bikes

Encara que em fascina Holanda i les seves ciutats (Amsterdam, Utrecht, Leiden, Nimega…), no hi podria viure per un motiu purament físic: la meva absoluta falta d’equilibri m’impedeix anar en bicicleta de manera mínimament recta. I esclar, en aquestes condicions estaria condemnat a esperar l’autobús o el tramvia i morir-me de fred, com m’ha passat avui. De tota manera, l’espera (prou llarga: una freqüència de pas de mitja hora no es pot considerar de primera línia europea) m’ha servit per confirmar-me que si fos holandès, seria un rara avis incapaç de fer vida sobre dues rodes. He vist passar una noia amb auriculars i mòbil, uns quants nois sostenint amb la mà dreta una caixa de cerveses al portaequipatges, un senyor amb el paraigua, un parell amb les mans a les butxaques, etc. Clarament, encara que no obrís la boca, es veuria d’una hora lluny que no sóc holandès.

I encara em deixo un altre hàndicap: no seria capaç de recordar on vaig aparcar la bici…