La mala redacció s’estén com una taca d’oli per la universitat. Ja no són només els textos pomposos de l’administració o els comunicats inversemblants d’alguns agents socials (i.e. sindicats), també els nostres alumnes competeixen per fer venir mal de cap al lector. Avui m’he trobat un paràgraf que m’ha deixat garratibat:

La majoria d’eines consultades són de caràcter telemàtic. Així, la tríada telemàtica que ha vertebrat la meva activitat traductora ha estat el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, el Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española i l’Optimot de la Generalitat de Catalunya. Cadascun d’aquests recursos m’ha ajudat a encabir el text dins del binomi de l’estandardització i la norma. L’ús de les tres eines en cap cas ha estat racionalitzat i unidireccional a l’estil del taylorisme; és a dir, la resolució d’alguns dubtes ha estat una resposta a diferents combinatòries de les tres eines telemàtiques, ja fossin de manera individual com col·legiada.

Hom no pot deixar de constatar que el paràgraf pot ser encabit en el binomi de l’estandardització i la norma, però a costa dir-ho complicadament i sense cap solta.