Heus aquí les dues definicions del novíssim Diccionari Normatiu Valencià que han fet emprenyar els ‘defensors del valencià’ del PP:

català -ana [katalá]
1. adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de Catalunya.
2. m. LING. Llengua romànica parlada a Catalunya, així com a les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó, la ciutat sarda de l’Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià.
3. m. LING. Varietat d’esta llengua parlada a Catalunya. Català occidental, català oriental.

valencià -ana [valensiá]
1. adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de la ciutat de València o de la Comunitat Valenciana.
2. m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català.
3. m. LING. Varietat d’esta llengua parlada a la Comunitat Valenciana. Valencià septentrional, valencià central, valencià meridional.

És una llàstima que s’hagin hagut d’empassar això de ‘Comunitat Valenciana’ en comptes del vetat País Valencià, però paga la pena.