Sovint es parla de les faltes d’ortografia com si fos un drama nacional, la qual cosa és com a mínim exagerada. Ara, sí que s’han de mirar com un símptoma que pot denotar algun problema més profund. Un problema bàsic és la falta de lectura, que fa que no tinguem una imatge de la paraula, la qual cosa ens porta a cometre barbaritats. Per exemple, la majoria dels meus estudiants de primer de Traducció i Interpretació no han llegit mai la paraula bonhomia (van fer Carner al batxillerat?), altrament no haurien transcrit la paraula (aparença) bonhomiosa d’aquestes maneres:

volomniosa, bonomiosa,voluminosa, bolonyosa, volumiosa,volumniosa, volomiosa, volumniossa, vonuminosa, volumiosa, bonoviosa.

Falta de lectura i de vocabulari, sens dubte, però un mal que té remei. El que ens hauria de preocupar més de les faltes d’ortografia és la falta de reflexió bàsica sobre la llengua que denoten, com en la imatge que us adjunto. No cal ser un geni per saber que casolà està emparentat amb casa (i no pas de cassola!). Una mica de reflexió sobre les relacions morfològiques entre mots hauria evitat aquesta cagada.