Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Esprais amb correctors ortogràfics

Una de les empreses spin-off de la UAB ha desenvolupat en col·laboració amb el SEPC i l’IEC un nou esprai de pintura que incorpora un corrector ortogràfic. D’aquesta manera, segons declaracions de l’investigador que encapçala el projecte (que prefereix mantenir-se en l’anonimat per evitar ser reprimit pel rectorat) “es vol evitar la mala imatge que donen de la UAB en general i de la Facultat de Lletres en particular les pintades plenes de faltes d’ortografia. Mireu, per exemple, la pintada feta a la pujada de Lletres cantonada amb l’entrada de Psicologia: “No vam nèixer per resistir, vam nèixer per vèncer”. Amb el nostre invent, aquestes aberracions seran cosa del passat i faran compatible la lluita estudiantil amb la correció lingüística que s’espera d’un Campus d’Excel·lència Internacional.” Encara s’està estudiant la comercialització del producte, però sembla que es podrà adquirir amb descompte si s’acredita l’afiliació al SEPC.

Anterior

Novetat esperada

Següent

Enclaustrat

  1. Eudald

    suposo que després d’aquesta autèntica ximpleria que has dit no tindràs la gosadia d’escriure al teu bloc amb faltes d’ortografia. Em preocuparé de fiscalitzar-ho, doncs veig que l’estil provocatiu és la teva manera de fer

  2. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Eudald,
    Sí, l’estil provocatiu és marca de la casa. Per exemple, jo em preocuparia de fiscalitzar primer els teus textos: el ‘doncs’ causal que fas servir “Em preocuparé de fiscalitzar-ho, doncs veig que l’estil provocatiu és la teva manera de fer” no és correcte. Un ‘perquè’ faria el fet. El consell lingüístic és de franc.

  3. Frederic

    Eudald, per “ximpleries” algunes de les coses que escriuen alguns estudiants (potser tu mateix) que us deveu pensar que sou com l’Alícia en el país de les meravelles. I a més, ser reivindicatiu -com es pretén amb certs textos en les parets, no ha d’implicar a la força dues qüestions que sembla que als seus autors (potser tu mateix) us entossudiu en oblidar:
    – primera, “reivindicar” no ha de significar embrutar espais públics (per pintar fes-ho a les parets de casa teva);
    – segona, i més important perquè lliga amb el sentit de la intervenció del Francesc Xavier, “reivindicar” no significa ser un analfabet. No és molt complicat avui dia, saber com s’escriuen certes paraules. Quin mal està fent l’ESO!!

    I per acabar-ho d’adobar, parlant de ser provocatiu, què vols que et digui? certs col.lectius d’estudiants (potser tu hi ets inclòs) sí saben molt bé què vol dir aquest adjectiu.

    Fiscalitza’m per si se m’ha escapat alguna falta d’ortografia. Tot podria ser ja que no hi ha ningú perfecte, i jo menys encara. Salutacions cordials a tots dos.

  4. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Frederic,
    Ja veus que les persones van canviant, però algunes coses es mantenen inalterables.

  5. Eudald

    Frederic i Francesc Xavier,
    òbviament no sóc jo la persona que escriu el català més correcte segons l’IEC ni segons cap acadèmia reconeguda. Però jo no em dedico a fer sorna dels que escriuen amb faltes. Aquí rau la diferència.

    Pel què dius, Frederic, el teu discurs paternalista no aporta gaire de nou als ja massa vells discursos moralistes de sempre. “Pinta a casa teva” i frases que ja s’han convertit en part del refranyer popular. Cal ser més original en la crítica.

    No per defensar una actuació cal haver-la realitzat, suposo que en això estem tots d’acord. Jo no defensaré aquestes en concret, sinó totes les pintades del món. Tots sabem en quin món vivim i no és de rebut totes les contrarreformes que estem patint en aquest país: des de Bolonya fins la reforma laboral i la propera reforma de les pensions. En un context com aquest, a mi les pintades no és que no em preocupin sinó que em semblen 100% necessàries. Que s’embruten les parets? D’acord, però a vegades és l’única eina de lluita en una universitat on fa temps que s’ha perdut la llibertat d’expressió: la censura que practica el Rectorat arriba a límits surrealistes.

    L’agitació als carrers, ja sigui en forma de pintada, de pancartes o cartells a les parets és necessària per comunicar des dels grups minoritzats a la resta de la comunitat les nostres reivindicacions. S’ha fet, es fa i segurament es farà sempre, doncs la censura institucional sempre va a més. Jo mateix tinc 3000 € en multes a la ciutat de Mataró per enganxar cartells amb cinta adhesiva. Multes que, òbviament no penso pagar, doncs una cosa és la llei i l’altra n’és la seva legitimitat.

    Així doncs, legitimitat total per part dels estudiants que lluiten i incompleixen les lleis injustes. La injusta llei que diu que no es poden enganxar cartells ni pancartes a la UAB ha de ser resposta amb més cartells i pancartes que mai.

    I aquesta és la nostra manera de pensar i de fer. I si no esteu d’acord, sempre podeu organitzar el vostre moviment socio-polític.

    Per cert, demà dijous hi ha la manifestació en contra les retallades a la UAB. Espero que hi hagi molta gent, cartells, pancartes i, per descomptat, agitació.

  6. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Eudald,
    Ja veus que som sorneguers de mena. Cal tenir una mica de sentit de l’humor, home! Jo encara em diverteixo amb aquelles originals paròdies de cartells de pel·lícules que es van exposar durant l’ocupació de Lletres.
    Ara, si això de l’ortografia et sembla una anècdota, a mi em sembla una deixadesa molt criticable en un estudiant universitari que se suposa que ha rebut una escolarització en català i que ha passat la selectivitat i que està fent una carrera a càrrec dels pressupost generals. Cal ser molt crític amb els professors que són analfabets en català i també amb els estudiants: altrament caiem en el paternalisme (o maternalisme) de perdonar els pobrets estudiants. No és el meu cas.
    Deixant de banda la qüestió lingüística, no m’agrada que s’empastifin les parets, però si això us ha de fer sentir més combatius, endavant noi, que ja pagarem la neteja (perdó, la censura). Per cert, un suggeriment en la línia comunicativa: a veure si pots fer que els teus companys de l’assemblea de lletres pengin menys papers, els treguin quan l’acte ja hagi passat i actualitzin el bloc de l’assemblea, que està sense tocar des del 25 de gener. Potser em diràs que és la censura…
    No aniria malament que s’hi anunciessin les assemblees, que s’hi pengessin les actes i els acords o que un dia s’hi pengés un vídeo d’una assemblea. Ja sé això de la transparència i la difusió de la informació no forma part de la moda assembleària, però us toca adaptar-vos al segle XXI.
    Bé, confio que avui us ho passeu molt bé amb els cartells, les pancartes i la pintura que us paga (en part) la universitat que tant us reprimeix i censura.

  7. Frederic

    Eudald,
    Em reitero en la idea que ser combatius i crítics amb el sistema no implica cometre faltes de ortografia en els missatges que feu servir d’eslògans. Jo tampoc sóc el nou Pompeu Fabra però procuro escriure be, sobretot si es tracta de missatges fets públics després. Òbviament, quan veig algunes parets empastifades (perdó, transformades en plafons reivindicatius) amb textos que de vegades semblen d’un estudiant de primària me’n faig creus del nivell educatiu dels estudiants que rep la Universitat. I si bé podríem parlar de les multes per les pintades, no dubtaria mai a posar-les per escriure malament. Et recomano veure una escena de la pel.lícula La vida de Brian sobre com un grup de soldats romans castiguen uns reivindicatius jueus a escriure no sé quantes vegades el seu text contra els mateixos romans en la paret que estaven empastifant. És boníssim i com diu en Francesc Xavir, cal tenir en tot una mica de sentit de l’humor (i un diccionari a ma tampoc vindria malament).

    I ja posats, també estaria bé que el bloc de l’assemble d’estudiants de lletres es reactivés de tant en tant. No us penseu que només el segueixen alguns estudiants. Els professors també n’estem interessats. No pensis que “passem” de vosaltres i les vostres inquietuds. El que passa és que ho mirem des d’una altra perspectiva.

    A10.

  8. Joan Gil Oliveras

    “Multes que, òbviament no penso pagar” Eudald, m’has recordat a una entrevista de Ana Rosa Quintana a Enric Duran preguntant-li “tornaràs tots aquests diners?” i ell flipant “no, clar que no”. Res, que m’ho ha recordat: el vídeo està penjat al Youtube i l’aplaudiment posterior del públic amb la mala lluna de la Quintana és moment APM.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén