Ahir vaig llegir a l’Avui una notícia gens sorprenent, però alhora divertida: “Els “indignats” es desmarquen dels atrinxerats a la Plaça.”
Com no podia ser altrament, aproitant el bon rotllo i l’ecumenisme del començament del moviment, s’hi van afegir els vividors habituals i ara, esclar, fan nosa i donen mala imatge. Com recull l’article:

Però al lloc encara hi queden desenes de tendes i els acampats es resisteixen a plegar veles tal com els estan començant a demanar els “indignats” oficials. La major part d’ells es troben cada cop més incòmodes amb els joves que s’han atrinxerat a la plaça i amb la imatge que projecten d’un moviment que, com es va demostrar en la manifestació del 19 de juny passat, compta amb un important capital de simpatia popular.

“Són quatre penjats que no tenen res a veure amb el moviment”, denunciava ahir una noia després d’una escena de tensió entre els “indignats” i un grup d’acampats a la plaça de Catalunya que retreien als qui es dirigien a la trobada d’assemblees de barri el menyspreu als qui els han “estat guardant l’espai” al bell mig de la capital de Catalunya. Diversos membres del moviment expliquen que han tingut problemes amb algunes persones “que no participen en els debats” i que han fet de la seva estada a la plaça un “mode de subsistència”. “A la plaça de Catalunya s’hi pot viure de franc, en condicions poc recomanables, però amb el menjar garantit”, assegura un “indignat” empipat.

Jo en destacaria: “els “indignats” oficials”, “són quatre penjats que no tenen res a veure amb el moviment” i, sobretot, “un “indignat” empipat”. És a dir, que els ‘penjats’ viuen de gorra dels ”indignats’ oficials’, que ara a més d’indignats estan empipats. Que s’hi vagin acostumant…