Diumenge passat va sortir al Periódico a la secció El lector/L’expert una breu resposta meva sobre l’origen de l’ordre alfabètic. Com que es va haver d’escurçar molt per motius d’espai (i hi va haver un petit error per la traducció), aprofito per incloure la nota sencera. Confio que el tema us interessi tant com em va interessar a mi.

La motivació de l’ordre alfabètic (ABCDEFEGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ) és encara un misteri que els experts en paleografia miren de desvelar. Els primers abecedaris coneguts provenen de les excavacions d’Ugarit, al nord de Síria, apareixen en escriptura cuneïforme i es poden datar cap al 1400 aC. L’ordre que mostren coincideix de manera més que notable amb el de l’alfabet fenici, que va ser adoptat i adaptat pels grecs per poder representar les vocals, però no tenim cap dada concloent que ens permeti entendre el motiu d’aquest ordre (de fet, al costat d’aquest ordre també s’hi van trobar representacions d’un altre ordre, ben diferent, que es va estendre a l’àrab i a l’etíop).
Alguns autors especulen amb una motivació conceptual partint de la premissa que el nom de la lletra s’associava primer amb el concepte representat (pictograma) i després es va associar amb un mot que començava pel so que es volia representar (acrofonia). Per exemple, la lletra ’aleph es representava com el cap girat d’un bou perquè en les llengües semites ‘bou’ era ’alpu. Aquesta hipòtesi connecta l’escriptura alfabètica amb l’escriptura jeroglífica egípcia a través de la seva caligrafia hieràtica i rep suport paleogràfic de les troballes al Sinaí, notablement més antigues que les d’Ugarit.
D’altres, en canvi, suggereixen que l’ordre dels alfabets semítics del nord (el fenici, inclòs, i per tant el grec i el llatí) és el resultat d’agrupar les inicials d’un o més d’un vers didàctic, que es feia servir com a mecanisme mnemotècnic per aprendre les lletres, en la línia de la tradició talmúdica o dels noms llatins que servien per recordar els sil·logismes vàlids (Barbara, Celarent, etc.).
Fora d’aquestes especulacions, només tenim dades clares sobre algunes ordenacions parcials, especialment quan s’afegien lletres a l’alfabet original. Per exemple, els romans van adaptar l’alfabet etrusc d’origen grec i hi van reincorporar la Y i la Z, que els etruscos no adoptaren, per escriure mots d’origen grec. Ara, els romans van afegir aquests dues lletres al final de tot i d’aquí ve la divergència en la posició d’Y i Z en els dos alfabets.
Més enllà d’aquestes petites ordenacions, l’ordre alfabètic és encara un misteris més dels inicis de l’escriptura.