Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Les estudiantes prenem la paraula?

Aquest és el lema (l’interrogant és meu) de la candidatura dels estudiants de CAF-UAB al claustre. Ja és costum ‘alternatiu’ fer anar el femení com a genèric, però, com els passa amb els ‘els i les’ a molts pseudoprogres, la realitat no s’ajusta a les seves paraules. A Lletres, per exemple, dels 9 candidats elegits (tots de l’Assemblea): 3 dones i 6 homes. A l’Escola d’Enginyeria, dels 6 candidats elegits, cinc de l’Assemblea i tot homes. A ciències, els 4 assemblearis elegits, són homes i, curiosament, els altres dos representats, de l’ÈPICA, dues dones. A Ciències de l’Educació i Psicologia, sí que són majoria les assembleàries (dones, em refereixo): 4 a 3 i 4 a 2, respectivament. I, finalment, a Veterinària, cal destacar que totes quatre representants són dones.
Les altres candidatures també tenen algunes diferències segons facultat: 4 homes de 4 d’ÈPICA a Polítiques i Sociologia o una dona de sis dels Estudiants UAB a Dret, al costat de 3 dones i dos homes d’ÈPICA a Biociències. Però, esclar, no són antipatriarcals!

Anterior

Eleccions a claustre

Següent

La ressaca de la festa

  1. Júlia Rosell

    A lletres haurien d’haver fet com fa dos anys: Benvolgut rectorat, m’arrenquen els cartells i difamen sobre mi, què faig? No et preocupis que ens encarregarem d’arrencar cartells siguin de qui siguin.

    El joc brut no és democràtic, i el aparèixer dos dies abans de les eleccions al claustre com fan els polítics que sembla que la democràcia només existeix quan hi ha eleccions no diu gaire d’ells.

    En fi, a veure is impugnen les votacions o quelcom semblant, ja que prou ridícula és la metodologia goebbeliana de certs elements difament sobre tot allò que no funciona o no té la mateixa ideologia d’ells.

  2. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Júlia,
    Els mals costums no es perden. A més, els assemblearis professionals ja tenen manual electoral: difama i menteix que alguna cosa queda…

  3. Veig que la Júlia ja s’hi ha referit. Gràcies.

    La veritat és que com a impulsor d’ÈPICA, vaig coordinar la campanya electoral a Lletres i va ser vergonyós.

    Que si estem muntats pel Rectorat (clar, tres amics tot l’estiu trencant-se les banyes i ara es veu que la Rectora ja ens ho havia muntat ella!), que si som pro-Degana (alguns candidats encara estaven en plena formació i no sabien qui era!), que si som de l’OPUS DEI (al final, tot i que no em va agradar es van repartir condons, més senzill el missatge no podia ser, la veritat és que la facultat anava plena d’això!), que si estem a sou pels partits polítics (clar, a pocs dies de les eleccions i perdran el temps a Lletres UAB, si home!), que si rebem beques per fer “això què fem” (ves a saber “què fem”?); arrencada de cartells, intimidacions, insults, altres difamacions i uns llargs maldecaps per estudiants que s’havien incorporat al moviment estudiantil a través d’ÈPICA i que experimentaven per primer cop aquestes idiotades. “Como es que no podemos trabajar juntos des de dos proyectos distintos?” em deia una canddiata de Lletres. No vaig saber que contestar-li, estava desbordat.

    Ara; l’Equip de Rectorat passa de les eleccions d’estudiants, m’imagino que està esperant a que s’apliquin les reformes “aprovades” a Muntanyà. Ni Claustre, ni Junta. De dalt a baix.

    Això seria molt pitjor: tant a nivell democràtic, com d’eficiència. La (pitjor) política influiria de ple dret a la UAB. Alguns elements que ja influeixen actualment ja ens fan certa por, imagineu-vos triar els Rectors, degans, etc. Fi dels somnis de la Transició?Retorn al post franquisme?

  4. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Joan,
    Ja ho sabem tots, com treballen i amb quin objectiu: l’estat d’excepció permanent! Si guanyen, és que són collonuts i ho fan malgrat la dictadura rectoral, si perden, és culpa de la dictadura rectoral. D’això se’n diu jugar amb cartes marcades. Si a més, hi afegim que qualsevol mitjà és lícit per assolir el seu objectiu, tenim el resultat de Lletres. Quan tinguem vot electrònic, ja veuràs com això s’acaba (perquè la dictadura controlarà el vot a través d’una empresa privada, blablabla).
    Pensa que ja els està bé, als assemblearis que la universitat s’organitzi a la manera del franquisme: a la contra viuen millor i poden trobar excusa per a qualsevol cosa i, sobretot, per evitar la democràcia participativa i responsable, que els fa més por que una pedregada.
    D’altra banda, jo no cauria en teories conspiratives sense fonament. És cert que hi ha gent que creu necessari assumir un model totalment dirigista tipus directora general i consell d’administració, però també hi ha gent que creu una universitat es pot governar amb una assemblea. Hi ha postures menys fonamentalistes i tanmateix democràtiques. Hem d’assegurar un sistema democràtic, participatiu, realista i eficient, entre tots.

  5. Joan Gil Oliveras

    Completament d’acord amb la última frase professor. Ens veiem i sort.

  6. Eudald

    No entenc la crítica. S’està criticant que hi ha més homes que es presenten per la CAF que no pas dones? Doncs a mi no em surten els números, de fet, tu mateix ho reconeixes en el teu escrit.

    En canvi, no has contat el número de persones que es presentaven a les llistes de ÈPICA o d’altres candidatures. En fi.

    D’altra banda, és evident que encara avui hi ha més homes implicats en el món de la política que no pas dones. I és feina de tots i totes que deixi de ser així.

    La teva crítica (si és que ho pretén ser) des de la barrera és absurda i no porta enlloc.

    Però em permetré la gosadia fer algunes reflexions que m’han vingut al cap llegint els vostres comentaris:

    1) us queixeu perquè no hi ha vot electrònic: doncs apliquem-lo. A mi em sembla genial. A més, augmenta molt la participació, cosa que en sí mateixa és positiva. A ETSE i Polítiques es va fer si no vaig errat i va augmentar la participació bastant. I els resultats d’augmentar la participació, a diferència del que insinueu, no va en favor de cap candidatura: a ETSE va guanyar la CAF i a Polítiques ÈPICA. És més, a Econòmiques també va augmentar molt la participació i va guanyar E-UAB. També a Lletres i va guanyar la CAF… Més participació no vol dir que guanyeu, però si us ho penseu només heu de proposar a la Rectora que el vot electrònic es generalitzi. Ja havia sentit aquesta teoria des de fa molt temps, però les prediccions no s’han acomplert.

    2) La vostra percepció del moviment estudiantil continua encasellada en la crítica destructiva sense massa fonaments. Tòpics com “a la contra es viu millor”, “guanyen per qualsevol mitjà”, “metodologia goebbeliana” (???), etc.

    La crítica normalment va enfocada entorn a les maneres d’actuar de les assemblees. Algunes coses que dieu són simplement paranoies que us heu creat sols (que la CAF diu que vosaltres sou de l’Opus, etc.) i també alguns tòpics victimistes que no són nous: arrencada de cartells i altres. La veritat és que el victimisme no porta enlloc. Us ho hem dit 1 i 100 cops: la CAF no us arrenca els cartells.

    3) Un comentari que m’ha sorprès: “apareixent 2 dies abans de les eleccions com els polítics professionals”.

    En primer lloc, les assemblees porten 30 anys existint i dir que només es fa feina abans de les eleccions és una falsetat important.

    En segon lloc, no som la gent de les assemblees qui forma part de partits polítics… el temps posa tothom al seu lloc.

    4) Em queda l’esperança que al final entendreu com funciona el dia a dia a la UAB. Potser el fet de ser al Claustre us acostarà més a veure com funciona el Rectorat de la UAB. No cal satanitzar gens, senzillament veure com funciona.

    Per això sempre he tingut l’esperança que a la llarga acabareu allà on nosaltres hem anat a petar.

    5) Un apunt final: les assemblees són espais molt plurals. Ideologitzats? Sí, òbviament. Però no més que aquests grupets que creeu vosaltres per accedir als càrrecs institucionals.

    I repetiré una cosa que ja vaig dir fa un mes: alguns de vosaltres heu pogut participar a les assemblees. Jo no he pogut anar a cap reunió dels vostres grups. Qui és més democràtic, doncs?

  7. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    La crítica és ben clara: llenguatge antipatriarcal i realitat patriarcal. Si sou tan antipatriarcals amb el llenguatge, ¿per què no actueu per aconseguir més igualtat en les llistes i en les representacions dels estudiants?
    Per cert, ja que dius que a les assemblees hi entra tothom, a missa hi pot anar qui vulgui, però això no vol dir que l’església sigui democràtica.

  8. Eudald

    la realitat és patriarcal i s’ha de canviar. Nosaltres ho intentem, tant en el llenguatge com als nostres espais. Vosaltres? (si és que existeix un “vosaltres”) cap de les dues coses. En fi, criticar per criticar.

    a EPICA no s’hi pot entrar… continuant el teu paral·lelisme, nosaltres som una “església” molt plural i on s’hi pot entrar. No comparteixo les teves crítiques, però les entenc. Però seguint amb el paral·lelisme, vosaltres serieu una secta: ni s’hi pot entrar ni s’hi pot participar. Intenteu tenir una mica d’empatia. Jo intento entendre les vostres raons, però a vegades sembla que estigueu tancats en banda

  9. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Eudald,
    Hi un vosaltres, esclar, però no és quadriculat com tu et penses i presenta matisos i diferències. Jo miro d’actuar per canviar la societat masclista però no em dedico a violentar la gramàtica per calmar la consciència. Jo no em poso l’antipatriarcal a la boca i alhora tinc 6 homes de 9 representants a Lletres (la meva facultat), on aquesta no és pas la proporció homes-dones. No sé si l’assemblea ha millorat gaire en aquest aspecte, però la impressió és que la retòrica antipatriarcal (i agramatical) no s’acompanya de fets equivalents.
    L’assemblea en abstracte deu ser molt catòlica (en sentit etimològic, universal), però a la pràctica la maneguen uns pocs elegits (no democràticament). Ja n’he viscut prou actuacions assembleàries per veure de quin peu calceu. Si voleu entendre per què la gent s’organitza a banda de l’assemblea, pregunteu-vos com heu actuat en el passat quan la gent no ha seguit la línia marcada.

  10. Carlos Pérez

    Molt bones Francesc,

    Sobre el tema EPICA i assemblees no m’hi vull ficar però em sembla que la realitat del conflicte és molt més àmplia i complexa que definir a uns com els “bons” i als altres com els “dolents”.

    Sobre el teu article no em puc estar de la referència a Estudiants UAB i sobre això vull fer una puntualització, no entenc com pot ser masclista que en una reunió es pregunti qui vol ser claustral, 5 nois aixequin la mà i una noia l’aixequi. Això no és ser masclista ni patriarcal.

    A més, a la mateixa reunió es va demanar qui volia presentar-se a junta i qui a claustre i la majoria de les dones es volien presentar a junta i l’any vinent en pujar suplents tindrem una junta de dret eminentment femenina.

    Em sembla un judici molt precipitat per la teva part el fet de titllar-nos de patriarcals ja que el que es va fer va ser deixar que totes les persones d’Estudiants UAB siguessin dones o homes decidissin on volien participar.

  11. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Carlos,
    Assaltat pels dubtes, he rellegit la meva entrada i em declaro innocent. Si llegeixes amb atenció, us esmento, al costat d’Èpica per remarcar que hi ha diferències entre homes i dones entre totes les candidatures i una tendència clara a tenir representants masculins. En cap cas us he titllat de masclistes. Cal llegir amb una mica més d’atenció, ja que altrament caiem en la precipitació i comencem a discutir per coses que no hem dit.
    De fet, el que jo criticava és que una candidatura que té com a lema ‘Les estudiantes prenem la paraula’, que violenta la gramàtica i que fa servir la paraulota ‘antipatriarcal’ contínuament tingués unes llistes predominantment masculines. Ni més ni menys.

  12. Hola Xavier,

    He vingut a parar al teu blog una mica per casualitat, però la veritat és que m’ha sorprès aquest article. Deixa’m dir-te per endavant que a mi tot el tema de la paritat el trobo força secundari. Però si ens posem a fer números, s’han de fer bé i s’ha de dir tot.

    En primer lloc, cal tenir en compte que la distribució per sexes a moltes de les facultats no és uniforme, sinó tot el contrari, i això probablement queda reflectit en els representats al claustre. Per exemple, trobo ben normal que surtin més homes a l’ETSE i més dones a veterinària.

    I en segon lloc, i encara més important, és dir-ho tot. A lletres són 4/6 (dones/homes) per l’assemblea, i 5/4 per èpica. A enginyeria, 0/5 per l’assemblea (com dius), però també 0/6 per èpica i 1/5 per estudiants-uab. A ciències, també, 0/5 assemblea, 4/2 èpica. A educació, com dius, són àmplia majoria dones per l’assemblea, però en canvi (i aquí sembla que no ho dius) per èpica són majoria els homes (2/3). A psicologia tornen a ser àmplia majoria dones per l’assemblea i 3/3 per èpica. I finalment, a tercer cicle, que seria allà on hi hauria d’haver gent de més estudis diferents, 7/4 per l’assemblea i tot homes (0/8) per èpica.

    Finalment, amb això de violentar la gramàtica segurament estaria d’acord amb tu. Però crec que aquest és un altre tema.

  13. Eudald

    Francesc Xavier i Joan,

    estic convençut que hi ha un “vosaltres” molt més plural fins i tot del què nosaltres creiem. Caure en el reduccionisme és un mal comú de la política actual, deixant de banda matisos que a vegades són prou importants. De totes maneres, opino que l’únic “leitmotiv” de la EPICA (i els seus antecedents: PEF, PUFFIL, OCA, etc.) ha estat i continua sent anar a la contra del moviment estudiantil actual.

    Pel què fa a la pluralitat, la gent que s’agrupa entorn la EPICA hauria de veure també la mateixa (o més) pluralitat existent en el sí de les assemblees. Pretendre afirmar (com s’ha fet) que les assemblees tenen una ideologia clarament definida és surrealista. Com que a vegades m’ha semblat entendre que aquesta ideologia seria propera al SEPC (independentisme, socialisme, etc.) no puc dir més que el què penso: ja ens agradaria al SEPC que hi hagués una majoria d’estudiants organitzats en les assemblees propers al discurs independentista i socialista! Però per sort i per desgràcia no és així. La pluralitat en el sí de les assemblees és extrema: hi conviuen tota mena de maneres de pensar i, sobretot, d’actuar.

    I enbrancant en el símil cristià: si natros som l’església cristiana, no és menys cert que no és el mateix grups com l’Opus Dei que grups de la línia del cristianisme del s.XXI (Fundació Espinal, ACAT, etc.) És per això que parlar d’escollits en el sí del moviment estudiantil és absurd, doncs sempre hi haurà gent més activa, cares visibles, etc. doncs això és fruit del propi procés assembleari. Però això no treu que és el sistema més democràtic que coneixem, doncs el que estic segur és que tots els grups que han sortit fora del moviment assembleari no són (ni molt menys) grans exemples de funcionament democràtic. No seré jo ni tampoc serà aquest l’espai en què treurem merda, però potser alguna gent de l’EPICA s’hauria de plantejar quin funcionament intern té, com és que tenen una “escissió” (que quasi els ha superat en vots) i com és que tenen estudiants apuntades a les candidatures que ni tant sols es van votar a elles mateixes… Si veus la barba del teu veí cremar…

    Sobre el tema del discurs antipatriarcal: la CAF i el SEPC sovint utilitzen el llenguatge antipatriarcal. No és cap novetat ni tant sols cap secret. Que es podria fer molt més en la lluita antipatriarcal? Segur. Però qui dóna lliçons aquí? EPICA? Suposo que no cal dir que són els menys indicats. Suposo que per deformació acadèmica, m’he vist obligat a contrastar el què dius amb la realitat.

    Percentatge d’homes sobre el total de candidats/es:
    CAF: 45 homes del total de 82 candidats (55% d’homes)
    EPICA: 43 homes del total de 74 candidats (58% d’homes)
    E-UAB: 17 homes del total de 21 candidats (81% d’homes)

    Com pots veure, la crítica que planteges és absurda. I no és científica ni res, només es basa en tòpics sense fonament.

    De totes maneres, t’haig de dir que la lluita antipatriarcal (que no és el mateix que feminista) no es basa en “quotes” de més o menys dones, sinó que és molt més profund que això. En aquest sentit, comparteixo el comentari d’en Carlos. I, per cert, “antipatriarcal” és un concepte científic en el camp d’estudi del gènere. Particularment m’agrada aquest text, breu però concís, de na Montserrat Palau:
    http://www.defensadelaterra.org/ANTI/donesnacionalisme.htm

    Siusplau, no fem de la nostra ignorància una bandera, intentem avançar com a societat i no ens convertim, les preteses esquerres, en l’ancla conservadurista de la societat.

    Per cert, quan dius “de quin peu calceu” no sé ben bé a què et refereixes. La veritat és que hem hagut d’aguantar molta difamació i desqualificació personal i col·lectiva. Per mi, un to totalment fora de lloc no només per estar tots al segle XXI sinó a més per tractar-se d’una universitat, per alguns, encara és el temple del coneixement. Quan alguns aprenguin a dialogar com persones potser podran entendre el funcionament assembleari, mentre l’estratègia política de “la contra” sigui l’insult i la difamació, hi ha poca cosa a fer.

    Perdoneu per la llargària del text, però crec que valia la pena exposar-ho tot sobre la taula.

  14. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Eudald,
    No t’has de disculpar, home. El meu bloc és obert a opinions educades de tota mena i la teva és prou ben argumentada. Ara, si parles de difamacions, consulta el Joan, que et podrà explicar en què consisteix un ‘judici popular’ i què vol dir anar a la contra d’algú.
    Per cert, en tot cas, jo acostumo a anar a la contra dels que aneu a la contra: contra l’aprovació dels graus, contra Bolonya, contra el PRIM, contra la reforma de la normativa de permanència, contra els expedients, etc. Ja sé que teniu mesures positives, però no em negaràs el caràcter altament reactiu de la política de les assemblees. Fes un recompte dels ‘contres’ dels vostres blocs.

  15. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Martí,
    Gràcies per l’aclariment. Veig, però, que els comptes de lletres no quadren: l’assemblea suma 10 i l’èpica 9. Haurien de ser 6/3 i 5/4, no?

  16. Francesc,

    Jo diria que sí que quadren. L’assemblea de lletres veig que presentava 10 candidats, èpica 9 i a més n’hi havia un de candidatura individual:

    http://www.uab.es/servlet/Satellite/resultats/facultat-de-filosofia-i-lletres-1290152034739.html

  17. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Martí,
    Jo comptava els representants i no els candidats: d’aquí la discrepància. Aclarit, doncs.
    A reveure,
    Xavier

  18. Eudald

    Francesc Xavier,
    respecte el tema d’anar a la contra, crec que és un mal que els moviments socials (i no només el moviment estudiantil) sofreix, però que amb el temps es cura i depressa. També t’haig de dir que a vegades és complicat. M’explico: el moviment ecologista, on també participo sovint, quasi sempre va a la contra. Contra l’energia nuclear, contra la construcció d’una nova urbanització, contra la MAT, contra el transvasament de l’Ebre… és difícil anar “a favor de” en aquests casos.

    Pel què fa el moviment estudiantil passa una cosa semblant, doncs sempre es va en contra les reformes universitàries, essencialment perquè sempre són, en realitat, contrarreformes: la LOU, Bolonya, la LEC, etc. que pretenen retallar drets i liquidar, a la llarga, l’ensenyament públic.

    És difícil articular, doncs, un discurs en clau positiva. Que consti que ho intentem. El SEPC, per exemple, utilitza el lema “Per una universitat pública, popular i de qualitat”, que em sembla que és prou explícit i positiu.

    Malgrat compartir la crítica, et passo la pilota a la teva teulada: com que sé que tens certes simpaties amb la gent que va organitzar l’ÈPICA, hauriem de preguntar-nos quin discurs van utilitzar durant la campanya: totalment enfocat en contra les assemblees. Realment, programa molt poc i molt focalitzat en “la contra”. A dia d’avui encara no conec cap proposta política de la ÈPICA pel Claustre (la CAF i els sindicats han portat 16 mocions, contra cap de la ÈPICA).

  19. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Eudald,
    Comparteixo en gran mesura la teva opinió: fer el discurs a la contra és més fàcil que fer propostes, però també hi ha casos en què l’oposició té un sentit clar i defensable. El problema, en part, és que una part del discurs s’articula a la defensiva sense reflexionar sobre el rerefons. Per exemple, les 16 mocions d’avui al claustre (hi hauria de ser, però estic estirat al llit amb una lumbàlgia criminal) són un pas positiu, però algunes s’articulen sobre un plantejament de drets i privilegis poc raonat. Per exemple, la retribució dels càrrecs de gestió. És una mesura progre i que ataca els privilegis del PDI: ja cobren massa i amb el reconeixement moral ja en tenen prou. Si jo proposo que els alliberats sindicals facin la seva feina fora del seu horari i de franc, doncs, aleshores ataco un dret sagrat dels treballadors.
    D’altres, a més, són molt positives però ben poc útils: no fer retallades i exigir que la generalitat ens pagui el que ens deu. Què fem, els enviem el cobrador del frac?
    Insisteixo, les mocions són un bon pas, però si les deixem en eslògans cridaners sense mesures concretes d’aplicació caiem en la demagògia més barroera.

  20. eudald.calvo

    jo també estic en contra dels privilegis absurds dels alliberats sindicals. Jo mateix n’he estat i no n’he fet ús, doncs les hores sindicals són un insult a la resta de treballadors.

    de totes maneres, atacar a les cúpules de CCOO i UGT, per exemple, és una cosa que constantment fem

    el problema és que no estem parlant d’això, sinó de retallar drets i augmentar taxes, mai d’atacar privilegis d’alguns o dels drets que tenim. Aquest és el problema

  21. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Eudald,
    En aquest punt tens tota la raó del món. No hem de fer recaure el pes de la crisi sobre els més febles i sí que hem de fer tots, estudiants, PAS i PDI, un exercici de reflexió sobre quins privilegis són incompatibles amb una universitat pública. Però fem-ho amb totes les dades damunt la taula i dient les coses pel seu nom. Per exemple, si cal que els directors renunciem al complement de càrrec, al sabàtic i a la reducció de docència, que s’argumenti i s’expliqui quin estalvi suposaria i es digui si estem renunciant a un privilegi o si estem fent un sacrifici. El que em resulta maniqueu és assumir que qualsevol ‘extra’ és un privilegi si ets PDI i un dret si ets PAS. Després segur que no ens posarem d’acord amb què és un dret i què un privilegi, però ho hem d’intentar pel bé de la UAB.

  22. Joan Gil Oliveras

    No tinc massa temps per debatre aspectes i temes que he tractat mil i un cops. Opinem diferent Eudald. I això és positiu. Jo veig les assemblees com les vaig experimentar. Tu ho veus diferent. Perfecte. Tu a les Assemblees i jo a ÈPICA; com és lògic.

    L’anàlisi i la valoració del treball s’hauria de fer atenent-nos a la història: les assemblees porten més anys funcionant que ÈPICA, per tant, és lògic que just després de les eleccions, hi hagi més activitat per part de la CAF que d’ÈPICA, a nivell extern, perquè a nivell intern ja t’asseguro jo que no parem ni un moment. La pluralitat, un valor positiu, s’ha de gestionar bé i això dedica temps; però com sabem que amb temps es pot gestionar bé, el dediquem a això de moment. Més tard, farem la feina que toca fer pels estudiants que no crec que vagi massa desancaminada a augmentar els espais de participació del moviment estudiantil (“més plural que mai”, com deia la Revista Campus Autònoma). En aquest número de la revista, es deia que ja es veuria si finalment EPA i JUNTS ens coordinàvem i finalment, tot i els problemes (escissió d’E-UAB) ho hem aconseguit. Certament això, de moment, no és cap èxit pel col·lectiu estudiantil però a la llarga si que ho serà. Estem doncs a l’inici d’un llarg camí, des del respecte a la CAF i a E-UAB, entenen doncs que si ens oposem a l’estatus quo estudiantil actual (SEPC), també ens oposem a l’establishment universitari actual (Rectora): sorgim com a alternativa crítica i constructiva i estem passos endavant. Jo posaré les primeres pedres i mica en mica aniré deixant llaurat el camí perquè d’altres puguin impulsar el projecte a nivell de campus, no és un “comiat” ja que encara em queda un any hàbil ben bo per fer feina entorn ÈPICA i més veient com la “refundació d’EPA” com a EPS ha estat un complet èxit amb un augment de participació, activisme, propostes i pressió institucional brutal, sempre des de la lleialtat als valors de la UAB.

    Tot i això volia comentar una frase: “a EPICA no s’hi pot entrar” -> quan tinguem estructurada cada facultat, ja no podràs dir això, i la veritat és que parleu des del desconeixement sobre el nostre projecte estudiantil.

  23. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    No vull entrar en la història de la CAF, ÈPICA i Estudiants UAB, però només un detall: en 25 anys d’història de l’assemblea de Lletres, encara esperem que redactin els estatuts (situació, que tot s’ha de dir, incompleix el reglament de la Facultat i, per tant, la situa en la il·legalitat). Potser amb les bodes d’or…

  24. Eudald

    Respecte els Estatuts de l’Assemblea de Lletres, aquí els tens:
    http://sites.google.com/site/plataformaunitariadelletres/Home/assemblea/propostes

    Pel que comentaves sobre la participació estudiantil, encantat que hi sigui i com més plural millor. Com bé dius, no ens posarem d’acord en la manera: jo defenso l’assemblearisme i tú un altre model que desconec.

    I, més enllà del comentari de les mocions que hem presentat i no ha fet l’ÈPICA, tinc la certesa que presentareu mocions de cara al proper Claustre.

    En aquest supòsit, no tinguis cap dubte que si són propostes acceptables pels estudiants la CAF hi votarà a favor. Ens movem per les propostes, no per les sigles. Igualment, crec que ÈPICA també ho va fer el passat Claustre, votant a favor la moció sobre el Reglament Franquista i estic segur que moltes altres, doncs sinó els números no quadren.

  25. Joan Gil Oliveras

    Respecte els Estatuts: “ESBORRANY” D’ESTATUTS DE L’ASSEMBLEA DE LLETRES.

    Respecte l’assemblearisme: d’acord amb aquest sistema que també usem a ÈPICA.

    Evidentment que ÈPICA va veure amb molts bons ulls la majoria de propostes de la CAF i estem oberts a cooperar per millorar les condicions d’estudi dels estudiants de la UAB i a que es mantingui el concepte de servei públic de la Universitat.

  26. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Eudald,
    Home, que no ens mamem el dit! Com bé diu el Joan, això és un esborrany i jo afegeixo: fet a cuita corrents com a réplica a la proposta del PULL (la principal tesi és que no cal tenir estatuts), que no s’ha discutit ni presentat en cap assemblea i que, evidentment, no s’ha votat. Pensa que s’ha d’aprovar en Junta de Facultat! Vaja, que faria el mateix paper com a estatuts el Deuteronomi.
    Per cert, ja té conya que l’esborrany es trobi a la web de la PULL i no a la de l’assemblea: tot un indici del valor que hi dóna l’assemblea!

  27. Joan Gil Oliveras

    Xapó Xavier, no ho hagués expressat millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén