Una carta a l’Avui, dedicada al Manel Carrere

Avui tenim una carta a l’Avui d’un col·lega que introdueix un nou element interessant:

Els expedients als estudiants de la UAB

¿S’imaginen que una persona de l’entorn de la víctima, per exemple d’una violació, fos l’encarregada de dictar la sentència de la persona acusada? Doncs a mi em sembla que una cosa semblant és el que ha passat en relació amb els famosos expedients de prop d’una trentena d’estudiants de la UAB. No nego la legalitat del procediment; segur que s’han respectat totes les normes però, al meu parer, si s’han comès delictes (i no dubto que així ha estat), ha de ser la justícia ordinària qui s’encarregui d’aplicar la llei i no pas persones de la mateixa institució que ha rebut els atacs -que condemno a priori- dels estudiants. Estic d’acord amb les persones que reclamen que s’apliqui la justícia amb mà ferma, però -hi insisteixo- no ho pot fer la mateixa víctima. És trist reconèixer-ho, però potser ens cal una mediació externa. Acabo amb una frase de Mahatma Gandhi dedicada a les dues parts enfrontades: “Ull per ull, al final tots cecs”.

Joan M. Soriano López (professor UAB)

Bé, almenys es comença a dir que hi van haver ‘delictes’ (ho diu ell, no jo!), que els expedients han respectat les normes (ho diu ell, no jo!). Segons alguns, deu ser un sionista o deu tenir obscurs interessos empresarials, si diu aquestes barbaritats.
I que consti que no comparteixo les seves argumentacions, però això, en un altre post.

Article de Salvador Giner al Periódico (14/12/2008)

SALVADOR Giner*

De vegades, les revolucions són justificades. Les revoltes, en canvi, no sempre ho són. La revolta violenta contra la vida normal universitària que presencien aquests dies les universitats pertany a la trista categoria de les passions inútils.
La creació d’un únic Espai Europeu d’Educació Superior és una part integrant de l’aspiració dels ciutadans del nostre continent de fer-ne d’ell un sol àmbit polític, econòmic, científic i jurídic. Oposar-se que els títols d’enginyer, economista, metge, historiador, arquitecte, sociòleg emesos per una universitat danesa siguin també vàlids a Itàlia, o que els emesos a Anglaterra siguin vàlids a Espanya, és reaccionari, retrògrad, irracional. Perquè aquest ideal universalista i progressista es faci realitat, cal l’acord de Bolonya.
Si avui guanyessin els obscurantistes revoltats, ni Arnau de Vilanova –el més gran metge europeu del seu temps– hauria pogut ensenyar a Montpeller, ni Joan Lluís Vives, a Lovaina i Cambridge.
Naturalment, els amics d’anar enrere, els del provincianisme universitari superat, hi poden argumentar en contra. Si volen, podem entrar en un procés deliberatiu democràtic, racional –com correspon a bons europeus– per analitzar tots els pros i contres de la qüestió. (Per exemple, jo mateix, que estic a favor de la convalidació automàtica de títols, dubto que la mesura s’hagi d’estendre sense modificacions al dret: conèixer el dret civil i processal d’Escòcia no vol dir conèixer el de França o dels Paï-
sos Baixos.) El que no és tolerable és la invasió violenta de cursos i classes, ni de la vida universitària en cap dels seus aspectes normals.
Tampoc és justificat manifestar-se contra una imaginària privatització ara, quan els estudiants mai s’han manifestat contra les moltes universitats privades existents, i que s’han anat creant –des de fa molt de temps– sense dificultats. (Un servidor, que és entusiata de la pública, té un màster i un doctorat d’una de privada, la Universitat de Chicago: mai aquells títols, que ni tan sols són europeus, m’impediren l’accés al sistema públic anglès, que els donà per bons.) L’important, esperem que ho entenguin, és l’homologació formal: les diferències entre les universitats europees excel.lents (Edimburg, la Sorbona, la Sapienza romana) i les que ho són menys (¿Almeria?, ¿Palerm?) continuaran i faran que les menys bones sentin estímuls per millorar. Una essencial concurència per avançar.
La universitat és la casa de la raó i de la discussió serena dels problemes, els fets i les opinions. És per això que repugna especialment que irrompeixi a les seves aules gent hostil a allò que la universitat ha tingut sempre per sagrat: l’ús públic de la raó, la transmmissió de coneixement objectiu de generació en generació i el diàleg civilitzat. És per això una obscenitat que alguns dels revoltats hagin tingut la barra de comparar la seva agitació amb l’època de la dictadura franquista: els estudiants de llavors lluitaven per les llibertats més elementals. De càtedra, opinió, lliure associació per als estudiants, i per a una inversió superior en ciència i humanitats. A més se solidaritzaven sempre amb les aspiracions sindicals dels obrers i amb les polítiques de la democràcia. Ara, en canvi, ens trobem davant la confrontació essencialment gremialista. No he vist que facin seves les aspiracions dels més exclosos de la societat o dels injustament tractats. Únicament parlen o criden sobre ells mateixos.

Les coses s’han agreujat amb demandes de condonació de sancions imposades a estudiants que el curs passat van ser expedientats per conductes incíviques i transgressió de la pau universitària. Això ho han demanat uns quants professors, personal de recerca i administradors: s’equivoquen, però ho han fet correctament. Podríem encetar un diàleg sobre la qüestió. ¿Hem de condonar malifetes passades? ¿No obriria això la porta a poder-ne fer de noves? ¿Hem de consagrar la impunitat futura a base de reconèixer la present? Parlem-ne. Donem l’exemple dialògic que hom espera de nosaltres. El Parlament pot pemetre’s el luxe d’algunes sessions tempestuoses i poc edificants. Tots els parlaments del món cauen en equest pecat de tant en tant. La universitat, en canvi, no. Ha de ser l’exemple moral, i no sols la casa de la sapiència i l’ensenyament superior per a les noves generacions.
Els universitaris, professors, recercadors i alumnes han de mostrar coratge i seny quan alguns dels propis membres de la comunitat universitària menyspreen les normes més elementals de la universitat. Han de maldar pel respecte al diàleg constant com a única via per avançar. Cal ésser ben conscients que els que es revolten violentament en nom de la llibertat d’expressió ho fan precisament contra aquesta mateixa llibertat d’expressió. Ningú no els ha negat aquest dret: ans al contrari. No conec ningú que no estigui disposat a seure amb els que discrepen i analitzar tot el document de Bolonya fil per randa. Civilitzadament. En nom del progrés i la raó. I també en el de la justícia social. La de l’accés de tothom que s’ho mereixi al sistema universitari europeu.

* President de l’Institut d’Estudis Catalans.

Les coaccions i les amenaces continuen!

Cada cop som més els que diem públicament que l’ocupació de la Facultat de Lletres és un veritable escàndol, un circ que està desprestigiant la universitat pública, la UAB i la nostra Facultat. També som molts els que denunciem que els mètodes que empren els ocupants per impedir les classes són una vergonya. Bé, ja passa de mida i supera la tolerància més holandesa que s’amenaci els professors dient-los que els vigilen perquè han firmat una carta o han expressat la seva opinió. HO DIC I HO DENUNCIO: ÉS INTOLERABLE. JA N’HI HA PROU! RECUPEREM LA NOSTRA FACULTAT!

Estudiants i estudiants!

Els estudiants no són ni uns criminals ni uns ganduls ni uns ocupes. Hi ha estudiants concrets que es comporten de manera concreta i els Assemblearis de Lletres (que no els estudiants de Lletres) enganyen els seus companys fent-los anar a assemblees suposadament per decidir i després, si el vent no els bufa a favor, pleguen veles i diuen coses tan democràtiques com: ‘no has vingut mai i ara vols votar!’. És curiós, perquè cap d’aquestes ‘normes’ (perdoneu-me la llicència) està escrita ni aprovada ni votada. L’Assemblea de Lletres no necessita quòrum, no té reglament i no redacta actes (vaja, que s’assembla més a una reunió de la mafia que a un parlament). La votació, quan el grupet que la munta ho vol, no és secreta ni requereix identificació (si un país votés els seus representants d’aquesta manera, com el qualificaríem?). Si no convé votar, com dimarts passat, diuen que s’ha arribat a un consens sense necessitat de votar i es fa el que diuen els organitzadors del circ, en concret: que no es pot votar ni fer res fins que no es ratifiquin els expedients i hi hagi una excusa per continuar l’escalada. Feu un cop d’ull al blog de l’Assemblea de Lletres i veureu de quin peu calcen i quina traça tenen a fer emprenyar amb tripijocs els estudiants que no volen combregar amb rodes de molí. Digne d’estudi!

Però hi ha esperança. Mireu, per exemple, què diuen al seu blog els estudiants de la Federació d’Estudiants de Polítiques, als quals, per cert, no conec de res:

Volem una universitat pública i de qualitat, volem que algun dia tots els joves hi puguin accedir independentment del seu estatus social, volem una universitat que s’encarregui de formar persones i no mercaderies. Tot això, sense violència, ni pintades, ni política de cadires buides, és el que nosaltres volem defensar. És hora que els estudiants vagin tots a una, independentment de la seva ideologia o manera de pensar, per defensar un objectiu comú: els interessos dels estudiants i de la nostra universitat com a eina pública i de formació intel·lectual i social.

Des de la PEF reivindiquem el dret dels estudiants (tots i cadascun d’ells) a decidir lliurement i sense pressions si volen participar de l’ocupació o volen fer classe. Aquest dret creiem que s’ha vist infringit amb una ocupació que s’ha produït sense comptar amb l’opinió dels estudiants.

Dient coses tan assenyades no és estrany que ja hagin arrabassat la majoria als assemblearis. A veure si n’aprenem tots, especialment aquells col·legues (en el doble sentit) que tenen línia directa amb els estudiants i fan focs de camp (metafòrics) en horari lectiu.

La candidata Ana Ripoll i el seu equip fan seves les propostes de la nostra Crida!

És oficial. La candidata Ana Ripoll i el seu equip han assumit amb valentia els punts de la nostra Crida. Ho han fet públic avui a la reunió amb professors a la Facultat de Filosofia i Lletres i ho fan públic també al seu blog: http://blogs.uab.cat/candidaturaar/

El mèrit és de tots els que heu signat i recolzat aquesta iniciativa. Moltes gràcies!

Llistat actualitzat d’adhesions a la Carta oberta al Rector!! Adheriu-vos-hi amb un comentari a aquesta entrada!

Ja han signat la Carta oberta al Rector les persones següents (gràcies a tothom!):

LLISTA D’ADHESIONS

1. Aguadé, Jaume (Matemàtiques)
2. Alabert, Aureli (Matemàtiques)
3. Alginet i Aliau, Joan (estudiant de Ciències Polítiques i Sociologia)
4. Alsedà, Lluís (Matemàtiques)
5. Amenós, Joan (Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
6. Amores García, Montserrat (Filologia Espanyola)
7. Anduiza Perea, Eva (Ciència Política i Dret Públic)
8. Àngel Ferrer, Carme (Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació)
9. Argelaguet, Jordi (Ciència Política i Dret Públic)
10. Argenter, Joan A. (Filologia Catalana)
11. Aulet, Jaume (Filologia Catalana)
12. Balaguer, Josep M. (Filologia Catalana)
13. Ballart, Xavier (Ciència Política)
14. Ballester Muñoz, David (Història Contemporània)
15. Baras, Montserrat (Ciència Política i Dret Públic)
16. Barceló, Mercè (Dret Constitucional)
17. Barceló, Miquel (Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana)
18. Barquinero, Joan Francesc (Antropologia Física)
19. Bars, Francesc (Matemàtiques)
20. Bartra-Kaufmann, Anna (Filologia Catalana)
21. Baucells, Joan (Dret Penal)
22. Bayón, J. Carles (Química)
23. Benejam, Pilar (Didàctica de les Ciències Socials)
24. Berenguer, Laura (Facultat de Traducció i Interpretació)
25. Bofill, Roger (Química)
26. Bonet, Eulàlia (Filologia Catalana)
27. Bonet, Margarita (Ciència Política i Dret Públic)
28. Bonillo, Albert (Psicobiologia i Metodologia en les Ciències de la Salut)
29. Borges, Ricardo (Matemàtiques)
30. Bradbury, John (Filologia Anglesa i Germanística)
31. Broto, Carles (Matemàtiques)
32. Brugué, Joaquim (Ciència Política i Dret Públic)
33. Bruna, Joaquim (Matemàtiques)
34. Brustenga, Miquel (Matemàtiques)
35. Busom, Isabel (Àrea d’Economia Aplicada)
36. Busqué, Fèlix (Química)
37. Caballé, Jordi (Economia i Història Econòmica)
38. Cabré, Lluís (Filologia Catalana)
39. Cabré, Teresa (Filologia Catalana)
40. Camps, Rosa (Matemàtiques)
41. Capdevila Vidal, Mercè (Química)
42. Cardús, Salvador (Sociologia)
43. Carrasco, Silvia (Antropologia Social i Cultural)
44. Casacuberta, David (Filosofia)
45. Casals, Daniel (Filologia Catalana)
46. Casals, Joan (Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal)
47. Casanovas, Pompeu (Filosofia del Dret)
48. Cebrián, Juli (Filologia Anglesa i Germanística)
49. César, Eduardo (Arquitectura de Computadors i Sistemes Operatius)
50. Chamarro, Andrés (Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació)
51. Cid, Josep (Ciència Política i Dret Públic)
52. Cid, Pilar (Filologia Catalana)
53. Cima, Anna (Matemàtiques)
54. Cladera, Josep (Bioquímica i Biologia Molecular)
55. Clavería Nadal, Glòria (Filologia Espanyola)
56. Colomer, Teresa (Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials)
57. Cortadella, Jordi (Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana)
58. Cortés Fité, Ana (Arquitectura de Computadors i Sistemes Operatius)
59. Creel, Michael (Economia i Història de l’Economia)
60. Cuartero, Néstor (Filologia Anglesa i Germanística)
61. Cuenca, Rafaela (Medicina i Cirurgia Animals)
62. Cufí, Julià (Matemàtiques)
63. Cugat, Míriam (Ciència Política i Dret Públic)
64. Culla, Joan B. (Història Contemporània)
65. Curbet, Joan (Filologia Anglesa i Germanística)
66. Cuxart Fina, Francesc (Psicologia Clínica i de la Salut)
67. de Alòs, Ramón (Sociologia)
68. de Carreras, Francesc (Dret Constitucional)
69. de Mora, Fernando (Farmacologia, Terapèutica i Toxicologia)
70. del Río, Ramón (Història Contemporània)
71. Deulofeu, Jordi (Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències Experimentals)
72. Dietrich Plaza, Cristina (Dret Constitucional)
73. Donaire, Juan Jesús (Matemàtiques)
74. Durà Guimerà, Antoni (Geografia)
75. Espinal, M. Teresa (Filologia Catalana)
76. Estany, Anna (Filosofia)
77. Esteban, Ricard (Dret Públic i Ciències Historicojurídiques)
78. Farré, Mercè (Matemàtiques)
79. Fernández, Olga (Filosofia)
80. Ferrer, Ferran (Pedagogia Sistemàtica i Social)
81. Font, Carme (Filologia Anglesa i Germanística)
82. Font, Núria (Ciència Política i Dret Públic)
83. Fortuny, Josep M. (Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències Experimentals)
84. Franch, Joan (Biologia Animal Vegetal i Ecologia)
85. Freixas, Margarita (Filologia Espanyola)
86. Freixes, Teresa (Dret Constitucional)
87. Galera, Antonio (Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal)
88. Gallardo, Iluminada (Química)
89. García, Fèlix (Medicina i Cirugia Animals)
90. García Arán, Mercé (Ciència Política i Dret Públic)
91. Garriga, Cecili (Filologia Espanyola)
92. Gelabert, Antoni (Àrea d’Urologia)
93. Gerpe Landín, Manolo (Dret Constitucional)
94. Giménez, Pilar (Ciència Política i Dret Públic)
95. Girbau, Joan (Matemàtiques)
96. González, Paloma (Prehistòria)
97. Gorgorio, Nuria (Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències Experimentals)
98. Granja Micó, Sara (Filologia Anglesa i Germanística, PAS)
99. Hernández, Isabel (Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball)
100. Hernanz, M. Lluïsa (Filologia Espanyola)
101. Hoefer, Carl (Filosofia)
102. Huix, Josep (Enginyeria Quimíca)
103. Iglesias, Toni (Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana)
104. Jovany, Jordi (Microelectrònica i Sistemes Electrònics, PAS)
105. Junyent Pubill, Mercè (Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals)
106. Kennedy, Michael (Filologia Anglesa i Germanística)
107. Kirchner, Helena (Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana)
108. Llebot, Josep Enric (Física)
109. Llinàs, Mireia (Filologia Anglesa i Germanística)
110. Llobet, Alexis (Filologia Catalana)
111. Llurdés, Joan Carles (Geografia)
112. Macià Fàbrega, Spei (Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal)
113. Malgosa, Assumpció (Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia)
114. Marcet, Albert (Fonaments de l’Anàlisi econòmica)
115. Marfany, Marta (Filologia Catalana)
116. Martín Artiles, Antonio (Sociologia)
117. Martínez Giralt, Xavier (Economia i Història de l’Economia)
118. Mascaró, Joan (Filologia Catalana)
119. Masjuan, Josep M. (Sociologia)
120. Miguélez, Fausto (Sociologia)
121. Molinero, Carme (Història Contemporània)
122. Moll Ferré, Blanca (Pedagogia Aplicada)
123. Montserrat, Magdalena (Economia de l’Empresa)
124. Morata, Francesc (Ciència Política i Dret Públic)
125. Morell, Ferran (Medicina)
126. Morgado, Ignacio (Psicobiologia i Metodologia en les Ciències de la Salut)
127. Mor-Mur, Montserrat (Ciència animal i dels aliments)
128. Nicolau, Marcel (Matemàtiques)
129. Noguera, José Antonio (Sociologia)
130. Oliver, Josep (Economia Aplicada)
131. Orobitg, Joan (Matemàtiques)
132. Owen, David (Filologia Anglesa i Germanística)
133. Padrós, Esteve (Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular)
134. Parcerisas, Francesc (Facultat de Traducció i Interpretació)
135. Pasqual, Joan (Economia Aplicada)
136. Pérez Obiol, Enric (Institut de Ciències de l’Educació)
137. Picallo, Carme (Filologia Catalana)
138. Piñol, Conxita (Economia i Història de l’Economia)
139. Pintó, Roser (Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències Experimentals)
140. Pividori, Cristina (Filologia Anglesa i Germanística)
141. Pla, Reyes (Àrea de Tecnologia dels Aliments)
142. Planas, Jordi (Sociologia)
143. Poblet, Marta (ICREA, Institut de Dret i Tecnologia)
144. Poch, Dolors (Filologia Espanyola)
145. Pons, Xavier (Geografia)
146. Postigo, Esperanza (Psicologia Social, PAS)
147. Poveda, Anabel (Administradora de Centre de l’ETSE)
148. Preses, Ma. Lluïsa (Traducció i Interpretació)
149. Puigvert, Gemma (Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana)
150. Pujol, Josep (Filologia Catalana)
151. Quesada, Dani (Filosofia)
152. Ramon, Eloi (Microelectrònica i Sistemes Electrònics)
153. Ramos, Xavier (Economia Aplicada)
154. Recasens, Daniel (Filologia Catalana)
155. Reeves, Alan (Filologia Anglesa i Germanística)
156. Retamero, Fèlix (Ciències de l’Antigüitat i de l’Edat Mitjana)
157. Riera, Carme (Filologia Espanyola)
158. Rigau Oliver, Gemma (Filologia Catalana)
159. Rodríguez Puerta, M. José (Ciència Política i Dret Públic)
160. Rovira Portolés, Jordi (Psicobiologia i Metodologia en les Ciències de la Salut)
161. Sabés, Manel (Àrea de Bioquímica i Bilogia Mol.lecular)

162. Safont, Carme (Matemàtiques)
163. Sala, Josefina (Pedagogia Sistemàtica i Social)
164. Salcedo, Jorge (Ciència Política i Dret Públic)
165. Sánchez Lancis, Carlos (Filologia Espanyola)
166. Sancho, Ferran (Economia)
167. Santamaria Roig, Núria (Filologia Catalana)
168. Saurí, David (Geografia)
169. Serrano, Javier (Dpt. Telecomunicació i d’Enginyeria de Sistemes
170. Solà i Casadevall, Joan (Química)
171. Solé, M. Josep (Filologia Anglesa i Germanística)
172. Sostres, Manel Ferran (Tècnic d’Unitat – Gestió de la Informació)
173. Suades, Joan (Química)
174. Tello, Ignacio (Química)
175. Tulla Pujol, Antoni F. (Geografia)
176. Udina, Josep Manuel (Filosofia)
177. Utzet, Frederic (Matemàtiques)
178. Valiente, Manuel (Química)
179. Vallès, Josep M. (Ciència Política i Dret Públic)
180. Valls Aubert, Xavier (Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències Experimentals)
181. Van Wijk, Malou (Filologia Anglesa i Germanística)
182. Vendrell, Josep (Bioquímica i Biologia Molecular)
183. Vila Calsina, Elisabet (Medicina)
184. Vilà i Santasusana, Montserrat (Filologia Catalana)
185. Vilanova, Francesc (Història Moderna i Contemporània)
186. Vilar i Monmany, Mercè (Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal)
187. Villalba, Xavier (Filologia Catalana)
188. Villanueva, Juanjo (Ciències de la Computació)
189. Villarino, Ramón (Telecomunicació i Enginyeria de Sistemes)
190. Yabar Madinaveitia, Jose Manuel (Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències Experimentals)
191. Ysàs, Pere (Història Contemporània)

SIGNANTS DE LA CRIDA A LES DUES CANDIDATURES! Suma’t-hi enviant un comentari a aquesta notícia!

Els promotors del manifest BON GOVERN, QUALITAT I DEBAT CONSTRUCTIU: UNA CRIDA A LES DUES CANDIDATURES AL RECTORAT som:

Freixes, Teresa (Dret Constitucional)
Villalba, Xavier (Filologia Catalana)

Ja hem rebut les adhesions següents:

Anduiza Perea, Eva (Ciència Política i Dret Públic)
Baras, Montserrat (Ciència Política i Dret Públic)
Blecua, Alberto (Filologia Espanyola)
Boada, Martí (investigador, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals)
Bosch, Antoni (Ciència Política i Dret Públic)
Bradbury, John (Filologia Anglesa i Germanística)
Brugué, Joaquim (Ciència Política i Dret Públic)
Caballé, Jordi (Economia i Història Econòmica)
Cànoves Valiente, Gemma (Geografia)
Cardús, Salvador (Sociologia)
Casals, Daniel (Filologia Catalana)
Casals, Joan (Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal)
Culla, Joan B. (Història Contemporània)
del Río, Ramón (Història Contemporània)
Dietrich, Cristina (Dret Constitucional)
Espuny, María Jesús (Història del Dret)
Freixes, Teresa (Dret Constitucional)
Freixes Montes, Jordi (Dret Constitucional)
Gelabert Mas, Antoni (Cirurgia)
Guillén, Francesc (Dret Constitucional)
Giménez, Pilar (Ciència Política i Dret Públic)
Giménez Candela, Teresa (Dret Romà)
Iglesias, Toni (Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana)
Llebot, Josep Enric (Física)
Machuca, María (Filologia Espanyola)
Martín Artiles, Antonio (Sociologia)
Mascaró, Joan (Filologia Catalana)
Molinero, Carme (Història Contemporània)
Oliver, Josep (Economia Aplicada)
Planas, Jordi (Sociologia)
Poblet, Marta (ICREA-Institut de Dret i Tecnologia)
Pons, Xavier (Geografia)
Pons Moll, Clàudia (Filologia Catalana)
Popcheva, Eva Maria (Dret Constitucional)
Postigo, Esperanza (Secretaria de Psicologia Clínica i Psicologia Social)
Prieto, Pilar (ICREA-Filologia Catalana)
Puigvert, Gemma (Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana)
Quesada, Daniel (Filosofia)
Remotti, José Carlos (Dret Constitucional)
Rigau Oliver, Gemma (Filologia Catalana)
Sales, Mercè (Dret Constitucional)
Sánchez Lancis, Carlos (Filologia Espanyola)
Sierra, Eliseo (Dret Mercantil)
Solé, Maria Josep (Filologia Anglesa i Germanística)
Sullà, Enric (Filologia Espanyola)
Vallès, Josep M. (Ciència Política i Dret Públic)
Van Wijk, Malou (Filologia Anglesa i Germanística)
Vilanova, Ramón (Telecomunicacions i enginyeria de sistemes)
Villalba, Xavier (Filologia Catalana)
Ysàs, Pere (Història Contemporània)

BON GOVERN, QUALITAT I DEBAT CONSTRUCTIU: UNA CRIDA A LES DUES CANDIDATURES AL RECTORAT

Benvolguts col•legues, amics i amigues,
La bona acollida i les adhesions a la nostra iniciativa de Carta oberta al Rector Lluís Ferrer ens han fet pensar en la conveniència d’una carta oberta i col•lectiva als dos candidats atès que en pocs dies tindrà lloc l’elecció del nou rector o rectora. Considerem que és necessari i oportú que totes les persones que volem impulsar que la UAB sigui una universitat pública i de qualitat, amb els drets i llibertats garantits i respectuosa amb la llei, ho facin saber públicament. Creiem que som molts els qui pensem així i voldríem expressar amb veu alta i ferma el nostre compromís amb aquest model d’universitat. Si hi estàs d’acord, per tal de facilitar la recollida de signatures, pots enviar un correu a MariaTeresa.Freixes@uab.cat o a Xavier.Villalba@uab.cat.
Moltes gràcies per la teva col•laboració, que en aquests moments és de gran importància.
Cordialment,
Teresa Freixes
Xavier Villalba

BON GOVERN, QUALITAT I DEBAT CONSTRUCTIU: UNA CRIDA A LES DUES CANDIDATURES AL RECTORAT

Som una gran majoria els que pensem que la convivència pacífica, el diàleg, la democràcia i el respecte a les lleis han de ser valors irrenunciables de la nostra universitat. Per això, i perquè ens l’estimem, hem treballat i estem disposats a continuar treballant de valent per garantir que la Universitat Autònoma de Barcelona sigui, com li escau, una universitat pública de referència. La qualitat de la seva docència i l’excel•lència de la recerca han de conviure amb el debat pacífic i democràtic, en un context de llibertat, seguretat i respecte a les persones, les opinions i les lleis. Per tot això, en defensa d’aquests valors i principis que creiem essencials en tota universitat democràtica, fem públiques les següents consideracions:

1. Durant els propers quatre anys, un nou Rector o Rectora i el seu equip de govern hauran de governar la UAB en un període especialment difícil, en què la millora permanent del servei públic que ofereix la nostra universitat —amb la necessària adaptació a l’espai europeu d’educació superior— s’haurà de fer en un context de profunda crisi econòmica i amb el risc de restriccions pressupostàries perquè els governs hauran d’atendre a necessitats socials molt urgents.

2. Pensem que la UAB només podrà respondre a aquest repte i sortir enfortida si el Rector o Rectora que l’hagin de dirigir són capaços de

– potenciar les propostes constructives de la seva gent i superar les inèrcies corporatives, que són un fre a la renovació permanent de l’activitat universitària;

– assegurar la vitalitat del diàleg i del debat crític i constructiu entre tots els membres de la comunitat universitària, especialment a través dels canals institucionals de què disposem;

– garantir sempre i sense claudicacions que tots els membres de la comunitat universitària puguin exercir els seus drets i complir els seus deures sense intimidacions ni coaccions. Altrament, la nostra universitat renunciaria als seus principis més bàsics —és a dir els d’un estat de dret— i acceptaria com a norma de funcionament la coacció i les amenaces;

– reclamar legítimament el suport del govern de la Generalitat i de la societat catalana en general, acreditant al mateix temps que és capaç de respondre a aquest suport amb un servei públic rigorós i eficient.

3. Per aquestes raons, demanem públicament als dos candidats a Rector un compromís públic sense ambigüitats amb les iniciatives següents:

– promoure un procés de redefinició de les línies estratègiques de la UAB, mitjançant un debat en què la comunitat universitària participi amb rigor i de forma eficaç, en el si del claustre i dels òrgans de govern de departaments i centres;

– impulsar l’adaptació eficient i transparent dels plans d’estudis a l’espai europeu d’ensenyament superior, sense més dilacions que les exigides per assegurar-ne una aplicació efectiva, i comprometre’s a avaluar i millorar permanentment el procés amb la col•laboració de tota la comunitat universitària;

– reclamar del Govern un finançament just que asseguri la qualitat de la docència i la recerca i l’accés a la formació, tot assegurant-ne una gestió eficient i transparent, com correspon a una institució pública finançada amb els impostos de tots els ciutadans;

– exercir en tot moment l’autoritat democràtica que la comunitat universitària els confia, amb esperit de diàleg i sense renunciar a cap dels instruments que els ofereix la legalitat vigent.

4. Si fa seus aquests compromisos i lluita per fer-los realitat, el Rector o la Rectora que serà elegit d’aquí uns dies comptarà amb el nostre suport i la nostra col.laboració, juntament amb molts altres membres del personal docent i investigador, del personal d’administració i serveis i del col•lectiu d’estudiants. Només d’aquesta manera la Universitat Autònoma de Barcelona podrà superar les temptacions de desànim o d’abandonament que ens amenacen en aquest moment i podrà satisfer amb més força i eficàcia el paper de servei públic que la societat li confia i li reclama.

Dra. Teresa Freixes
Catedràtica de Dret Constitucional

Dr. Xavier Villalba
Professor Agregat de Filologia Catalana

Bellaterra, 9 de desembre de 2008