Per demostrar que la mala redacció no és patrimoni de cap àmbit científic, aquí teniu una petita mostra d’una tesi del Departament d’Infermeria de la URV:

Per a Marina Subirats (1994) la teoria del sexe/gènere introdueix aquest dos termes per facilitar la distinció entre els fets biològics i els fets socials. Es indiscutible que des del punt de vista biològic hi ha diferències entre homes i dones. Però no està demostrat que aquestes diferències biològiques, per a les quals s’utilitza el terme “sexe”, impliquen per si mateixes capacitats, aptituds i actituds diferents entre els individus. Lo que configura capacitats, comportaments o personalitats diferents és el gènere: el gènere és un conjunt de normes diferenciades per a cada sexe, que cada societat elabora segons les seves necessitats i que són imposades als individus a partir del naixement, com a pautes que deuen de regir els seus comportaments, desitjos i accions de tot tipus. Els generés estan contínuament redefinint-se per la societat, no són mai totalment estables i es van modificant en relació a altres canvis socials, com la divisió del treball, la moral sexual, els canvis demogràfics, inclòs les guerres.

La consideració dels gèneres com a conjunt de pautes socials (es a dir, com a construccions socials) diferenciadores i limitadores de les possibilitats individuals, posa de manifest una relació de poder: la dominació dels homes i mes específicament del gènere masculí, sobre les dones. Aquesta dominació dóna forma a totes les relacions socials: el treball, la política, la cultura, la ciència i òbviament a les relacions interpersonals. En aquesta relació de poder, les actituds i comportaments que històricament han estat atribuïdes al gènere masculí són les predominants i generals, mentre que l’univers que tradicionalment ha estat considerat com a propi de les dones es vist com alguna cosa particular i sense transcendència per al conjunt de la societat. En aquest sentit la dominació d’un gènere per l’altre constitueix la base d’un ordre socials jeràrquic, que determina posicions dels individus al marge de les seves capacitats específiques. (SUBIRATS, 1994)

Si es pot ser doctor(a) escrivint així, com se suposa que hem de convèncer els nostres estudiants de la importància d’escriure bé?