Segueixo les notícies esfereïdores sobre l’assalt de l’exèrcit marroquí al campament saharià als afores d’al-Aiun. Una salvatjada, segons sembla. El qualificatiu és moderat, però és el que es veu per la xarxa. El punt que volia comentar és justament això, la qualificació. Si l’exèrcit no hagués estat el marroquí, sinó l’israelià, ara es parlaria de ‘genocidi’, ‘crims contra la humanitat’, etc.
Noteu el títol de la xerrada anunciada al Facebook del 2 de febrer del 2009:

‘Comunitat Internacional i Palestina. Podem Aturar l’Apartheid i el Genocidi’ a càrrec d’Andrew Feinstein, Stephane F. Hessel i Albert Caramès. Ells parlaran sobre estratègies de Boicot i sancions internacionals a l’estat d’Israel i sobre els tractats de comerç d’armes entre Espanya i Israel.

De moment, hi ha poques concentracions espontànies i cap manifestació organitzada demanant el boicot a Israel ni veurem cap xiulada a un cantant marroquí (no dic una cantant marroquina perquè no em sona que n’hi hagin gaires). Tampoc he escoltat ningú demanant de trencar, per exemple, les relacions de Catalunya amb el Marroc. El més dur que he vist és:

Finalment, la coalició [=PSM i Iniciativa Verds, XV]ha reiterat la seva exigència d’una actuació ràpida i contundent que pari les agressions i aclareixi els fets.

Prou suau, em sembla, si ho comparem amb el que trobem a la xarxa sobre el ‘genocidi’ de Gaza. Noteu, a més, el matís gens innocent que apareix quan es parla de la responsabilitat de la monarquia marroquina i no pas del Marroc (la responsabilitat sempre és d’Israel, no pas del seu govern).

Ja m’imagino que això em sembla contradictori perquè dec ser un sionista, però demanar coherència no hauria de ser un crim.