Sant Tornem-hi que no ha estat res. Després del recès noruec (aquí teniu la foto estil ‘on és en Wally?’ que ho demostra!), dedicat a aquella part de la nostra feina que la docència i la gestió no ens deixen fer, ahir vam inaugurar curs nou i amb premiats il·lustres, com el Jordi Castellanos. Un reconeixement ben merescut. La llàstima és que m’ho vaig perdre per culpa d’una absurda gestió amb les notes d’un màster del qual ni tan sols sóc professor. Absurditats de la vida universitària quotidiana. Ara, em vaig perdre també el manifest sindical contra l’autoritarisme de la Rectora. Una llàstima, perquè aquestes coses fan autònoma. Sort que tenia el vídeo.
Per cert, segons dades de matriculació provisionals la pedagogia dels antibolonya entre els nois de secundària ha estat un èxit: a Lletres en tenim més de primer que l’any passat de primer i segons cicles i els graus d’Arqueologia i Musicologia els tenim de gom a gom. Em sembla que no poden dir el mateix els qui no van aplicar els nous graus. S’haurà d’estudiar i fer reflexions sobre el tema. A veure si els companys dels correus massius s’hi animen! Els de l’assemblea fantasma no ho crec, que encara no han tornat de vacances: tenen a la portada la reunió amb el ministre del juliol i no tenen cap esdeveniment previst. És que si els estudiants no els fan la feina bruta i els diaris no en parlen…