Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Drets i desitjos

L’altre dia us recomanava El crepuscle de la democràcia de Ferran Saez Mateu com a lectura de capçalera per a les municipals. Avui vull mostrar la finor de l’anàlisi quan l’estenem al terreny conegut de la universitat en general i de l’Autònoma en particular. És molt habitual a casa nostra confondre desitjos raonables i ben legítims en l’àmbit personal amb suposats drets col·lectius. Avui, arran del relleu d’un director general de la conselleria de cultura, podia llegir que, segons els programadors d’espectacles de dansa, tothom té dret a gaudir de la dansa al seu poble o ciutat. Aquest bon desig, que volia justificar la necessitat de subvencionar espectacles de dansa itinerants, s’havia convertit en un dret i, per tant, el govern havia de vetllar per satisfer-lo. Si ens movem a l’àmbit més proper, la llista de ‘drets’ aviat s’engreixa:
1. a segona convocatòria,
2. a la setmana blanca,
3. a tiquets de menjador,
4. a tenir horaris compactes,
5. al Campus Virtual,
6. a tenir alumnes educats,
7. a trobar-me la pissarra neta,
8. etc.
Si només fos un ús poc acurat del llenguatge, en què parlem de ‘drets’, però més aviat volem dir ‘una cosa desitjable’, no ens hauríem de preocupar. Però em temo que la confusió no és lingüística, sinó conceptual i ens porta a aquesta actitud de nens consentits o d’indignats permanents que acostumem a trobar a les aules, als passadissos o als despatxos de la nostra facultat.

Anterior

La dura realitat

Següent

Democràcia irreal

  1. pepooo

    [sic] a casa nostre

  2. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén