200811festamajoruabpetixb8

Reconec que no sóc gaire amic de festes, especialment si inclouen música estrident que et trepana els timpans i et fa vibrar el diafragma. I com que tampoc no m’enamoren les gentades, no em veureu per la festa major de la UAB ni la de Gràcia, per posar dos exemples ben diferents. Des d’un punt de vista estètic, doncs, ho podríem deixar aquí. El problema és que en el cas de la UAB parlem d’una festa amb dues cares: aplec kumbaià al matí (perdó, vull dir actes de visibilització de l’important teixit associatiu i solidari de la UAB) i botellón lumpen al vespre-nit (no cal dir que quan s’avisa que a partir del migdia es tanquen els edificis i es recomana al personal que toqui el dos és perquè no es prepara un foc de camp). Puc entendre els defensors de l’aplec, que el veuen com una mostra de com som d’enrotllats i d’alternatius a l’autònoma i una bona ocasió per recaptar quatre euros, però no sé veure cap argument que defensi el xumba-xumba i la cervesa a dojo en un centre dedicat a l’ensenyament i a la recerca. Si, a més, això va lligat a destrosses materials, camions de residus i despeses que hem de pagar entre tots, la falta de justificació esdevé una immoralitat, com ho critiquen un grup de companys de Ciències Socials. Sé que el vicerectorat d’estudiants defensarà el matí i mirarà d’atenuar l’impacte de la realitat vespertina i nocturna, però després dels anys que l’equip de la rectora Ripoll va prendre la decisió valenta i coherent de suspendre la decadent festa major, hem tornat on érem fa uns anys i no hem sabut trobar una sortida a una tradició desfasada. Si s’ha pogut acabar amb la tuna, per què no podem acabar amb la festa major, en els seus dos vessants?

tuna