Tothom coneix Noam Chomsky. Molts l’admirem com a lingüista, amb diversos graus d’adoració, tot sigui dit. Moltíssima més gent l’admira com a activista anarquista i denunciant de conspiracions reals i imaginàries. En aquest últim vessant, un dels seus referents ideològics és la revolució anarquista del 1936-37 a Barcelona, sobre la qual ja va escriure un treball quan era estudiant, basat en la narració d’Orwell.
Lamentablement, com és normal, no es pot estar ben informat de tot i quan s’escriu i es parla tant i de tantes coses, hi ha el perill de caure en la simplificació o encara pitjor en la falsedat més crua. Això li ha passat a Chomsky en una YouTube Preview Image a una televisió gal·lesa, en què afirma:

On the other hand, there’s a negative side. Catalan autonomy carries with it anti-Spanish racism, so there is severe repression against Spanish working people in Catalonia. That’s the dark side of ethnic and cultural identity. They have to kind of find a way to avoid that and capture the good side.

O s’informa del tema a través d’Interconomia i Kaosenlared o reprodueix els vells prejudicis anarquistes que els nacionalismes (no l’espanyol, esclar) són intrínsecament burgesos, com la llengua catalana… Per tant cal aprendre esperanto o en el seu defecte, tirar pel dret amb el castellà, que és la llengua de tothom, etc. etc.
Cal denunciar aquests prejudicis, perquè es van repetir a les assemblees d’indignats quan es va parlar d’autodeterminació. En nom del pensament crític, esclar!