M’ha agradat molt llegir les opinions de Joan B. Culla (El País) i de Salvador Cardús (‘L’altra línia roja’, La Vanguardia ed. en català) sobre el vergonyós intent de bloqueig al Parlament. Comparteixo la visió que, més enllà dels mètodes violents i coactius inacceptables (que coneixen bé Culla i Cardús com a professors de la UAB!), hi ha un atac ideològic de fons a la democràcia formal per substituir-la per un assemblearisme manipulador i basat en una ‘opinió pública’ sense cap representació (qui és aquest ‘nosaltres’ que fan servir? què vol dir que ‘ells són el poble’?) i unes normes a la carta. És a dir volen enfonsar el principi bàsic del concepte de ciutadania que va crear la il·lustració. Si hem de mesurar l’alternativa que ens proposen per l’èxit de les propostes concretes que s’han generat durant l’acampada, amb mi, que no hi comptin! O com deia el Sergi Pàmies:

Quizá tengan razón. Pero si la democracia real se basa en el escupitajo, el insulto y la buena voluntad ambigua, muchos preferirán seguir pensando: “Virgencita, Virgencita, que me quede como estoy”.