Avui hi havia sessió del Consell de Govern, el màxim òrgan de govern de la UAB. Hem començat a dos quarts de deu i hem plegat a les cinc, amb mitja horeta per menjar un parell d’entrepans i alguna croqueta. Una sessió, doncs, de set hores. Déu n’hi do.

Ara, no tothom treballa igual. Els representants dels estudiants, per exemple, han escoltat l’informe de la rectora, han fet dos intervencions defensant el model de Festa Major de la UAB i denunciant els acomiadaments de les dues treballadores de Océ i han tocat el dos. La resta de coses (nous títols, normatives de empreses de base tecnològica, composició de les comissions del Consell de Govern, entre d’altres), no els devien interessar ni devien creure que estaven allà representant algú que podia tenir interès en aquells temes.

Alguns representants del PAS, el Carlos Alonso, en particular, s’han encomanat del virus dels comunicats i de les actituds victimistes dels nostres assemblearis. Després d’esgotar i depassar el minut fixat per a la segona ronda d’intervencions amb divagacions, quan la Secretària General l’ha tallat, s’ha enfadat i s’ha queixat durant un parell de minuts més i tot ofès se n’ha anat com si fos un màrtir de la llibertat d’expressió. Sorprèn aquesta reacció, perquè no tenia raó i, a més, disposava d’un torn obert de paraules al final, però com que segurament deu fer jornada intensiva, no es devia voler quedar fins tan tard. I així, per una rebequeria no s’ha llegit el comunicat i un parell de consellers s’han estalviat cinc hores de Consell.

A més de les anècdotes, dues notícies. La majoria de les intervencions han denunciat que la Festa Major ha degenerat fins a convertir-se en una excusa per fer gresca (música, alcohol i drogues: una trentena d’intoxicacions alcohòliques i/o psicotròpiques), produir gairebé vuit tones de residus i que alguns grupets facin una mica de calaixet per a les seves activitats extrauniversitàries, sovint venent productes sense les necessàries garanties sanitàries. A canvi, la UAB s’hi gasta gairebé 300.000 euros, sense comptar les despeses de reparació de pintades i destrosses diverses (ja no parlo de la fressa inhumana que comença el dia abans). Evidentment, no és un model sostenible i encara menys en l’actual context de crisi. Cal repensar el model i destinar part d’aquests diners a coses més urgents.

La segona notícia és el nou pressupost de la UAB, que fa posar la pell de gallina. A veure si amb el nou model de finançament aconseguim que obri el puny el senyor Huguet, perquè anem abocats a la fallida. Una curiositat, retallant un 15% als pobres (departaments, centres), s’ha aconseguit reduir el pressupost 1 milió d’euros (sobre 332)! I és que les despeses més importants, les de personal (210M) i les de serveis diversos (62M), no són reduïbles i s’incrementen any a any. També s’ha de dir que els departaments ens hem d’estrènyer el cinturó per pagar les despeses dels nous vicerectorats i el petit augment de les despeses del Consell Social. Poc estètic, certament.