Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Perles de nova collita

Fer de professor de llengua té molts inconvenients, però almenys un clar avantatge: és un territori propici per als pescadors de perles lingüístiques. Es podria pensar que essent alumnes universitaris amb una orientació lingüística, serien brillants o almenys prou competents en una tasca tan bàsica com escriure. Ai las, quina sorpresa quan comences a corregir redaccions! Aquí us en deixo una mostra per al vostre gaudi intel·lectual.

Al principi, en Germinal, el concepte “guerra” no ho té molt clar ja que és a penes un nen quan s’inicia aquesta. Però, a mida que va passant el temps, descobreix que la guerra pot ser més dura i cruel del que mai s’havia arrivat a imaginar.

Sent encara un noi, el seu pare, en Josep, va haver d’anar-se’n a la guerra a lluitar contra el bàndol franquista, del qual no va sortir gaire ben parat de la batalla.

Poc després, va ser el seu torn de partir cap al camp de batalla, degut als pocs reforsos que hi quedaven.

Però no va ser en ba. En Germinal se’l va retruvar en un bar i poc després, va prendre’s la justicia per la mà, provocant-li la mort a punyalades dins d’un hotel.

Con ja he dit amb anterioritat, el protagonista pateix una sèrie de canvis, això es pot veure en el relat degut a que hi ha una divisió que separa dos periòdes.

A mesura que anava transcurrint la guerra, en Germinal tenía la mateixa visió d’ella, fins que va morir la seva amiga Joana. En aquell moment li va donar més forçes per anar a lluitar ja que s’en volia vengar.

Va arribar un moment de la seva vida en qué li van obligar anar a la guerra.

Un cop hagués anat a la guerra, va començar a tenir afecte i admiració a un home, que el cuidava i manava durant la guerra. Peró, aquell home va morir, i, en Germinal el va enterrar i no va soportar la seva mort per el qual fet va deixar la guerra. Per a ell, en aquell moment no havía guanyat, si nó perdut, per la qual cosa és va decepcionar.

Un cop va arribar a casa, va veure al seu pare molt ferit que li va provocar la mort. També, a causa de la guerra.

En Germinal s’en va olvidar de la guerra per una llarga temporada, ja que estava vivint a França amb la seva mare,…

Per acabar, concluïr que la guerra per a en Germinal ha passat de fascinació a odi i el va perseguir per sempre més en el seu record.

Està clar que en Germinal no canvia de pensament radicalment, sinó que és un seguit d’aconteixements que el fan pensar que una guerra és molt dura encara que també existirà el punt culminant que el farà veure la realitat.

El primer fet que xoca en Germinal és que el seu pare hagi de marxar de casa per anar a la guerra però com que veu al seu pare com a un heroi, doncs li treu importància.

Tampoc la seva vida canvia molt ja que encara conserva dos dels tres amics que tenia a més a més d’estar enamorat d’en David que això fa que moltes vegades se n’oblidi de que està visquent una guerra.

Els alumnes aprenien molta cultura, aquesta era el fonament de l’aprenentatge, amb ella començava el saber dels alumnes, que llegien textos dels diferents autors del cànon literari universal i català com, per exemple, Ramón Llull, un escriptor que marca molt a en Germinal durant la novela quan s’adona de que estima al seu amic David i l’anomena secretament Amic Amat.

Tenien una barqueta anomenada Nausica amb la que s’endinsaven al mar per fer les clases diferents i més amenes i dona’ls-hi una mica de pràctica de l’après fora de les aules.

Les classes començaven amb una mica de gimnàstica per ajudar a llevar el cos i la ment dels estudiants i era seguit d’una succesió de classes amb un aire socialista que els treia de la ignorancia o la feia més petita.

De l’escola a la que van les noies, l’autor apenes en dedica unes linies, només ens la descriu mitjançant un dels personatges com una institució per monges d’estar per casa.

El conjunt de reformes educatives que es varen dur a termer durant la Segona República conformarien el cim d’un microcosmos de romanticisme en plè s. XX que lluità per i amb la força d’uns ideals.

El pare d’en Germinal és un home fort i està molt ficat en temes de política, per tant, quan arriba una guerra hi ha d’anar.

Amb el pas del temps, la dessolació l’invaí l’ànima,

La batalla era àrdua i la fugida va ser l’única solució per a un Germinal decidit i enderrocat.

A l’Escola del Mar ensenyàven als nois a ser homes de pensament lliure.

Fou una escola d’esquerres on professors (clarament motivats) intentàven convertir aquells joves en persones capaçes de pensar i raonar lógicament i també de defensar els seus ideals.

Es a través d’ell, el seu pare, que al Germinal li arriva el “reflex” del que és la guerra, perquè l’hi manté allunyat per protegir-lo fins al punt que no li deixa mostrar el mínim interés cap al tema.

Anterior

La importància de la morfologia

Següent

La salut del catanyol

  1. Francesc Xavier,
    Mal de muchos, consuelo de … com era allò “de todos” o “de tontos”? Comparteixo al 100% aquesta reflexió, tot i que jo no recordo haver llegit Carner a l’antic BUP.
    https://fartografia.wordpress.com/2015/02/01/lortografia-de-la-litologia/
    Sort!
    JC

  2. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Joan Carles,
    Ja he vist al teu enllaç que és un problema ‘universal’. La pega és que no es percep com una responsabilitat compartida, sinó un problema dels de llengua. Paciència, doncs.
    Xavier

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén