Al diccionari trobem diversos termes per referir-nos a una persona de bona pasta, però lamentablement els usos són d’un androcentrisme aclaparador. Noteu els casos següents basats en l’antropònim (mot ben masclista, per cert):

jan
m 1 Home comú.
2 bon jan Home de geni bo, que a tot diu que sí.

janot

m Home taujà.

I, evidentment, anem a parar a l’arrel del mal:

bonhomia
f 1 Condició de qui és bon home.
2 Simplicitat amable.

Com ho hem de fer per visibilitzar les dones en aquests contextos? Si fóssim redactors del manuals integradors i no andocèntrics, tiraríem pel dret i inclouríem al diccionari:

jana
m 1 Dona comuna.
2 bona jana Dona de geni bo, que a tot diu que sí.

janota

m Dona taujana.

bondonia
f 1 Condició de qui és bona dona.
2 Simplicitat amable.

Jo ja m’apunto al ‘bona jana’, però qui s’empassa el ‘bondonia’ (en Carner, autor d’unes Bonhomies n’hauria fet un bon poema satíric, d’aquest mot)? En qualsevol cas, que no pateixin les censores, que aquestes expressions tan nostrades tenen el dies comptats i no pas per correcció política.