El misèrrim finançament de la Universitat no és cosa nova. Feu-vos una idea del que passava al segle XVI, a veure si hi veieu paral·lelismes…

Carta dels paers al Rei donant -li compte de la necessitat de realçar l’Estudi, principalment en allò que concerneix el millorament dels sous dels catedràtics.
[Lleida, 19 novembre 1511]
Al molt alt ý molt poderós príncep, Rey nostre senyor: Lo Rector ý Universitat del Studi ý de aquesta sua Ciutat li scrivim molt larch per lo redrés e necesitat ocorre en dit Studi car per lo poch salari de les cadires los catredans no basten a sustentar-se e per ço los huns derenqueixen dites quadires prenent altres partits fora la Ciutat, asentant-se en altres parts, per los altres qui así aturen se han ajudar de advocations, per les quals són distrets ý perturbats en lo exercici de dit Studi, e nosaltres no·ls podem forçar com volríem de la continuació de les liçons, attès de la poquedat dels salaris de dites cadires, e vént la diminuitio de aquest Studi procehir de así, per hon aquesta Ciutat reb grandíssim gran dany, per ésser dit Studi lo principal membre de aquella, havem pensat entre tots convendrie molt redreçar-se e prosperar. Per ço supliquam sa real Magestat vulle donar fe e crehença a la sobredita letra li fa dit Studi, lo contengut de la qual no curam replicar per no dar-li fatigua, pus millor de nosaltres som certs entén lo benefici que del augment de dit Studi ha de sortir en aquesta sua Ciutat encara a sos regnes sols.
Li besen les mans humilment, suplicant la santíssima Trinitat ab pròspera larga vida son real stat aumente e prospere.
De Leyda, a XVIIII de noembre MD e XI
D. V. R. Magestat fidelíssims vassalls, los pahers e prohòmens de Lleyda.

Potser ens aniria millor amb l’inefable ministre Wert si els rectors acabessin els seus documents i manifestos amb “Li besen les mans humilment, suplicant la santíssima Trinitat ab pròspera larga vida son ministeri aumente e prospere.” (En castellà, per descomptat!)