Ja tenim resultats dels referèndums de la UB i la UPF sobre la moratòria en l’aplicació de l’EEES: un 93% a favor a la UB i un 80% a la UPF. La participació el 20% en tots dos casos (idèntica que al referèndum de la UdL o al referèndum de tres dies de la UAB: quina coincidència!). És prou significatiu que una important minoria dels estudiants diguin que cal aplicar una moratòria indefinida a l’EEES i s’haurien de tenir en compte els seus arguments i els seus raonaments i negociar les seves alternatives i programes concrets: és un deure democràtic. Tot i això, vist el paper que fan els antibolonya a la Taula Nacional per la Universitat Pública, seguirem en el tot o res a què ens tenen acostumats: o s’accepten totes les nostres reivindicacions o sou uns antidemocràtics sense capacitat de diàleg ni de negociació.
Ara, una segona reflexió: ¿és el 20% el sostre del moviment antibolonya? ¿Com és que des del novembre, en plena efervescència ocupacional no s’ha modificat gens la franja de suport al moviment? ¿Esperen remuntar en les enquestes amb propostes com les de l’assemblea del dia 23 de febrer? ¿Si en una assemblea de menys de trenta persones es van fer quatre propostes diferents d’actuació, podem esperar una alternativa estructurada, detallada i madura o simplement la repetició de consignes?