Llegeixo amb astorament una notícia del 3/24:

Escaldes-Engordany
Proposen acomiadar una mestra d’Andorra pel nivell massa alt dels seus alumnes

Un inspector del ministeri d’Educació ha aconsellat l’acomiadament d’una mestra d’Andorra perquè els seus alumnes tenen un nivell massa alt pel que correspon a la seva edat. Els pares i mares del centre s’han mobilitzat per evitar que la mestra perdi la feina.

La docent treballa amb un grup d’alumnes de 4 anys de l’escola espanyola d’Escaldes-Engordany. L’inspector n’ha proposat l’acomiadament en comprovar que els petits, amb només 4 anys, saben llegir, comencen a escriure i també ja són capaços de sumar i restar.

L’acomiadament estaria avalat per la direcció del centre. Els pares i mares i el col·lectiu de professors de l’escola s’han mobilitzat perquè la mestra no perdi la feina. Ho han anat a reclamar a la Conselleria d’Educació de l’ambaixada espanyola, que s’ha compromès a garantir el control per evitar una injustícia. Els pares consideren que els arguments que s’esgrimeixen per acomiadar la docent no tenen cap sentit.

Es veu que la professora s’havia equivocat: els nens no van a escola a aprendre, sinó a ser feliços. (Per cert, si això és motiu d’acomiadament, a la universitat els professors no cal que patim, que no ens despatxaran –almenys no per això!).

No vull ser apocalíptic, però el futur que ens espera als pares serà ensenyar a sumar i a restar i a llegir i a escriure en la clandestinitat!