Avui ens hem trobat al paranimf de la UB per acomiadar en Joan Solà i per acompanyar la seva família. Ha estat un acte breu i senzill, en què el seu nebot ens ha fet recordar la seva vehemència quan ha denunciat la renúncia de la classe política a defensar la llengua (podeu escoltar l’àudio aquí, gràcies a Vilaweb).
També ens hem emocionat i hem somrigut escoltant els seus mots per boca dels qui han parlat. Jo m’he recordat del seu somriure murri, de la seva passió quan parlava de la llengua, de les coses sorprenents que ens descobria amb la naturalitat del savi, dels dubtes que no temia reconèixer. Els qui l’hem conegut som ara més rics: Joan, ha estat un privilegi conviure alguns anys (menys dels que tots hauríem volgut) amb el teu mestratge i una alegria haver pogut compartir aquell 2009 màgic.