Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

De massiu a majoritari

Els experts us diran que l’adjectiu massiu és intrínsecament vague, com passa amb molts adjectius (alt, baix, car): necessitem un estàndard contextual. És evident que no és el mateix una concentració massiva a la Xina i a Gibraltar, per posar dos exemples a l’atzar. En aquest sentit, és bo recordar que el seguiment de la vaga universitària del proppassat 29 de febrer va rebre el qualificatiu de “massiu” pels convocants. Ara ja tenim les dades, segons ens recorda la CGT en un correu-e, i el qualificatiu és de “majoritari”, però amb alguna llicència lexicogràfica:

La vaga ha tingut un seguiment majoritari entre el professorat contractat (entorn del 50%) on, a més, destaca l’amplia participació dels PIF, amb un 53% de persones en aquesta situació que han fet la vaga, i el professorat associat amb un 57%, sectors que actualment es situen en un major nivell de precarietat i amb les retribucions més baixes. Alhora la convocatòria també ha tingut un seguiment significatiu entre els professorat funcionari amb una participació del 33% dels titulars i un 25% dels catedràtics.

És sorprenent aquest ‘entorn del 50%’: més o menys? Si és més, el seguiment és majoritari (i.e. la meitat més un), si és menys, no. Deu ser que són de Lletres (com jo). Fa gràcia com comencen destacant el grup amb més participació, que justament és el més minoritari, la qual cosa relativitza la incidència total. Més avall, aporten la dada global de PDI:

També cal remarcar que el seguiment de la vaga ha estat pràcticament homogeni en totes les facultats del campus amb un còmput global del 46% del PDI.

Un 46%? És un seguiment majoritari, doncs? Si sou dels qui encara manteniu nocions matemàtiques bàsiques, la conclusió és negativa.

En qualsevol cas, una reflexió: si, tallant els accessos i la línia dels FGC no arribem al 50%, encara podem parlar de “tot un èxit”? Qui no s’acontenta és perquè no vol.

Anterior

DFFNS: bisbe

Següent

Consulta

  1. Totalment d’acord amb tu que l’ús de majoritari està fora de lloc (com dius, si no passa del 50%, no és majoritari). Ara, comparant amb altres vagues anteriors, jo crec que sí que podríem dir-ne massiu, si ha arribat al 46%. Personalment crec que en aquest cas l’important és l’ordre de magnitud.

    D’altra banda, crec que caus en el mateix parany quan dius, fent referència al PIF i el professorat associat, que són els grups més minoritaris. Si mires les dades pots veure que és justament el contrari: els associats són el col·lectiu majoritari dins del PDI, i els PIFs van segons empatats amb els professors titulars. Això sense tenir en compte que en realitat, i segons els propis Estatuts de la UAB, s’haurien de comptabilitzar com a PIF tots els matriculats en un doctorat, de manera que passarien a ser el col·lectiu majoritari. En aquest cas, el seguiment de la vaga dins del PDI probablement hauria superat el 50%.

  2. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Martí,
    Tot és com es compta i què es compta, esclar. A les taules de la Secretaria d’Universitats, hi ha un total de 1476 PDI fix (funcionari i contractat), 1455 associats i 140 sota la categoria ‘altres’. No sé com es compten els PIF, la veritat. En qualsevol cas, si els dos grups són majoritaris, com tu dius i no arribem al 46%, amb bloqueig de l’estació de FGC i tallant l’autopista, ja em diràs quan farem que sigui majoritari el seguiment…
    Jo segueixo opinant que l’opció de la vaga és un error: el gerent encantat, els estudiants com si res, els qui fan vaga deixen de cobrar i els alliberats sindicals fitxen com a hores sindicals. Tot plegat, ben poca cosa i al dia següent, què? Ara, si és per desbravar-se i protestar per les cabronades, doncs, es diu clarament i endavant amb les atxes, però em penso que podem indignar-nos d’altres maneres més efectives: aquí ja n’he proposat algunes. Mentrestant, mira els treballadors de TMB què bé que s’ho munten, sense necessitat de fer vagues, i això que no han de ser doctors per cobrar de mitjana uns 1700 euros al mes, segons explicaven al programa del Cuní….

  3. Francesc Xavier,

    Jo ho comptava amb les dades de seguiment de la vaga que va enviar el mateix gerent, on sortien els percentatges que, m’imagino, deu haver fet servir la CGT en el comunicat que cites. Segons aquestes dades, a la UAB hi ha 870 associats, 836 titulars, 834 PIF, 579 associats mèdics, 378 catedràtics, i la llista segueix.

    La utilitat real de la vaga és un altre tema que certament és força “opinable”, i jo no sempre considero que tingui sentit. Sobretot, opino que no en té si consisteix simplement en deixar de fer classe (ja veus, quina amenaça!). Sobre els treballadors de TMB que comentes, suposo que el fet de tenir una capacitat de bloqueig considerable i ser-ne conscients els ajuda força. En realitat, m’imagino que si un dia els treballadors de la UAB es despertessin amb ganes i bloquegessin una setmana sencera la B30 també serien capaços d’exercir una força equivalent. Tot és qüestió de ganes, i és ben clar que aquí normalment n’hi ha poques.

  4. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Martí,
    No havia vist encara les dades del Gerent. En qualsevol cas, com bé dius, no hi ha gaire ganes de fer gresca. No sé quin deu ser el motiu, però crec que no és per mandra d’anar a tallar la B-30, perquè hi ha mesures molt més senzilles i efectives de pressió. Un exemple: l’excel·lent general. Anunciem amb bombo i platerets que tots els estudiants tindran un excel·lent i que assignarem el major nombre de matrícules possibles. Perjudicats: la universitat i el sistema universitari, que deixaran d’ingressar molts menys diners de matrícula i quedaran en evidència: si no cal invertir en universitat ni excel·lència, no cal que ens matem exigint als estudiants. Beneficiats: els estudiants, esclar, i nosaltres, que ens estalviem una mà de correccions. A més, les notes es donen en paper a gestió acadèmica i que les piquin a mà.
    Si això no et sembla prou efectiu, es retarda sine die la introducció de notes a les actes, pertinentment justificada per una baixa per malaltia. Ara, són ganes de mullar-se i de putejar a qui només podem putejar: els estudiants. Prou que ens putegen a nosaltres els de TMB, Renfe, Ibèria, els controladors, els mestres de primària i secundària, els metges, etc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén