Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

El català com a llengua estrangera: eines i estratègies

No hi ha cap dubte que la nostra societat és cada cop més diversa i plurilingüe (tot i el nucli dur de castellans monolingües empedreïts, convençuts de parlar la llengua universal) i caldrà formar els futurs professors de català per gestionar aquesta realitat. El Departament de Filologia Catalana, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull fa uns quants anys que ofereix el curs de postgrau intensiu El català com a llengua estrangera: eines i estratègies, que pretén facilitar l’accés dels llicenciats en Filologia Catalana a l’ensenyament de català per a estrangers, especialment en lectorats a l’estranger i en els centres del consorci de normalització lingüística. Ja hi ha oberta la preinscripció.

Anterior

Les notícies no són el que eren

Següent

Nombres catalans?

  1. Rafa

    Ah… però… el català interessa a algú, fora de Catalunya? No interessa ni al 60% de gent que viu a Catalunya… vostè vagi per segons quins barris de Santa Coloma o Badalona o Sabadell i a veure quanta gent pel carrer enraona en català…

  2. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Rafa,
    Doncs si sabessis l’interès que hi té el nostre govern… Un exemple: les universitats catalanes oferim al màster de secundària entre 6 i 12 crèdits de llengua catalana i literatura i la nostra especialitat està compartida amb castellà. Al País Valencià, governat pel PP, tenen especialització pròpia i, per exemple, la Universitat d’Alacant ofereix 44 crèdits de català. No calen més comentaris.

  3. Rafa

    Sens dubte, no calen. Ara bé, cal consolar-se pensant que si el llatí és una llengua morta que durant segles ha gaudit de gran prestigi, al català li succeeixi el mateix. Potser l’any 3890 el català és objecte d’estudi en el món de l’arqueologia, i pocs acadèmics l’arriben a dominar decentment. Conec gent a la que això li faria certa gràcia…

  4. Rafa

    Ep! Per cert… que jo sóc dels qui penso que el plurilingüisme, la muticulturalitat o la interculturalitat assassinaran el català. Només un cec no ho veu. Que consti. I si per evitar-ho cal començar a traslladar segments demogràfics aliens que han arribat aquí en els darrers 50 anys, fora del país, cap problema. A Catalunya li sobren pel capbaix uns 3 milions de persones, perquè som un territori petit, farcit de muntanyes, amb recursos naturals esgotadíssims i una densitat de població brutal a Barcelona i rodalies. Això no pot seguir a aquest ritme.

    Em penso que a hores d’ara és l’única solució… expulsar gent, o tenir menys fills, o fer que els qui han vingut de fora deixin de tenir-ne… però qui s’atrevirà a posar-li el cascabell al gat…?

  5. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Rafa,
    El problema del català no són el xinès o l’àrab, sinó el castellà. A Holanda no estan amoïnats perquè l’holandès desaparegui, perquè no ha de competir. Si ho compares amb Flandes o el Québec la cosa canvia. I és que els immigrants són prou espavilats per veure que el que han d’aprendre no és català sinó castellà, que és més útil.
    Bé, si abans de jubilar-me m’ajunten amb els companys de llatí i fem un departament de llengües mortes, què hi farem. Potser llavors els anarcopijos voldran estudiar català en comptes d’esperanto.

  6. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Rafa,
    La teva proposta de deportacions em sembla un estirabot. No crec que Holanda o Suïssa, que són de mida petita i amb més població tinguin cap problema ni es plantegin deportacions massives. Amb la situació que tenen, per exemple, al Kirguistan aquesta mena de ‘solucions’ semblen fora de lloc (no desentonarien a Interconomia, per exemple).
    Ara, la immigració s’ha de regular i cal tenir una política clara i no caure en la ingenuïtat de creure que podem mantenir indefinidament un mínim estat del benestar amb els recursos limitats que tenim.

  7. Rafa

    Bé, si és que queden recursos d’aquí a 50 anys. Pel què fa a la llengua, jo crec que el castellà també en surt perjudicat, de la immigració. Conec immigrants que porten anys aquí i ni el parlen ni l’entenen, i els seus fills nascuts aquí -magribins, eslaus i xinesos, sobretot- tampoc el dominen gaire bé. La gent pot aprendre una llengua per interès propi, però sempre s’acaba imposant la materna. I no oblidem que l’arab o el xinès o el rus són llengües de futur, de milionsde parlants. És perfectament lògic que fins i tot hi hagi catalans que l’hagin d’aprendre per al dia a dia a la pròpia Catalunya del 2097, posem per cas. Personalment repeteixo: o moviment de població forçat, o se’ns mengen en menys de dues dècades. No considero que això sigui tremendisme, però si vols fem una aposta. Jo crec que potser ho arribaré a veure.

  8. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Rafa,
    Que ens tocarà aprendre xinès o àrab per fer-nos entendre a classe, ja ho tinc clar, ja. Jo he començat a estudiar una mica de xinès i vaig a practicar a un restaurant molt bo: la lletra amb ànec a la cantonesa entra millor!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén