Profeta_Noe2 scale
Ja fa temps que tenim les televisions ocupades per economistes i, especialment, per un subgrup d’aparença estrafolària i amb tirada a predir catàstrofes i a acollonir el personal. Ahir, per exemple, a la tertúlia de 8 al dia, l’ubic Gonzalo Bernardos es va dedicar a aixafar-li la guitarra a un representant del gremi de transportistes que venia a parlar d’una victòria als tribunals. El pobre home va arribar content i se’n devia anar amb una depressió de cavall.

Jo miro de no escoltar-me’ls gaire per un motiu de consciència: són els nous (tele)predicadors. Noteu que si abans eren els cures que ens acollonien des de la trona amb les penes de l’infern ara tenim aquesta gent que es dedica a recordar-nos les misèries que ens esperen en aquesta vall de llàgrimes. I el més greu de tot plegat és hem sortit perdent perquè no ens donen cap esperança ni per a aquest món ni per al següent…

Com deia l’acudit d’aquell basc: “Miri mossèn, si s’ha d’anar l’infern, hi anirem, però no ens acolloneixi”.