i la Inquisició ho van fer un parell o tres de cops. A dos nobles càtars catalans del Pirineu, a Arnau de Castellbò i a la seva filla, crec, els van desenterrar i en van cremar els ossos al segle XIII. Total, que imputar a base d’exhumar-ne el cadàver o fins i tot cremar-lo en efígie és factible. De tota manera, si creus en l’ouija i l’espiritisme, crec que interrogar als morts no és pas cap bestiesa.

  2. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Bé, allò eren altres temps, per descomptat millor que els d’ara, com és la norma!
    La pega d’interrogar els morts, al meu entendre, és que tots fan com la Gemma Montull, s’acullen al seu dret constitucional de no declarar i callen com el que són.

  3. Joan Carles

    Com diu en Rafa, tot arribarà! Coses més rares hem vist darrerament a la política i el món judicial (egs)panyol. Salutacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén