Ara que la negociació dels pressupostos de la Generalitat està en marxa els partits recorren a metàfores i clixés de tota mena. N’hi ha una, de metàfora, que el rector Lluís Ferrer va encunyar a la UAB, el 17 de desembre del 2008, aviat farà tres anys: la metàfora de les ‘línies vermelles’. D’aquella data ençà, aquesta metàfora s’ha instal·lat al trist i adotzenat vocabulari dels polítics del país, d’una punta a l’altra de l’espectre, ja sigui per criticar l’atac als diputats, ja sigui per indicar els punts innegociables de la negociació dels pressupostos, ja sigui per criticar els bloquejos de les presons, ja sigui per indicar on no es pot retallar. Enmig d’aquesta atapeïda teranyina vermella, és just retre un modest homenatge a qui en una situació difícil va tenir una il·luminació lèxica que s’ha demostrat brillant.