En general, a les eleccions molta gent es queixa que no sap a qui votar. La UAB és un cop més capdavantera i ha portat aquest dilema de la societat democràtica contemporània a l’extrem: la candidatura anònima. En una iniciativa alternativa i revolucionària, avui hem rebut al correu institucional la presentació de la candidatura fantasma a rectora (música d’orgue sinistre) “La Nova Universitat Pública, la nova UAB” (sense l’adjectiu ‘unitari’!).

Després de llegir les propostes (que podria assumir la CGT-PUDUP sense canviar-ne una coma), pots anar a un blog fantasma (amb un fons negre que et deixa acollonit) on desenvolupen el tema amb gran profusió de ‘totes i tots’. Finalment, després de cercar amb molta cura, pots veure la cara de la candidata (serà una dona, atesa la clara vocació antipatriarcal de la candidatura):

Candidata a rectora

Hom podria pensar que s’amaguen per no espantar (la síndrome del fantasma de l’òpera), però jo estic convençut que defugen el protagonisme, no creuen en la representació personal i es volen centrar en les propostes, però no em feu gaire cas, que el sabàtic em té les neurones alterades.