Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Sant tornem-hi

La Júlia Rosell documenta amb fotos i vídeos la penúltima performança dels ‘defensors de la universitat pública i autogestionada’. Un cop més els tics a què estem habituats a Lletres. Si tenen tanta raó, ¿per què no miren de convéncer en comptes d’intimidar? ¿Per què no fan un boicot al bar i convencen la gent perquè el segueixi? Bé, ja us ho podeu imaginar, oi? Perquè la gent no els fa ni cas i només saben imposar. Ara l’excusa és la ‘zona VIP’ (que no n’hi havia una abans de la reforma del bar?), abans ho van ser fotocòpies (recordeu l’assalt de fa uns anys?).
Ara, que potser tot plegat era part de la cercavila prèvia a la vaga (massiva, esclar!) i a la manifestació (multitudinària, esclar!) de demà.

Anterior

La videoteca de l’IEC

Següent

La vaga d’avui traspassa les fronteres

  1. Rafa

    El que no entenc és que si la UAB està en bancarrota… i em temo que és així, encara que s’amagui o es vulgui amagar, aquesta gente pretenguin fer vagues i pintades per passar l’estona… si total, la universitat ja esta enfonsada des de fa mesos…! Les idees del boicots al bar de Lletres, per exemple, són realment pobres intel·lectualmente. Per què no munten un bar gratuït popular i autogestionat damunt la gespa i conviden a tothom a prendre una ració diària de braves i una coca-cola? Pagant ells les despeses autogestionades, clar.

  2. Rafa,
    ho van provant cada any, però als dos dies es cansen (i mira que està bo el que preparen normalment).

  3. Frederic

    Els temps canvien però no la gent ni les formes ni les actuacions. Per aquesta gent “socialitzar” deu significar embrutar, pintar, destrossar béns privats o públics (tant se’ls en fot). Com són incapaços de convèncer la gent amb arguments i diàleg i en assemblees minoritàries, només els queda aquest recurs per, com a mínim, fer saber que existeixen. I és cert, l’espai “VIP” ja hi era al bar abans de la reforma i no recordo que diguessin res abans.

    Què hi farem! Diria que a uns quants d’aquesta gent els hi falta una darrera esclarissada, com deia la meva àvia.

    Salutacions.

  4. Jo el que segueixo sense entendre és perquè es permet que passin aquestes coses. No m’imagino un bar o restaurant qualsevol permeten a un grup de del·linquents entrar amb total impunitat i destruir-ho tot.

  5. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Elliot,
    Ja saps el bonrotllisme que impera a la UAB. Ara, això són els típics escalfaments prepont i preNadal: dimecres, cercavila, dijous mani (colant-se als FGC, esclar) i divendres ja comencem el pont i a esquiar o a portar la roba perquè la mama la renti! Mentre hi hagi vacances i exàmens, aquests arreplegats estan condemnats a fer accions desesperades per sentir-se vius. El que em sap greu és que hagin de passar el mal tràngol els treballadors del bar (o les treballadores de fotocòpies: recordes quan van assaltar la copisteria?).

  6. Tots sabem que les lluites estudiantils es fan abans de vacances i acaben just per aquestes….

    “El mètode de lluita tradicional de la classe obrera” que diuen ells.

  7. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Júlia,
    No ho sé, jo que sóc fill d’obrers no recordo gaires vacances, perquè els pares les treballaven per poder estalviar. Recordo, en canvi, que la meva mare se m’enduia amb ella quan anava a netejar als despatxos. Després, quan va treballar de portera, ens quedàvem els estius fent substitucions. Així em vaig afeccionar a llegir: aguantar sis o vuit hores en una porteria és molt avorrit, t’ho ben asseguro.
    Esnif. Veig que això m’ha quedat un pèl dickensià (mai m’ho ha semblat, però). Ara, ja veus que m’he tornat de la pitjor espècie: un renegat de la seva classe!

  8. Sir Darkest

    És que no en sabeu. En realitat no es tracta de privatització. No es tracta de Bolonya, no es tracta de la Ripoll. Segons les meves fonts, en realitat la zona pija del bar és en realitat la tapadera amb informació – hi ha el rumor de que allà hi ha directament la cripta – sobre les activitats i els rituals de la Lògia Francmasona Oriental dels Legionaris de l’Anticrist Bolonyès, la LFOLAB.

    L'”acció reivindicativa” en realitat era un atac per intentar agafar per sorpresa als bolonyesos “con las manos en la argamasa” – recordeu que són la LFOLAB – o intentar arreplegar infrmació. Fins i tot esperaven esbrinar si realment hi havia l’entrada secreta a la cripta dels seus rituals empenyent la paret del moble de les ampolles de vi. Però no. I evidentment, la bengala era per fer-los sortir, a veure si passava res. Però no.

    I, òbviament, tota aquella parafernàlia del neorevolucionari, l’altaveu, les pancartes i els crits eren per distreure l’atenció. Què us crèieu, que anava en sèrio?? Si és que no sabeu xD.

  9. Pol

    A mi l’unica cosa que m’agradaria dir és que es molt fàcil criticar la gent que lluita, les seves accions o els seus comportaments desde la comoditat de la normalitat i el conformisme. M’agradaria saber quantes de les que critiqueu feu alguna cosa per canviar el que no us agrada d’aquesta societat. I en el cas que tot us sembli be, si heu pensat realment com perjudica el nostre nivell de vida a altres persones (d’aqui o de fora).

    Criticar és molt fàcil, totes en som capaces, allò realment dificil és intentar lluitar per les teves idees, i si gent que pensa com tu, en comptes d’aportar noves idees, implicar’s-hi i millorar la lluita, es posa en contra encara es fa més dificil!

    Per tant, us animo a totes que deixeu de criticar en blogs que l’unic objectiu que tenen és fer creixer l’ego pseudointel·lectual i participeu en organitzacions, assemblees, el que sigui, per lluitar pel que creieu i per millorar el discurs o la combativitat, per exemple, d’aquestes!

    Salut!

  10. Molt bona Sir Darkest. La veritat és que vist des de fora fa riure tot plegat però l’any passat no em va fer ni punyetera gràcia.

    Fins que aquests assemblearis no es llicenciïn, per allà al 2020, haureu de seguir patint aquestes “performance” de tant en tant. Com bé diu, s’acosten les vacances.

  11. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Home, Pol, ets un revolucionari amb la pell molt fina. A més, no veig perquè t’amoïna la crítica d’un pseudointel·lectual com jo (sospito que apliques aquest mot a tots els que escriuen amb un cert sentit i que no pensen com tu, però no m’ho agafo malament). Només em sembla un pèl totalitari que decideixis per tothom quines lluites són justes i com s’han de lluitar. Jo m’implico com em sembla (participo en el claustre, la junta de Facultat, el Consell de Govern, en comissions del Consell de Govern, he fet i faig gestió universitària i a més sóc membre de diverses associacions cíviques). Si tu això ho critiques com a conformista, no et queixis si jo et critico com a il·luminat i com a revolucionari d’aparador: si no t’agrada, puja aquí dalt i balla.

    De tota manera, pensa si el messies de la revolució i icona involuntària del marxandatge revolucionari, Che Guevara, qualificaria l’acció del bar de Lletres de lluita revolucionària. Ara que com que sóc un pesudointel·lectual se m’escapa la relació entre la zona VIP del restaurant i la derrota del capitalisme mundial. Si n’hi ha cap, entenc que ets una persona conscient de les pròpies limitacions: ja que no vau poder aturar Bolonya, a veure si almenys guanyeu alguna batalleta abans d’acabar la carrera. A aquest ritme acabareu fent bona la dita: de derrota en derrota fins a la derrota final.

  12. Frederic

    Al company Pol,

    Efectivament, tens la pell molt fina si no ets capaç d’aguantar crítiques i d’acceptar que hagi gent que no pensi com tu. Pensa que la gent canvia amb l’edat, potser ens tornem conformistes un cop hem aconseguit més o menys les nostres aspiracions, però també alguns som conscients que no podem aconseguir tot allò que haguéssim volgut quan érem joves; és allò de tocar de peus a terra. O et penses tu que tots els “revolucionaris” de saló al final han assolit tots els seus objectius.

    I una cosa més: si voleu que les coses millorin algú us ha de dir que us esteu equivocant -sobretot en els mètodes- ja que no veiem que feu cap mena d’autocrítica. No es millora res si entre vosaltres mateixos no sou capaços de mirar-vos el melic i tothom us diu que sou molt bonics, simpaticots, que endavant així perquè ho esteu fent estupendament bé, etc. Perquè ho entenguis, només dient allò que va malament es fa una bona base perquè després les coses funcionin millor. En canvi, crec en la meva més modesta opinió, que us entossudiu en una estratègia per mi equivocada, que cada cop sembla que tingui menys adeptes i el que és pitjor, que penseu que vosaltres teniu la raó absoluta i els altres som uns reprimidors o en el millor dels casos, uns ignorants.

    Si vols erigir-te en el paper de revolucionari, has d’estar a les dures i a les madures.

    Salutacions sinceres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén