La tesi d’Enric Vallduví (The Informational Component) ens va mostrar la importància de la manera com transmetem el contingut semàntic i que el català recorre a estructures sintàctiques específiques, com ara la dislocació, per marcar la naturalesa informativa dels constituents. Això ve a tomb perquè l’altre dia vaig trobar aquest anunci d’un banc:

bankinter

Quan el vaig llegir, vaig notar que hi havia alguna cosa que no em quadrava. No era un problema lèxic ni gramatical, sinó informatiu: les croquetes no són on haurien de ser i això fa que l’oració sigui informativament estranya en el context. El que es vol destacar és el jo, que és l’element focal (‘no necessites les paelles, perquè ja et cuino jo’), però no pas les croquetes (‘no necessites les paelles, perquè ja et faig les croquetes’ quedaria ben estrany). Per tant, la solució més natural hauria estat:

Per a què vols paelles, si sempre te les faig jo, les croquetes!