Aprofitant que he començat les classes d’Expressió escrita, començo una secció dedicada a la mala redacció com una de les belles arts. La idea és mostrar textos que mostrin la voluntat i la tenacitat dels autors d’aprendre a escriure malament. Les mostres no arriben a la qualitat dels guanyadors del Bad Writing Contest de Denis Dutton, però deunidoret.

Avui us porto un clàssic que crec que serà difícil de superar, especialment perquè és del màxim nivell universitari, però no defallim!

CONCLUSIONS DE LA JORNADA DE DEBAT UNIVERSITARI. FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. Desembre de 2009.

I. LA UNIVERSITAT, EL SEU GOVERN I EL SEU RÈGIM ECONÒMIC I DE TREBALL

1. Fa unes dècades una qüestió obligada sempre que es és tractava de la Universitat era la consideració del vincle, en doble sentit, entre Universitat i Societat, no considerant cap accepció restrictiva,
reduccionista, de cap dels dos termes, Universitat comprenia la seva doble vessant investigadora i docent, Societat era tota ella, no una part, ni les seves organitzacions o representacions. Cal
recuperar la perspectiva de la funció social de la Universitat. En el moment actual aquest perspectiva es desvirtua de diverses maneres. Una és reduint la relació universitat-societat a la presència del element privat en la universitat pública. L’altra, en el camp del govern de la Universitat, interpretant-lo com una gestió jeràrquica, amb èmfasi en l’execució i menyspreu de la representació, dels claustres de les juntes; el que suposa una pèrdua de la seva qualitat democràtica i, per tant en detriment de la plena interacció entre universitat i societat, que exigeix una democràcia el més complerta, integral, possible i no una democràcia reduïda com sovint se’ns planteja. La implementació del Pla Bolonia “a cost cero” – que ja es plantejava abans de que, a més, la crisi econòmica ens hagi caigut al damunt, sense finançament específic, amaga el desig de privatització, ni que sigui parcial, de la Universitat i en qualsevol cas la facilita. Com ha posat de manifest la declaració de la Universitat Complutense de Madrid sense recursos addicionals no és possible el nou model; que se’ns parla de cost cero s’està parlant de cost públic cero, se’ns amaga el sentit darrer de la fórmula, per bé que en ella no hi ha ni imprevisió, ni frau en la voluntat de portar a terme la reforma, però si una mitja veritat per no assumir públicament las conseqüències real del cost cero, la reforma de fer-se, i ja està en marxa, serà finançada i si no és pel pressupost públic ho serè pel interès privat; en aquest darrer cas no només serà finançada, també serà orientada en el seu benefici, en el seu màxim benefici que és la regla d’or que regeix l’actual sistema de mercat.