Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Els candidats es presenten

Avui hem rebut a través del correu institucional un missatge de cada un dels quatre candidats a rector. Avui no entraré en la retòrica interna dels textos, sinó que em centraré en l’encapçalament, que no coincideix en cap candidat:

Arboix
Benvolgudes i benvolguts companyes i companys,

Coll
Benvolguts i benvolgudes:

Sancho
Benvolgudes, benvolguts,

Solà
A tota la comunitat universitària, estudiants, personal d’administració i serveis, investigadors i docents:

Dos breus comentaris. D’una banda, sorprèn que l’únic qui no desdobla en masculí i femení (a l’encapçalament, ja parlarem del cos del text, ja) sigui el candidat ‘alternatiu’ i d’esquerres: això demostra que les beneiteries de la correcció política no tenen límits ni aturador! A més, cal recordar als ‘desdobladors compulsius de gènere’, que tampoc cal fer-ne un gra massa i convertir una salutació en un trencaclosques gramatical. Si ens hi posem, podem acabar dient “les i els nenes i nens precioses i preciosos”, però a risc de no entendre un borrall del que llegim o mirem de llegir. A l’equip d’Arboix, em permeto de recomanar-los circumspecció i no embolicar la troca gramatical, que prou amarga és la realitat per afegir-hi bilis gramatical.

De l’altra, m’agrada veure que el candidat Solà ha captat l’essència del sistema de castes (estaments, en diuen) universitàries (aquí hi podria posar un ‘universitari’ per fer el text més arboixà…) i l’ha arranjat segons la seva importància:

      sense estudiants, ens tanquen la parada, com ja va dir Ortega (el filòsof primer, la vicepresidenta, després), per tant al davant de tot;
      sense PAS la universitat no funciona (com no deixen de recordar-nos-ho): si no ens obren la porta de l’aula o, millor dit, si no ens donen la clau perquè ens obrim la porta de l’aula, la cosa no rutlla, per tant els segons;
      sense els investigadors, no tindríem projectes de recerca i no podríem cobrar el cànon corresponent (‘impost revolucionari’ en diuen alguns), que ens salva de la bancarrota, per tant els tercers;
      sense els docents, els estudiants serien més feliços, el PAS viuria més tranquil i els investigadors tindrien més espai per a la recerca, per tant, els últims o directament al carrer.

Anterior

El camí a l’excel·lència educativa passa per Andorra

Següent

A Linguistic Bibliography in Bibtex

  1. pep

    Excel·lent, Xavier.

  2. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Pep,
    És que l’autònoma és un terreny fèrtil de ments preclares (i no parlo de mi).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén