Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Sant tornem-hi amb els correus massius

Passades les vacances, tothom sembla tornar amb les piles carregades i els pesats dels correus massius de la CGT et alii hi tornen. Ja tenim als primers muntant-se una pel·lícula sobre la memòria històrica i el mural dels xaiets i enviant el corresponent correu nedant i guardant la roba: insinuant sense acusar (perquè no hi ha res de què acusar!). La resposta al blog del Deganat.
L’altre correu (que si l’ha redactat un professor universitari, ja cal que passi el nivell C a tota pressa), demana:

Un debat que hauria de ser preparat per una comissió organitzadora de quatre membres, dos a proposta del deganat i els altres dos del col•lectiu de professors que donen suport a aquesta iniciativa. La comissió serà o designarà la Mesa que presidirà el debat. Aquest es realitzarà per mitjà de ponències i al final s’elaborarà un document de conclusions. El temes a debat serien:
1. Universitat i societat: polítiques públiques, relacions amb els mercats (laborals i de bens) i amb els agents socials
2. Condicions necessitats i costos per la potenciació de la Universitat pública en el actual procés de reforma de l’ensenyament superior a tota Europa.

Deixeu-me fer la gràcia que no sé per què hem de debatre sobre el mercat de xais (veieu què us deia del nivell C?).
Conyes a banda, una iniciativa interessant, però limitadora. On queden les crides a la participació de tota la societat? Per què la universitat i no la secundària també? Que no eren aspectes inseparables que calia discutir abans d’aplicar l’EEES? Per què no participen en l’organització els estudiants, que són al capdavall els principals afectats?
No hi ha manera, mira que, segons ells, porten anys lluitant activament contra el desastre que és l’EEES i encara no són capaços ni d’articular una proposta de debat amb cara i ulls, perquè si us fixeu, amb altres mots, el punt 1 és ‘mercantilització/privatització de la universitat’ i el punt 2, ‘finançament de la universitat’.
Ho fan tard, corrents i malament, com l’aplicació de l’EEES (quina ironia)! La sospita (terrible) és que el problema no és l’EEES sinó la nostra universitat i els seus llogaters (vitalicis).

Anterior

Lectures estiuenques

Següent

Nou blog de la Biblioteca d’Humanitats dedicat a la Filologia

  1. Amb lo fàcil que és posar-se medalles no hauria de sorprendre a ningú… aquests comentaris ja sabem que van en un ús de tòpics patètics a falta d’argumentacions reals.

  2. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Júlia,
    Jo ja començo a tenir una edat (aviat faré els quaranta), però no sóc un veterà nostàlgic dels anys daurats de la UAB, com els dos magnífics redactors del ‘manifest’ de debat (la cosa de la CGT no arriba ni a acudit). Per tant, sóc molt escèptic i, com tu, penso que tot va en la línia dels tòpics que tu dius i no en la pregunta de fons: si el món ha canviat tant (a fi de bé i a pitjor, segons) en els últims trenta anys, no ho ha de fer la universitat per continuar servint la societat? No ho han de fer els temaris, els plans docents i la manera d’ensenyar? El discurs és més aviat, nosaltres fa trenta o quaranta anys que ho fem de conya i si la societat no va per aquesta línia, ja s’ho farà la societat. És com voler ignorar que els estudiants que tenim tenen una formació diferent (possiblement pitjor) que la dels de fa vint o trenta anys. La universitat immutable al servei de la societat utòpica.

    Ara, això no es discutirà, sinó que tornarem al tòpic d’ensenyar a pensar de manera crítica (i.e. materialisme dialèctic), com si fóssim Sòcrates i els seus deixebles, asseguts sota una figuera. Evidentment, això, només per als de lletres, que els metges i informàtics sí que convé que tinguin coneixements teòrics i aplicats i pràctiques en hospitals/empreses, si no, malament rai.

    Bé, prometo que aquest curs no em faran sortir de polleguera!

  3. Desitjo de tot cor que no ho aconsegueixin, si va bé fem un café un dia i parlem de tot plegat, que serà força divertit sempre i quan hi hagi lloc a l’agenda.

    I sí, cal fer pensar de manera crítica a la meva generació, que només cal veure com pugem molts… i el que ens falta per arribar al nivell de maduresa dels que estudiaven fa anys ja.

  4. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Júlia,
    Déu n’hi do si en sou de crítics els no adoctrinats! Ara, a mi, el que em preocupa és que els ‘ben educats’ en el materialisme dialèctic pels progres universitaris durant els últims 30 anys ens estan deixant el país fet un nyap. Jo m’ho faria mirar i pensaria de canviar el mètode.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén