Ahir, el Salvador Cardús parlava a la Vanguàrdia de la política en 3D, fent una metàfora que volia destacar la complexitat de la vida política en concret i de la societat contemporània en general. Concloïa que, en temps d’enorme complexitat i crisi, cal que els governants s’expliquin encara millor i diguin clarament si el que fan ho fan per necessitat, per convicció o perquè el país ho exigeix. Ell ho diu millor, esclar:

“El discerniment de la profunditat de camp de cada gest polític és una gran dificultat de l’anàlisi política actual, si es volen fer interpretacions correctes de gestos aparentment contradictoris. Per això, també és molt important que les decisions del Govern assenyalin clarament en quin pla es mouen. És a dir, que el Govern s’expliqui i ens digui sense embuts i amb tota cruesa què fa per arribar a final de mes, què fa per evitar l’espoli i què fa atenent-se al futur. És a dir, què fa per necessitat, què per voluntat pròpia i què perquè el país li ho exigeix.”

Canvieu ‘país’ per ‘Facultat’ i entendreu què crec que hem de demanar al Deganat, ara i en el futur. No badem, doncs, i no caiguem ni en el desànim ni en el populisme pseudorevolucionari, que s’esgota en les consignes del resistencialisme i el greuge. Proposem, confrontem les propostes i discutim sobre idees, però també sobre les coses més concretes. Rellegim Sartori i que l’ètica de la convicció vagi de la mà de l’ètica de la responsabilitat i ens eviti de caure en fanatismes abstractes ni en tacticismes de baixa volada.