Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

La certesa en un món canviant

En aquest món canviant i complex (‘líquid’, que diuen els esnobs), tots necessitem alguna certesa, alguna pedra sòlida en què construir-nos l’existència diària. Jo en tinc una que em dóna fermesa i m’empeny a continuar endavant: sé amb una certesa immutable que la prova de català de la selectivitat serà sempre més difícil que la de castellà. Els diaris ho confirmen any rere any amb una solidesa que desafia qualsevol escepticisme. Enguany era Oller i un article de Presència (res de poetes hermètics, com Carner!), però l’any vinent podria ser la revista dels súpers. Amb la seguretat de les certeses immutables, sé que no arribaré a veure publicat mai que la prova de castellà (sigui el BOE o una novel·la experimental) va ser més difícil que la de català. Espero almenys no veure que ja no val la pena fer la prova de català perquè ningú l’entén, però d’això ja no en tinc cap certesa.

Anterior

Transferència del coneixement i vergonya

Següent

La lírica de la indignació

  1. esticdacord

    Perquè dius que això de líquid ho diuen els esnobs? Trobo que si feies referència les definicions de líquid d’en Zygmunt Bauman estem parlant de filosofia contemporània i no pas de gafes de pasta, indie, i polos de tres colors.

    Sobre la selectivitat… trobo que tens raó.

  2. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Això de la modernitat líquida de Bauman és un metàfora que ha tingut èxit (d’aquí l’esnobisme), però no acabo de veure que serveixi per res més que parlar d’una societat canviant i en evolució constant: un mot nou per a un concepte antic. Poèticament pot tenir un interès, però no crec que aporti un coneixement més aprofundit de la realitat social. Els postmodernistes se’n van fer un fart d’inventar-se ‘conceptes’, però al cap i a la fi, les acampades fan servir els conceptes de sempre: propietat privada vs. col·lectivització, gestió privada vs. nacionalització, estat potent vs. estat feble, etc. En qualsevol cas, jo reduiria la ‘liquiditat’ a l’àmbit de la sociologia (o de l’economia financera) i no parlaria de filosofia contemporània.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén