A diferència del que ens passava amb barba, el mot bigoti no planteja cap problema d’adaptació a un nou llenguatge integrador, no sexista i no androcèntic i antipatriarcal. Noteu què ens diu el GDLC:

bigoti [1803; del cast. bigote, íd., variant de bigot]

m 1 [ sovint en pl ] 1 Pèl que neix sobre el llavi superior.

2 caure de bigotis Caure boca per avall.

3 clavar pels bigotis (alguna cosa a algú) Dir-la-hi a la cara.

4 fregar pels bigotis Exhibir pomposament alguna cosa davant algú.

5 llepar-se’n els bigotis Trobar-hi molt de gust.

És una mostra de llenguatge integrador, perquè pressuposa de manera no androcèntrica que les dones poden tenir bigoti (cosa ben fonamentada a la pràctica). Des d’aquesta perspectiva i amb la petita esmena d’afegir un ‘alguna o algú’ a 3 i 4, podem felicitar-nos per la feina feta per les redactores i redactors del GDLC.