La setmana passada, a la sessió del Parlament que va debatre les (pen)últimes retallades, els polítics es van transformar en poetes i van tirar del repetori de metàfores. Artur Mas ens plantejava el possible futur de Catalunya com el Costa Concordia:

O prenem decisions encara que no ens agradin o acabarem com el Costa Concordia, embarrancats i amb la panxa amunt.

Joan Herrera s’agafava a l’actualitat cinematogràfica i del Museu Marítim i ens veia com el Titanic:

O prenem decisions encara que no ens agradin o acabarem com el Costa Concordia, embarrancats i amb la panxa amunt.

Jo no em puc estar d’afegir-me a la febrada marinera, encara que sigui en un nivell més modest. Aquí teniu la meva metàfora pictòrica del futur de la universitat catalana (la UAB és el pobre que té el cap sota l’aigua). Que Gericault em perdoni.