Com era previsible, la capella de la UB va quedar petita per aplegar tots l’assemblea extraordinària de PDI i PAS de les universitats catalanes (és un dir, perquè no hi ha assemblea ordinària ni assemblea ni res de semblant): 150 persones. Les reivindicacions, molt respectables, evidentment, no cal que us les digui: moratòria, molt debat, amb l’afegit que exigeixen que dimiteixi tothom. Evidentment, cap proposta alternativa (esclar que no els paguen per fer propostes, això és cert: ho han de fer els gestors i els polítics), a part de fer un ús pervers del llenguatge farcit d’acusacions velades que faria les delícies de Goebbels. Algunes perles del “Comunicat a ran dels fets del 18M”:

agressions del “lobby pedagògic neoliberal” que censura ideològicament els plans d’estudi a través d’agències

es brutals càrregues dels mossos d’esquadra al llarg de tot el dimecres 18 de març, justificades a partir d’informacions falses i deliberadament amplificades

les informacions esbiaixades d’alguns mitjans de comunicació, que haurien de garantir una informació acurada i èticament responsable.

Aquestes protestes tenen un origen polític, motivat pels dubtes i dissentiments de fons que provoca una pla de reforma de les universitats públiques

El recent desallotjament de l’edifici del Rectorat de la Universitat de Barcelona és una expressió d’aquesta erosió de les llibertats col·lectives dins de les universitats.

Evidentment, cap cita de les coaccions i amenaces a les Facultats, del sabotatge de les classes reglades, que evidentment no entren en la seva categoria de les ‘llibertats col·lectives’ ni de la “lliure circulació, i reunió de persones, oberts al debat científic, cultural i polític i a la plena creativitat intel·lectual”.