Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Propostes per fer més democràtica la universitat

En el document presentat al claustre extraordinari sobre les propostes de reforma del funcionament de la universitat es fan unes propostes de nivell diferent. N’hi ha de genèriques i inatacables perquè no concreten com aplicar-les:

2.- Participació en els diferents àmbits:

2.1.- Cal assegurar que tots els estaments de la UAB se sentin identificats amb els seus interlocutors als diferents àmbits.

2.2.- Democratització dels processos d’elecció dels representants dels diferents estaments.

Com ho farem per assegurar 2.1? No es diu. Es proposa elegir els membres del claustre per sufragi universal? Suposo que no, perquè aleshores les facultats més petites o els col·lectius minoritaris (e.g. becaris postdoctorals) no quedarien representats, en contra de l’esperit de la proposta. ¿Es proposa mantenir una quota, com fins ara, que és un mecanisme no gens democràtic (com implica 2.2)? De moment, una volada de coloms, però ben intencionada, això sí (com l’empedrat de l’infern, per cert).

Ara ve una part sobre la negociació que comença a mostrar el llautó (transcric literalment):

3.- Canvis a la polítiques de negociació.

3.1.- És necessari més que mai buscar el consens en la pressa de decisions.

3.2.- Cal portar les negociacions a tots els nivells de representació dels diferents estaments, com una eina de millora de l’entitat i amb la clara idea de implicar-nos tots en donar un millor servei a la societat.

Aquí teniu la paraula màgica de l’immobilisme: consens. És a dir el que s’ha aconseguit a la conferència sobre el clima de Copenhagen: un acord de mínims. Si critiquem la falta de lideratge i de decisió per imposar una política sobre el canvi climàtic i carreguem la responsabilitat sobre els dirigents, com em sembla que toca, sóc del parer de ser coherent i exigir als dirigents universitaris electes que facin la feina per a la qual els han elegit i apliquin el seu programa de govern i no que arribin a un consens amb tothom, cosa que només assegura la paràl·lisi i el manteniment de l’statu quo. Diàleg o negociació i consens no són sinònims, de la mateixa manera que decisió política no vol dir despotisme. Un cop més es confon, com ja he comentat moltes vegades el consens amb la suma de totes les propostes i no pas amb la negociació i la renúncia si cal a alguns punts a canvi d’aconseguir-ne d’altres (sobre el maximalisme, vegeu les propostes del SEPC o de la CAF). Per exemple, cal exigir al Parlament de Catalunya que no aprovi cap llei si no és per consens de tots els partits? Seria més democràtic?

Abans, però, s’ha fet una aposta decidida pel Claustre, cosa que em sembla molt adequada:

1.- Caràcter decisiu del Claustre:

1.1.- L’actual situació exigeix una actuació més ràpida i unes respostes més dinàmiques front als diferents problemes que la UAB es troba. Això en un marc com el de l’UAB no s’aconsegueix sense una recuperació de les formes democràtiques i el foment de la participació.

1.2.- El claustre és el màxim òrgan de representació dels diferents estaments de la UAB.

Jo, però, aniria més enllà i no parlaria de “representació dels diferents estaments”, que sona una mica medieval i poc democràtic.

El problema és que aquesta recuperació del paper del Claustre resulta totalment incoherent amb la proposta següent:

Totes les decisions que afectin, directe o indirectament, a qualsevol dels estaments, s’hauran de negociar i caldrà arribar a acords amb els òrgans unitaris que els representen.

És a dir el Claustre decideix, però només allò que els “òrgans unitaris” (què deu ser això?) han manegat abans amb els que manen. Sembla molt dialogant i horitzontal, però no gaire democràtic, oi?

Anterior

L’ordre alfabètic

Següent

Diccionari inversemblant

  1. Joan Gil Oliveras

    El que no és democràtic és que el Claustre no tingui competències i no serveixi per res. Això si que no és democràtic. Com tampoc ho és que aquestes competències les tinguin òrgans que no representen a ningú com ho són el Consell Social i el Consell de Govern.

  2. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Joan,
    Sobre això dues coses. Accepto que cal donar més competències al Claustre, però el document que comentava no diu precisament això, sinó que el converteix en un mer mecanisme de ratificació de pactes opacs entre, per exemple, l’equip de govern i sindicats. Jo estic cansat que se’ns demani de fer una feina com a Comissió delegada del Consell i que després se’ns digui que això ja s’havia pactat abans. És aquesta la transparència que volem?
    La segona cosa és que no és cert que el Consell de Govern no representi ningú. Jo hi sóc com a representant del Claustre i elegit pel Claustre en votació nominal i secreta, per tant jo almenys sí que tinc clar que represento algú: els claustrals que em van votar. El que cal discutir és si el Claustre ha de ser l’òrgan de govern de la universitat o un òrgan de control de la feina de l’equip rectoral o del Consell de Govern. No és un òrgan de govern, per exemple, el Parlament, que és un òrgan legislatiu (és l’executiu qui ha de governar, oi?): és potser antidemocràtic? D’altra banda, si creus que és governable una universitat que hagi de reunir un Claustre representatiu cada mes per decidir, per exemple (casos reals):

    6.2 Creació de títols de màster propis i diplomes de postgrau.
    6.3 Canvi de denominació d’un màster universitari.
    6.4 Adscripció a la UAB d’EINA, Centre Universitari de Disseny i Art.
    6.5 Canvi de denominació de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Manresa, adscrita a la UAB.
    7. Renovació dels membres de la Comissió de Reclamacions.
    8. Canvi d’Àrea de coneixement d’un professor de l’Àrea de Cirurgia al’Àrea d’Urologia.
    9. Cessió d’ús dels espais de la primera planta de la Torre Vila Puig com a seu de l’Associació Amics de la UAB.
    10. Participació de la UAB:
    10.1 Asociación Estatal de Programas Universitarios para Mayores (AEPUM).
    10.2 Red Universitaria de Estudios de Posgrado y Educación Permanente (RUEPEP).

    Nosaltres, al Consell de Govern ens passem una mitjana de cinc hores per decidir aquesta mena de coses (un dia vam començar a les 9 i vam plegar a quarts de sis, amb mitja hora per fer un mos a peu dret) i a vegades passem dues hores amb intervencions sobre el sexe dels àngels. ¿Quan creus que duraria la cosa si ho ampliem a un claustre de cinc-centes persones i a més hem d’arribar a un consens? Jo dimiteixo de claustral, t’ho ben asseguro!

    Del Consell Social, millor no parlar-ne, perquè ja han demostrat el seu gran coneixement del món universitari amb la seva proposta de retallar (il·legalment!) un 10% del sou dels funcionaris (jo no ho sóc). Curiosament, el Consell Social va ser un dels pocs organismes que va augmentar el pressupost, mentre als departaments ens retallaven un 10-15%. Ja cal que el reformem, ja!

  3. Joan Gil

    És cert que possiblement em vaig passar en el llenguatge en exposar que “no representen ningú” i vaig faltar el respecte a la intel·ligència de qualsevol lector del teu bloc. Demano disculpes. Error meu.

    El que realment volia dir és que per a mi, són massa elitistes, tancades i poc transparents. Si has estat elegit pels claustrals (ho sabia), evidentment, si representés algú; però en realitat, al ser un òrgan col·legiat estamental, la proporcionalitat se’n va a norris i com més amunt dels òrgans de govern, pugem, més des proporcionalitat hi ha.

    Els estudiants i el PAS sempre surten infrarepresentats; sobretot els estudiants. Saps prou bé que el PDI representa molt menys dels vots dels quals després disposa a qualsevol òrgan de govern.

    El consens no ha de ser per totes les qüestions, jo crec que per agilitzar la majoria simple ja va bé; però és opinió personal.

    El Consell Social és l’òrgan més opac i menys representatiu de tots. Que apugin els sous als funcionaris no té perquè ser considerat “d’esquerres”, jo em considero socialista d’autogestió estatalitzat, que és molt diferent que la Gran Màquina Burocràtica que volen d’altres socialistes i comunistes. Ara, els convenis amb empreses i d’altres qüestions per l’estil, si que em preocupen.

    Per cert, com és que l’ex rector pel que es pot saber del web de l’ACUP, se’n va a treballar a RecerCaixa? Ho sento, no voldria ser malpensat, però em pensava i de debò, i tot i lo de Lletres, que no era així.

  4. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Joan,
    No et negaré que el Claustre hauria de ser més representatiu, en això estem d’acord. Ara, segueixo pensant que el pes de la direcció de la institució, sigui el claustre, sigui el consell de govern, ha de recaure sobre els treballadors de la casa (PAS i PDI) i no sobre els usuaris del servei (estudiants), encara que la seva veu s’hagi d’escoltar i respectar. De tota manera, atesa la proposta de document presentat al Claustre Extraordinari, la idea del PAS no és la d’un claustre representatiu, sinó la d’un sancionador passiu dels pactes aconseguits en negociacions entre els sindicats i la gerència.

    Tampoc et nego que el Consell Social és un imposició externa per escapçar l’autonomia universitària, encara que crec que la societat (no només les empreses i els sindicats!) tenen molt a dir i a opinar sobre com invertim els seus diners. La idea, com sempre al nostre país, és bona, però l’aplicació un desastre.

    No sabia això del Lluís Ferrer, però no el culpo: després del tracte (en gran mesura injust) rebut per bona part de la comunitat universitària, jo també em buscaria la vida fora de la UAB. Ara, no et negaré tampoc que sembla una epidèmia entre els exrectors de les universitats catalanes: n’hi ha pocs que tornin a baixar a la trinxera i reprendre la vida acadèmica (admirable en Josep Maria Vallès!).

  5. Joan Gil

    “Els usuaris del servei”, per no dir els “clients”, suposo.
    Evidentment, entra en una lògica que no és la meva. Entenc però que vosaltres sou “històrics” de la institució i nosaltres només “passem per allà”, però és que si no volem només “passar-hi”, cal que hi participem, i si hi hem de participar que sigui en condicions de proporcionalitat.

    Reformulem el Consell Social, ok.

    “admirable [el cas d’] en Josep Maria Vallès!” Hi estic d’acord.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén