Segons llegeixo al 3/24, a França es comencen a preocupar per la (mala) ortografia dels seus estudiants. Es veu que en un text de 10 ratlles tenen una mitjana de 14 faltes, 1,4 per línia. No està gens malament, encara que cal dir que l’ortografia del francès és endimoniada. Bé, en qualsevol cas, si els francesos han detectat un problema al seu sistema, és que la cosa és seriosa.
A casa nostra, com ja he comentat en aquest blog (vegeu 1 i 2), la situació ja no té sortida. El que em sorprèn és l’opinió dels dos ‘experts’ consultats:

A Catalunya no hi ha estudis concrets sobre aquesta qüestió. Els professors es divideixen entre els que pensen que no detecten gaires més faltes i els que pensen que cal donar més valor a l’ús de la llengua.

El professor Joan Bustos, de l’Escola Mare de Déu de Lourdes de Mataró, explica a TV3 que els seus alumnes no fan més faltes que fa uns anys i pensa que no se n’ha de donar tant la culpa als mòbils i a internet. Bustos considera que s’ha de tenir en compte cada situació. En un examen, per exemple, no es poden fer faltes, però en una comunicació informal com la missatgeria instantània no és tan problemàtic que es facin servir abreviacions o faltes.

En canvi, Daniel Cassany, professor d’Anàlisi del Discurs de la Universitat Pompeu Fabra, té la impressió que els estudiants continuen cometent molts errors ortogràfics. Cassany assegura que ara és més difícil escriure bé que fa 40 anys perquè l’accés que hi havia llavors a altres idiomes era menor.

Per millorar aquesta situació, algunes veus defensen que la societat doni més valor a l’ús correcte de l’ortografia.

Cap de les dues postures em sembla convincent. Si, com diu el Sr. Bustos, amb les millores educatives i l’escolarització en català la cosa segueix igual, malament (aviat ens diran que la culpa és de les retallades en educació). Si, com diu el professor Cassany, és un problema de coneixement d’idiomes, ja no sé què pensar. No ho deu dir per l’anglès, assignatura en la qual els nostres estudiants són absoluts ignorants (del francès, no cal ni parlar, pobret). Si ho diu pel castellà i el català que s’influeixen, no sé pas què dir. Jo em trobo gent que escriu en català amb ortografia castellana, però cal veure si els companys de castellà es troben amb el problema d’interferència invers o simplement amb ignorància del sistema.

Cap dels dos plantejaments em sembla convincent. Si, com diu el Sr. Bustos, amb les millores educatives i l’escolarització en català la cosa segueix igual, malament (aviat ens diran que la culpa és de les retallades en educació). Si, com diu el professor Cassany, és un problema de coneixement d’idiomes, ja no sé què pensar. No ho deu dir per l’anglès, assignatura en la qual els nostres estudiants són absoluts ignorants (del francès, no cal ni parlar, pobret). Si ho diu pel castellà i el català que s’influeixen, no sé pas què dir. Jo em trobo gent que escriu en català amb ortografia castellana, però cal veure si els companys de castellà es troben amb el problema d’interferència invers o simplement amb ignorància del sistema.

En qualsevol cas, seria interessant veure si la falta d’hàbit de lectura, la poca insistència en l’expressió i la presentació acurada (no només correcta des del punt de vista ortogràfic) i la poca cultura literària no tenen un pes decisiu en el problema.