Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Els eufemistes

Cada dia, camí del col·legi del nen o de tornada, passo un davant de la Sala Tallers del TNC, on s’anuncia una obra de teatre de Jordi Oriol: Eufemistes. I malgrat que ja no està en cartell, no pot ser més actual: sembla que les televisions i les ràdios estiguin ocupades (amb k?) per eufemistes. L’altre dia sentia al Telenotícies una notícia sobre la preocupació del tercer sector per les persones en risc d’exclusió social i em vaig sentir frustrat. Després van explicar que un expert o un responsable polític es mostrava il·lusionat perquè el sistema educatiu català tenia molt de marge per a millorar i em va començar a pujar la mosca al nas. Després va ser el ministre Montoro que ens va assegurar que no ens estan apujant els impostos, sinó que ens caurà una “ponderació per afavorir el creixement i la creació d’ocupació” i ja em van treure de polleguera. Què m’estan explicant? Es pensen que em mamo el dit o que sóc massa sensible per afrontar la realitat sense edulcorants ni circumloquis? Tant si pretenen daurar-me la píndola com si em volen evitar un disgust, tinc motius per exigir que parlin pla i català, sense eufemismes ni paraulotes buides i lletges. I si ja no podem dir pobres als pobres, ni marginats als marginats, ni fracàs al fracàs, ni collonades a les collonades, aleshores que ens ho facin saber, però sense eufemismes.

Anterior

Les eleccions més apassionants

Següent

Castalia ELE

  1. pep

    Demanes massa, Xavier: el Montoro clar i CATALÀ? Ben clar, però, va ser l’altre dia distingint entre estats naturals i artificials. Ressuscita la unidad de destino en lo universal…

  2. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Pep,
    Recorda que fins i tot l’Aznar parlava CATALÀ (encara que no gaire clar i en la intimitat, potser millor en minúscules, doncs)!
    Quins temps, sí! Sembla que va ser ahir que Fraga encara campava pel senat i ens trobàvem ‘al borde del abismo’. Llavors ja vam fer ‘un paso al frente’, com ara, amb la política de ‘terra cremada’ de Mas-Colell… Això sí, aquest home sí que parla clar i català: tisorada!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén