Les eleccions més apassionants de la història de la UAB ja tenen un guanyador: Ferran Sancho, que ha obtingut un 55,53% dels vots ponderats, davant del 44,47% de Pere Solà. Cal felicitar el Ferran Sancho i animar-lo a treballar amb optimisme per redreçar la nostra universitat i no només econòmicament. Si alguna cosa ens han ensenyat aquestes eleccions és que tenim una comunitat universitària dividida i amb postures cada cop més antagòniques i solipsistes. Si analitzem (superficialment) els resultats, Sancho ha arrasat entre el PDI (sectors A i B) i Solà entre els estudiants i PAS, que ja feia temps que havien establert una col·laboració tàctica en el Claustre. I és que cap dels dos candidats ha pogut o no ha sabut oferir un model d’universitat que tots poguéssim compartir. Això no pot ser bo i cal demanar al nou rector que s’esforci per fer compatibles demandes laborals ben legítimes del PAS amb exigències acadèmiques del PDI sense posar el carro davant dels bous, esclar: la tasca del PAS és fonamental per fer funcionar la universitat, però, a diferència de la del PDI, no és un objectiu, sinó un instrument vital per complir la missió acadèmica de la universitat i cal, doncs, que s’articuli en funció d’aquest fet. També cal demanar-li que s’esforci per fer compatibles les demandes justes dels estudiants amb les necessitats de la UAB en el seu conjunt, sense caure en col·leguismes ni en debats bizantins. Res d’això no és fàcil i ni tan sols tinc clar que sigui possible, però crec que és el moment de tirar tots del carro en la mateixa direcció i de prendre decisions, amb seny i calma, però també amb fermesa i valentia. Llavors, estic segur que ens en sortirem.